Resultats de la cerca
Es mostren 1045 resultats
úter
Úter humà: 1, trompa de Fal·lopi; 2, lligament utero-ovàric; 3, cavitat de l’úter; 4, capa muscular de l´'úter; 5, orifici uterí de la trompa de Fal·lopi; 6, ovari esquerre; 7, cos de l’úter; 8, istme de l’úter; 9, coll de l’úter; 10, orifici extern de l’úter; 11, ovari dret; 12, vagina; 13, vulva
© fototeca.cat
Anatomia animal
Òrgan de l’aparell reproductor femení dels mamífers encarregat de mantenir l’embrió en condicions adequades durant el seu desenvolupament, assegurar-li el nodriment i el forniment d’oxigen i eliminar-ne els catabòlits respiratoris.
És una estructura de parets gruixudes, amb un epiteli molt vascularitzat, que forma, en ajuntar-se amb les membranes externes de l’embrió, una placenta, a través de la qual la mare intercanvia substàncies amb el fetus En els mamífers més primitius com ara els marsupials presenta dues cavitats separades úter doble, que en altres estan unides però són clarament discernibles úter bífid En els primats superiors l’úter és senzill i presenta una estructura simètrica Un cop completat el desenvolupament fetal, en el part té lloc l’expulsió del nadó de l’úter En l’espècie humana, l’úter…
placenta
Representació esquemàtica d’una secció de la placenta que en mostra l’estructura
© Fototeca.cat
Biologia
Zoologia
Òrgan matern dels mamífers teris, que consisteix en una zona de contacte entre l’úter i el cori i l’al·lantoide de l’embrió, a través del qual s’estableix, durant la gestació, el bescanvi d’oxigen i de substàncies nutritives de la mare a l’embrió i de diòxid de carboni i de productes del metabolisme de l’embrió a la mare.
La manera d’implantació de l’embrió en la placenta de la mare és anomenada placentació En altres animals vivípars no mamífers, com els taurons, alguns urodels i alguns saures, com Lacerta vivipara , la placenta s’estableix entre la paret de l’oviducte i el sac vitellí de l’embrió placenta coriovitellina En l’home, al terme de la gestació té forma de coca aplanada de consistència tova i esponjosa, pesa uns 500 o 600 g i mesura 20 cm de diàmetre per 2,5 de gruix A la cara fetal, entapissada per l’amni i en relació amb la cavitat àmnica fetal, s’hi insereix el cordó umbilical,…
mutualisme
Hi ha ocells que es mengen els paràsits de grans mamífers. en aquest cas de mutualisme, l’ocell obté aliment i el mamífer s’allibera dels paràsits
© Fototeca.cat-Corel
Ecologia
Associació entre dues espècies de manera que se’n beneficiïn totes dues.
Un cas típic fóra l’associació actínia-bernat ermità De fet, el mutualisme perfecte només es dóna quan les condicions del medi són favorables per a tots dos participants, perquè en el cas contrari un d’ells passa a parasitar l’altre
Paleocè
Geologia
Primera època (o sèrie) del Terciari inferior (o Paleogen), situada damunt del Cretaci i sota l’Eocè.
La manca de sediments marins d’aquesta època és pràcticament total en les àrees mediterrànies, i per això el terme Paleocè ha estat escàs o erròniament emprat La seva durada pot ésser estimada en uns 10 milions d’anys 65 000 000-55 000 000 Hom l’acostuma a dividir en dos estatges el Danià i el Tanetià És la primera sèrie del Terciari i representa una ruptura neta, sobretot faunística, amb els temps cretacis que la precedeixen Apareixen grups importants de foraminífers i comencen a trobar-se mamífers en abundància, com els multituberculats, els marsupials, els primers ungulats del grup dels…
muda
Muda d’una cigala
budak (CC BY-NC-ND 2.0)
Zoologia
Procés de canvi de les estructures epidèrmiques protectores de determinats animals, especialment dels artròpodes.
La muda dels artròpodes és un fenomen que els permet l’augment del gruix o de la llargada del cos, o bé, en alguns grups, l’adquisició d’una lliurea nupcial o de la maduresa sexual Si la creixença o l’adquisició de lliurea té lloc periòdicament durant la vida de l’animal, la muda també és periòdica, però en general només esdevé en l’etapa de la vida de l’animal en la qual succeeixen aquells fenòmens És un procés regulat per secrecions endocrines de glàndules específiques En els rèptils, ocells i mamífers, el fenomen de la muda implica el canvi de l’epidermis, de les plomes i del…
caracal
Caracal
© Fototeca. cat - Corel
Mastologia
Mamífer carnívor de la família dels fèlids semblant al linx, d’uns 75 cm de llargada i 45 cm d’alçada a la creu.
El crani és petit, i les orelles, grosses, rectes i punxegudes, acaben en un floc típic El pelatge és curt i de color castany rogenc S'alimenten d’ocells i mamífers petits antílops, rosegadors, etc Viuen en terrenys oberts a l’Àfrica, a Aràbia i a l’Índia, lloc on són domesticats per a la caça de petits mamífers
melatonina
Bioquímica
Hormona amínica sintetitzada a partir de la serotonina, que és secretada principalment per la glàndula pineal dels vertebrats.
Provoca una contracció dels grànuls de melanina dels melanòfors del derma dels amfibis En els mamífers, inhibeix la secreció d’hormones gonadotropes la secreció de la melatonina sembla seguir un ritme dia-nit, i al seu torn, regula altres funcions fisiològiques que apareixen relacionades amb aquest ritme, com la fertilitat en les estacions reproductives, en funció del fotoperíode inhibeix les gònades en els mamífers de reproducció estacional
dent
Secció longitudinal d’una dent molar amb l’estructura que li correspon
© Fototeca.cat
Anatomia animal
Formació sòlida que empren els animals per a mastegar o prémer l’aliment i per a defensar-se.
Bé que alguns invertebrats poseeixen unes estructures que funcionalment són semblants, el nom de dent solament pot ésser utilitzat amb tota propietat en parlar dels vertebrats En els vertebrats les dents s’originen sempre a partir de dos teixits l’epiteli de recobriment de la boca i el mesènquima que hi ha a sota L’estructura d’una dent comprèn una part exterior o esmalt dentari , una de més interna, dita dentina , i que forma la part principal de la dent, i, a l’interior de tot, la polpa , on hi ha els vasos sanguinis i les fibres nervioses que són la part viva de la dent Quan es dóna una…
blastocist
Biologia
Blàstula primària dels mamífers.
Consta de dues parts principals el trofectoderma, a la perifèria, del qual deriven els annexos embrionaris i part de la placenta, i el blastema embrionari, del qual deriva el nou organisme L’embrió ateny l’estat de blastocist en els primers dies de desenvolupament i roman lliure fins que esgota el material de reserva que conté l’ou després s’implanta en les cavitats de la mucosa de l’úter
trasplantació nuclear
Biologia
Tècnica de manipulació genètica experimental que consisteix a introduir un nucli diploide d’una cèl·lula donadora en un ou fecundat de poc i enucleat prèviament.
Reimplantat l’ou a l’úter de la femella de la cèllula-ou original, comença el seguit de divisions cellulars vers el desenvolupament de l’embrió Tot i que experimentalment s’ha aconseguit amb una certa facilitat en amfibis, i més moderament amb mamífers ratolins, la transplantació nuclear presenta restriccions molt importants, com és ara el fet que els nuclis donadors han d’ésser provinents de cèllules embrionals en estadis molt precoços de desenvolupament blastòmers Els transplantaments de nuclis d’individus adults no donen lloc a individus normals o bé aquests no sobreviuen fins…