Resultats de la cerca

És anomenada ptosi la caiguda de la parpella superior de manera que és impossible d’alçar-la i restablir la fenedura palpebral L’origen d’aquest trastorn és una alteració motora que impedeix la contracció del múscul elevador de la parpella Hi ha diversos tipus de ptosi segons l’origen que presenta La ptosi congènita és una afecció generalment hereditària deguda a una alteració nerviosa del nucli d’origen del nervi motor ocular comú Pot ésser unilateral o bilateral En aquest cas, es perd la funció del múscul elevador de la parpella, mentre que es manté la del múscul tarsal, que rep una…

Els llavis són dos replecs carnosos disposats al voltant de l’orifici bucal que posen en comunicació la boca amb l’exterior s’uneixen pels extrems i formen les comissures labials Fonamentalment, els llavis es componen de fibres musculars que corresponen al múscul orbicular de la boca quan aquest múscul es contreu, els llavis es premen entre si Per fora de l’orbicular de la boca hi ha els anomenats músculs cutanis de la cara que, en contreure’s, projecten les comissures lateralment La superfície dels llavis és coberta per pell, a la part més externa, i mucosa, a la…

Comprèn el múscul i processos ciliars

En el múscul, els fascicles són separats mitjançant envans aponeuròtics

Depèn de la temperatura, del temps i dels enzims i àcids del múscul

Els músculs esquelètics, és a dir, aquells que s’insereixen en els ossos o en les estructures articulars, sia directament o per mitjà de tendons, són els que s’encarreguen de mantenir les postures corporals i de desplaçar el cos bellugant-ne els diferents segments Així, doncs, en llur acció està la base de qualsevol exercici físic Cada múscul esquelètic és compost per nombroses cèllules o fibres musculars, molt estretes i allargades, que es disposen parallelament entre elles, i formen fascicles o feixos musculars Cada fascicle muscular, d’uns quants millímetres de diàmetre i una…

Forma les parets de l’excavació superior de la pelvis i s’hi insereix el múscul ilíac

És anomenat entropi un trastorn que afecta la posició palpebral que consisteix en la inversió de la parpella, és a dir, la vora lliure de la parpella s’adreça cap endins L’origen correspon de vegades a un desequilibri del to del múscul orbicular, provocat per la involució dels teixits que el componen deguda a un procés d’envelliment En aquest cas, el múscul ja no es pot relaxar normalment durant l’obertura palpebral Hi ha diversos factors coadjuvants del procés, com és la relaxació de la pell palpebral, trastorns irritatius crònics de la conjuntiva o de la vora de la…

L’abundància de sarcosomes depèn de la freqüència amb què el múscul es contreu així, en el miocardi, hom en troba en gran quantitat