Resultats de la cerca
Es mostren 1835 resultats
veterinària
Veterinària
Ciència i art de curar les malalties dels animals.
Actualment la veterinària estudia també els problemes de la nutrició, la selecció genètica, la bromatologia, etc Les primeres dades concretes que hom coneix sobre la veterinària, els inicis de la qual coincideixen amb el començament de la domesticació dels animals, són recollides en el Codi d’Hammurabi segon millenni aC Aristòtil 384-322 aC, en les seves obres d’història natural, recull dades sobre les malalties dels animals i els seus remeis Els romans Lucreci 94-55 aC i Luci Juni Columella segle I es destaquen per llurs treballs sobre veterinària El collegi de veterinària de…
dermatologia
Medicina
Part de la medicina que tracta de les malalties de la pell i dels seus annexos (pèl, ungles, glàndules sebàcies).
El primer text dedicat a l’estudi de les malalties cutànies és De morbis cutaneis 1572, de Girolamo Mercuriali, bé que la constitució dels estudis dermatològics com a especialitat pròpiament dita no tingué lloc fins al s XVIII La inclinació sorgida durant aquella època a classificar les malalties de la pell more bottanico mantingué la preponderància durant la primera meitat del s XIX François Rayer, en el Traité théorique et pratique des maladies de la peau 1826, inicià una nova etapa en l’evolució de la dermatologia en introduir el criteri anatomopatològic per…
patologia
Patologia humana
Branca de les ciències biològiques i de la medicina que estudia les causes de les malalties i la fisiologia dels organismes que les pateixen.
Hom la subdivideix en diverses parts la patologia clínica , que tracta dels problemes clínics la mèdica o interna, que s’ocupa de les malalties de la medicina interna la quirúrgica o externa, que estudia els processos morbosos en relació amb la terapèutica quirúrgica la comparada , l' experimental, etc Hom parla també de patologia general per a referir-se als estats patològics de les diverses malalties en diferents òrgans El camp de la patologia és molt ampli i és tractat parcialment per diferents branques mèdiques, com l' etiologia , la patogènesi , la morfologia patològica anatomia…
anticriptogàmic
Fitopatologia
Substància química aplicada en el tractament de les malalties de les plantes produïdes per criptògames paràsites (generalment, fongs) i per bacteris.
Atesa la natura i la forma de propagació d’aquests paràsits, són més freqüents les malalties que cal prevenir que no les que admeten lluita curativa Els anticriptogàmics, emprats en tractaments curatius, destrueixen el paràsit extern de les plantes els emprats en tractaments preventius impossibiliten la germinació de les espores dels fongs i d’altres paràsits interns Entre els productes de més alt valor anticriptogàmic hi ha el sofre i el coure i els fungicides sintètics
genètica mèdica
Biologia
Branca de la genètica que estudia la implicació de les variants al·lèliques dels gens en la gènesi, la manifestació i l’evolució de les malalties.
Els avenços en genètica mèdica han demostrat que el genoma de cada persona condiciona la seva susceptibilitat a patir tant de malalties d’origen genètic com de qualsevol altre tipus, àdhuc les infeccioses, i la seva resposta als fàrmacs
hematologia
Medicina
Part de la medicina dedicada a l’estudi dels elements citoimmunològics de la sang i a l’estudi clínic i el tractament de les malalties produïdes per les alteracions d’aquests elements.
A les tècniques hematològiques habituals comptes globulars, estudis de frotis sanguinis i medullars, etc s’han afegit darrerament els avenços de la biologia, de la química i de l’electrònica, que han permès nous estudis d’antígens i d’anticossos, de cultius de teixits, etc i també han estat fets nombrosos estudis sobre la coagulació sanguínia Aquests avenços repercuteixen en l’estudi clínic dels trastorns comunament denominats malalties de la sang , molt relacionats amb les alteracions citoimmunològiques, com ara els diversos tipus de leucèmies i limfomes, contra els quals hom…
sindèmia
Medicina
Epidèmia en què coexisteixen dues o més malalties que interaccionen de tal manera que reforcen mútuament la morbiditat i letalitat respectives.
En les sindèmies no només intervé la combinació de més d’una malaltia en sentit estricte, sinó que també hi contribueixen factors socials i condicions de salut i vitals que n’incrementen la incidència i el nombre d’afectats Així, per exemple, l’existència d’àmplies franges de població d’edat avançada o amb índexs d’obesitat elevats en general més susceptibles i vulnerables a malalties i el grau de desenvolupament dels sistemes sanitaris són determinants en la incidència de casos i la seva gravetat El terme fou emprat per primer cop vers el 1990 per l’antropòleg de la medicina…
tesaurismosi
Patologia humana
Nom genèric de totes les malalties genètiques caracteritzades per una acumulació o un emmagatzematge excessiu de substàncies metabòliques, quasi sempre degudes a un blocatge de la via de degradació.
Totes són de caràcter recessiu autosòmic i condueixen a la mort en la infantesa Les tesaurismosis més conegudes són la malaltia per emmagatzematge de glicogen, les lipoïdosis malalties de Gaucher, de Fabry, de Niemann-Pick, de Tay-Sachs, la hiperoxalúria, l’alcaptonúria i l’ocrònosi
patent de sanitat
Història
Certificació que calia que portessin els vaixells, fent constar la salut dels tripulants i dels passatgers i l’existència de malalties contagioses en el port de sortida.
Les més antigues que hom coneix són del s XVII i són manuscrites Entrat el s XVIII es feren impreses arreu, segons els models de cada localitat, amb els sants tutelars de la salut de cada població i els seus escuts o emblemes Les lliuraven els municipis o universitats, i des del començament del s XIX les juntes de sanitat Per llei de l’any 1855 es manà que les patents de sanitat responguessin a un model oficial, uniforme per a tot l’Estat espanyol El vaixell procedent de ports sense malalties infeccioses es deia patent neta El que no portava patent era obligat a servar…
anèmia
Patologia humana
Situació patològica comuna a moltes malalties en què habitualment hom constata una disminució del nombre d’eritròcits, de la quantitat d’hemoglobina o del valor de l’hematòcrit.
En general s’accepta que hi ha anèmia quan la concentració d’hemoglobina és inferior a 14 g/dl en l’home i a 12 g/dl en la dona Els símptomes provocats per un estat anèmic són d’intensitat i gravetat molt variable en relació amb el grau de l’anèmia i la rapidesa d’instauració L’anèmia crònica es manifesta amb astènia, dispnea d’esforç, palpitacions, taquicàrdia, vertigen, cefalea, amenorrea, trastorns tròfics, pallidesa, edemes, etc L’anèmia aguda , que s’observa sobretot en casos d’hemorràgies i d’hemòlisis intenses, porta fins a situacions extremes els símptomes esmentats i pot provocar un…