La llengua és un òrgan bàsicament musculós, amb molta capacitat de moviment, allargat i cònic, aplanat a la punta, situat longitudinalment sobre la base de la cavitat bucal; neix a la part posterior i inferior del sòl de la boca i es projecta cap a l’orifici bucal. Té la funció de moure els aliments a l’interior de la cavitat bucal i impulsar-los cap a la faringe, per tal que siguin empassats. A més, la llengua intervé igualment en l’articulació de sons.
Hom hi diferencia diverses porcions: la base, també anomenada arrel o porció faríngia, a la qual corresponen els dos terços posteriors, més amplis i fixos de l’òrgan, i el cos o porció bucal, la regió visible, a la qual correspon el terç anterior, més estret i mòbil. Alhora, hom diferencia el dors o cara superior, la cara inferior, les vores i la punta. La cara inferior va lligada al sòl de la boca a través del fre o tel de la llengua, un replec de teixit conjuntiu a les vores del qual hi ha les glàndules salivals sublinguals.
La llengua es compon fonamentalment dels músculs linguals, unes fibres musculars agrupades en feixos que solquen l’òrgan en diverses direccions i que en constitueixen pràcticament tot el volum. Els músculs linguals s’insereixen en les estructures sòlides properes a la base de la llengua —com ara ossos, cartílags i teixit fibrós— que es troben al sòl de la boca, al voltant de la faringe o per sobre de la laringe. Aquests músculs inclouen el múscul lingual inferior, al qual correspon la retracció de la llengua; el múscul hio-glos, que la fa davallar; el múscul estilo-glos, l’amígdalo-glos i el faringo-glos, que en contreure’s apliquen la llengua contra la part posterior del paladar; el múscul glosso-estafilí, que té l’objectiu d’elevar la base de la llengua; el múscul transvers de la llengua, que aproxima les vores laterals d’aquest òrgan, i el múscul lingual superior, que n’impulsa la punta amunt i enrere.
Sobre la capa de teixit muscular, tota la superfície lingual és coberta per la mucosa lingual constituïda per epiteli escamós estratificat. A més, la mucosa lingual consta d’altres estructures, diferents segons les zones.
La mucosa del dors de la porció anterior de la llengua conté les papil·les gustatives, unes estructures especialitzades en la percepció del gust, de les quals n’hi ha aproximadament deu mil. Cada papil·la gustativa és constituïda per un nombre variable de cèl·lules epitelials, disposades concèntricament al voltant d’una cavitat anomenada porus gustatiu; entre aquestes cèl·lules hi ha una xarxa de fibres nervioses. Bàsicament, hi ha tres tipus de papil·les gustatives: les filiformes, les fungiformes i les caliciformes. Les papil·les gustatives filiformes, les més nombroses, són petites i estretes, de menys d’un mil·límetre de diàmetre, i es troben distribuïdes en fileres transversals sobre el dors de la llengua. Les anomenades papil·les gustatives fungiformes, de les quals n’hi ha alguns centenars, són també molt petites, tenen forma de bolet, és a dir, amb la base prima i l’extrem superior ample, i es distribueixen regularment sobre el dors de la llengua. En darrer lloc, les papil·les gustatives caliciformes, el nombre de les quals oscil·la entre set i dotze, són les més grans, tenen una forma similar a un calze i es distribueixen formant una filera al límit entre la base i el cos de la llengua i descrivint una forma de V molt característica, amb el vèrtex en direcció a l’arrel lingual. Totes les papil·les gustatives poden percebre quatre tipus de sensacions gustatives: gust àcid, gust salat, gust amargant i gust dolç. Tanmateix, però, algunes papil·les reaccionen més intensament que les altres davant uns estímuls determinats. Així, les de les vores detecten especialment el gust àcid; les de la part anterior, llevat de la punta, el salat; les de la punta, el dolç, i les de la part posterior l’amargant.
La mucosa del dors de l’arrel de la llengua conté l’anomenada amígdala lingual, constituïda per una sèrie de petits fol·licles o nòduls de teixit limfàtic formats bàsicament per cèl·lules del sistema immunitari, que s’agrupen i formen prominències lleus.