Resultats de la cerca

El nombre de voltes que cal donar és determinat per la fórmula essent T la torsió, Nm el número mètric i K el coeficient de torsió que varia entre 85 i 120 per al cotó i la llana cardada i entre 60 i 90 per a l’estam Els fils d’ordit tenen més torsió que els de trama El sentit de la torsió és definit mitjançant les lletres S i Z Quan hom mira un fil vertical i veu les espires inclinades com la part central de la lletra S, es tracta de torsió S , anomenada també torsió dreta En cas contrari és torsió Z , anomenada també torsió esquerra

Hom mesura el brancatge en esteris, equivalents al metre cúbic en els troncs abatuts, atesos la llargada i el diàmetre mitjà, l’avaluació és donada en metres cúbics En la fusta serrada a dret fil per a la fusteria, l’avaluació és donada per les mesures del llarg en peus i, l’ample i el gruix, en polzades quan procedeix del nord d’Europa o d’Amèrica del Nord Sia en aquest sistema o en el mètric decimal, hom acostuma a avaluar els taulons de fusta de pi en dotzenes regulars, tot i la diversitat de llargades i d’amplades de la partida de peces L’equivalència d’una dotzena regular és…

A diferència, però, de la pulsació actual -unitat de temps relativa, estretament lligada al tempo i al caràcter de cada peça-, el tactus era una unitat de temps relativament fixa, d’entre 1/60 i 1/70 minuts Alguns estudiosos i teòrics han volgut veure en aquesta equivalència una certa relació entre tactus i ritme cardíac Fos com fos, aquesta relativa fixació del tactus implicà l’existència, durant el Renaixement, d’una mena de tempo ’usual', uniforme i constant en tota la música, amb possibles però molt lleugeres desviacions En la partitura, la nota que normalment representava el…

Doctorat en filologia catalana, ha conreat la investigació en les obres Repertori mètric de la poesia catalana medieval 1992, Diccionari de la mitologia grega i romana 1997, Diccionari de poètica 1998 i Ritmes clàssics 1999, entre d’altres En poesia ha publicat Compromís amb la forma 1981, Ègloga cants de Geòrgic 1983, Dotze cançons amb tornada 1987, Corona i cadena 1989, Personatge isòsceles 1990, Quadern del seny pretès 1992, Claustres i àgores 1994, Primer recull factici 1981-1997 1999, premi M Martí i Pol 1998 i A l’última ribera 2003 Ha traduït I Madach, Ch Péguy, GV Catul i…

Compleix x,x pertany a qualsevol element de F , per a tot x si V és de F, V - 1 = { x,y | y,x és de V} és també de F i per a tot V de F existeix un altre W tal que WW = { x,z | existeix y en T i x,y ∈ W , y,z ∈ W} és un subconjunt de V Tota uniformitat dóna lloc a un espai topològic i aquest és metritzable la seva topologia prové d’una distància si és de Hausdorff i la uniformitat té una base numerable Per exemple, si T és un espai mètric, amb distància d , el conjunt de subconjunts de T × T , U ∈ = { x,y | d x,y πε} és una uniformitat La parella T,F , on T és conjunt i F…

És el número o títol d’un fil mil metres del qual pesen un gram

Estudià violoncel amb E Malterre i A Poli, i el 1781 assolí el càrrec de primer violoncellista de l’orquestra de la cort de Stuttgart El 1793 fou nomenat konzermeister d’aquesta institució, la qual inclinà cap al repertori germànic Fou un important compositor de lieder i balades -peces líriques de major extensió que els primers i que presenten canvis en el tempo i en les textures segons les necessitats d’un text més variat i complex-, obres que agrupà en compilacions com Die Gesänge aus de Shauspiel Die Räuber 'Les cançons de l’obra Els lladres', 1782, sobre textos del seu amic F von Schiller…

El tractament d’aquest fenomen fonètic, important per al compte mètric del vers, és condicionat per la natura i l’evolució històrica de cada llengua i la incidència d’aquesta en la poesia En la poesia catalana antiga el compte del vers es feia atenint-se al nombre de vocals o diftongs, i l’hiat era admès quan es tractava de vocals de distint so, mentre que es feia elisió si les síllabes en contacte eren homòfones, i també entre pronunciacions fortes i àtones de la vocal a i quan la vocal feble o neutra era atreta per la forta en contacte correntment les elisions eren indicades…

En la classificació Hornbostel-Sachs, membranòfon de percussió És construït amb una membrana de pell o bé dues, que es fixen en un marc angular, generalment quadrat -per bé que també pot ser rodó, com ara el de les panderetes-, molt més ample que fondo Molt utilitzat durant l’Edat Mitjana, el seu nom prové del terme genèric àrab preislàmic al-duff , possiblement relacionat amb el terme hebreu tof , de significat semblant, emprat per a designar els tambors d’una sola membrana i de diàmetre superior a la profunditat del marc Amb l’expansió islàmica, el nom àrab s’estengué fins a Espanya i…

Fou la primera forma de la poesia italiana profana a la qual se li aplicà música polifònica Es tracta d’un dels gèneres de la polifonia profana de l' ars nova italiana del Trecento, juntament amb la ballata i la caccia Cal no confondre’l amb el madrigal del segle XVI La seva etimologia és confusa i hi ha diverses teories sobre l’origen del terme Generalment estan escrits a dues veus Excepcionalment, especialment en la darrera generació, es troben madrigals a tres veus Tingué una gran eclosió vers 1340-50 i arribà a ser el gènere hegemònic en els compositors de la primera generació del…