Resultats de la cerca
Es mostren 319 resultats
Marin Mersenne
Música
Filòsof, matemàtic i teòric de la música francès.
Vida Fou un dels pensadors del segle XVII més importants del seu país Fill de camperols, estudià a Le Mans i, des del 1604, a l’escola de jesuïtes de La Flèche En aquest darrer centre coincidí amb Descartes L’any 1609 anà a París per completar la seva formació al Collège Royal i la Sorbona Ingressà a l’orde dels mínims el 1611 i s’ordenà l’any següent Entre el 1615 i el 1618 ensenyà filosofia i teologia al convent de l’orde, situat prop de Nevers L’any 1619 retornà a París com a conventual de l’orde i residí al convent de la Place Royale, d’on no es mogué mai, exceptuant alguns curts viatges…
Charles Herbert Best
Medicina
Metge canadenc.
Collaborà amb Frederick Grant Banting en els treballs que portaren al descobriment de la insulina 1922 Fou autor de treballs importants sobre la histamina 1929, els anticoagulants i la fisiologia del fetge, i, en morir Banting, el succeí com a professor a la Universitat de Toronto
Edwin Alington Robinson
Literatura
Poeta nord-americà.
El seu primer recull, The Torrent and the Nigth Before 1869, ja palesà un esperit pessimista i trist, vinculat, sempre, a les formes convencionals D’obra molt extensa, cal remarcar The Town Down the River 1910, Avon's Harvest 1921, The Man Who Died Twice 1924 i Cavender's House 1929
John Sepkoski
Paleontologia
Paleontòleg nord-americà.
Professor a la Universitat de Chicago des del 1978 Es formà amb David Raup en la utilització de bases de dades per a l’estudi dels patrons d’origen i extinció de les espècies al llarg de la història de la vida i és autor amb ell de la teoria de les extincions massives periòdiques a la biosfera Sepkoski també contribuí a l’establiment dels patrons bàsics de diversitat de les faunes marines al llarg del Fanerozoic, dividint-les en tres parts faunes cambrianes, faunes paleozoiques i faunes modernes
Mamadou Tandja
Política
Polític i militar nigerí.
En les primeres eleccions democràtiques del país, el 1993, es presentà com a candidat del Moviment Nacional per a la Societat i el Desenvolupament MNSD, però quedà en l’oposició, davant Mahamane Ousmane L’any 1996, un cop d’estat posà fi al govern i a la vida d’Ousmane i foren convocades unes noves eleccions, que Tandja tornà a perdre Finalment guanyà els comicis del 1999 i esdevingué president, càrrec que renovà en les següents conteses electorals El maig del 2009, el projecte de convocar un referèndum que li permetés presentar-se a un tercer mandat fou rebutjat pel Tribunal Constitucional…
John Ford

John Ford
© Fototeca.cat
Cinematografia
Nom amb què és conegut Sean Aloysius O’Fearna, director cinematogràfic nord-americà.
D’estil èpic, fou el primer a aportar valors psicològics al gènere d’aventures, en particular al western Stagecoach 1939 El seu llenguatge és simple i precís, i arrenca del paisatge i dels ambients del far west tota l’autenticitat poètica que inclouen El 1935 obtingué l’Oscar al millor director per The Informer li fou concedit novament el 1940, el 1941 i el 1952 per The Grapes of Wrath , How Green was My Valley i The Quiet Man , respectivament Uns altres films seus són The Lost Patrol 1934, My Darling Clementine 1946, Rio Grande 1950, Two Rode Together 1961, Cheyenne Autumn 1964 i Seven…
País del Loira
Regió de l’W de França, al SE de Bretanya.
Comprèn els departaments del Loira Atlàntic, Maine i Loira, Mayenne, Sarthe i Vendée La capital és Nantes S'estén al vessant SE del massís Armoricà, des dels turons de Normandia, al N, fins al Marais peitaví, al S, i entre les conques de París i Aquitània Correspon a les terres del baix Loira, amb el seu afluent, el Maine Presenta un paisatge de plana ondulada amb sòls foscs, que corresponen als esquists i gresos que formen el sòcol, bé que vers l’est els afloraments sedimentaris cretacis donen uns sòls clars El clima és d’influència atlàntica Els conreus són de…
Mayenne
Riu
Riu de França, al departament del mateix nom, afluent del Sarthe per la dreta (200 km).
Neix al peu de la muntanya Avaloirs, i, en direcció cap al S, passa per Mayenne, Laval i Château-Gontier Amb el Sarthe forma el Maine
sentit íntim
Filosofia
Psicologia
Mena de sentit no sensible i de caràcter espiritual, equivalent a una idea primitiva i fonamental del subjecte.
Defensada per l’augustinisme, la idea d’aquest sentit íntim es troba també en Descartes i Malebranche, però és amb Maine de Biran que assoleix tota la seva màxima importància
Vilaine
Riu
Riu de Bretanya (225 km).
Neix als turons del baix Maine França, prop de Juvinyé, passa per Rennes i per Redon i desemboca a l’Atlàntic a uns quants quilòmetres i al SE de la badia de Kiberen Quiberon