Resultats de la cerca

Un decret de la Mancomunitat de Catalunya del 1915 va crear l’Escola Superior de Bibliotecàries Escola de Bibliotecàries el curs 1915-16

Adrià Gual, que havia fundat el Teatre Íntim el 1898, esdevé primer director de l’Escola Catalana d’Art Dramàtic, dependent de la Mancomunitat de Catalunya

Prat de la Riba redacta el Missatge del Consell Permanent de la Mancomunitat de Catalunya en defensa dels drets de la llengua catalana adreçat al president del govern

S’inicia la publicació de la revista “Quaderns d’Estudi” dedicada als professors de les Escoles Tècniques i Superiors de la Mancomunitat, que dura fins al març de 1924

El 1907 ingressà per oposició al cos de telègrafs, i posteriorment estudià a Barcelona, on es llicencià en ciències Fou cap de la secció tècnica de telèfons de la Mancomunitat de Catalunya, i el principal collaborador del director, Esteve Terradas i Illa El 1923 dirigí la installació, a Balaguer, de la primera central automàtica de telèfons dels Països Catalans, i el 1925 creà la primera escola tècnica de telefonia de l’Estat espanyol Contractat pel monopoli Compañía Telefónica Nacional de España que el 1925 absorbí els telèfons de la Mancomunitat, dirigí la…

Es reuneixen a Barcelona els representants de les quatre diputacions catalanes sota la presidència de Prat de la Riba Li encarreguen de confeccionar el projecte de reglament de la Mancomunitat de Catalunya

Llicenciat en dret a Barcelona, fou diputat provincial pel Partit Liberal Dinàstic 1888-93 Cacic i patrici alhora, convertí Terrassa en un feu on sortia com a diputat a corts, càrrec que anà ostentant, bé que el 1906, amb motiu de la Solidaritat Catalana, pel seu anticatalanisme, decidí de no presentar-se Monàrquic independent, aglutinà un nucli d’addictes i d’electors conservadors, reducte contra el qual combateren republicans, catalanistes d’esquerra i també de la Lliga Regionalista Foren particularment sagnants els poemes que li dedicà JCarner, fent-lo, no sempre amb justícia, la bèstia…

De filiació carlina, fou governador civil de les Balears, president de la Diputació de Girona i membre de la Mancomunitat de Catalunya 1924 Collaborà a la premsa conservadora i publicà, entre d’altres, Veritable concepte de la democràcia cristiana 1902

Tornà a Catalunya el 1884 Estudià la carrera de medicina Fou elegit diputat provincial per la Lliga Regionalista, president de la diputació provincial de Girona i nomenat diverses vegades conseller de la Mancomunitat Per l’agost del 1936 fou assassinat per un grup d’incontrolats

El 1929 ingressà en el Seminari Conciliar de Sant Pere i fou ordenat el 1941 Ha estat arxiver honorari de Sineu 1987 i cronista oficial de la vila 1991 Com a investigador, ha collaborat en Estudis Baleàrics i altres publicacions especialitzades Ha dut a terme investigacions sobre la casa mallorquina, la indumentària tradicional, l’artesania de la seda i les rajoles policromades En els darrers temps ha centrat la seva investigació en la història local de Sineu entre el s XIII i el s XVI El 1980 fou guardonat amb el premi Jaume I de l’Institut d’Estudis Catalans De la seva bibliografia…