Resultats de la cerca
Es mostren 299 resultats
servofrè
Transports
Servocomandament que permet i assegura l’accionament dels frens d’alguns vehicles automòbils, especialment dels pesants, amb un esforç limitat del conductor.
En el servofrè pneumàtic , l’accionament del pedal per part del conductor posa en comunicació el tub d’aspiració del motor amb un cilindre l’èmbol del qual diafragma , en ésser atret per la depressió, ajuda a empènyer la tija que acciona l’èmbol del cilindre mestre servofrè de depressió o injecta al cilindre aire comprimit, procedent d’una bomba accionada pel motor del vehicle, que actua sobre el diafragma servofrè de compressió En el servofrè hidràulic la pressió de l’oli del circuit hidràulic és reforçada per l’oli comprimit per una bomba també accionada pel motor En el servofrè…
pterosaures
Paleontologia
Ordre de rèptils diàpsids del superordre dels arcosaures, caracteritzats pel fet de presentar unes ales membranoses aguantades per un sol dit, les quals els permetien de volar.
El crani, molt desenvolupat, era proveït d’unes mandíbules que, o bé presentaven dents molt punxegudes o bé un bec molt fort i comprimit Al voltant dels ulls duien una anella de plaques escleròtiques La grandària d’aquests animals variava des de la d’un pardal fins a una amplada alar d’uns 8 m de punta a punta La presència d’ales i el fet de tenir el cos estret i els ossos buits i lleugers els permetien d’assolir una gran velocitat i agafar les preses al vol El coll era llarg i flexible Les principals famílies eren la dels pterodàctils , amb el gènere Pterodactylus pterodàctil, i…
curculiònids
Entomologia
Família de coleòpters, la més nombrosa de totes.
Hom els distingeix pel cap, que es prolonga més enllà dels ulls formant un rostre de longitud variable i de vegades corbat A l’extrem del rostre hi ha les peces bucals, amb mandíbules petites, però fortes, i mòbils en sentit vertical En general no tenen ales, i només entre els representants de les zones càlides es donen els colors brillants i àdhuc argentats Els representants d’aquesta família són fitòfags, i llurs hàbitats, molt diversos Poden habitar sobre el sòl o fer vida subterrània N'hi ha de comensals, i força espècies posseeixen micètomes hereditàries que els permeten d’…
tasmanià | tasmaniana
Etnologia
Individu d’un poble, avui extingit, considerat una subraça dels pobles melanèsids, que habitava l’illa de Tasmània.
Fou un dels primers pobles melanesis que arribà a Oceania A causa del seu aïllament, la seva cultura evolucionà molt poc Físicament eren de talla curta i pell fosca, crani dolicocèfal, mandíbules prògnates i dents prominents, front fugisser i nas ample d’arrel deprimida, ulls enfonsats, cabell negre i cresp Vivien de la caça i de la recollecció Llurs armes eren toscs instruments de pedra tallada Desconeixien el foc i la ceràmica Els seus refugis eren paraments d’escorça S'agrupaven en tribus i subtribus, que mantenien entre elles contínues hostilitats Per raó del baix bagatge…
branquiòpodes
Carcinologia
Subclasse de crustacis entomostracis, que comprèn els individus més primitius del grup.
Tenen un nombre de metàmers alt, però variable, portadors en els segments toràcics d’apèndixs bífids, generalment molt poc diferenciats, com el sistema muscular i el nerviós Els apèndixs del tronc solen ésser foliacis fillopodis, uniformes i absents en els darrers segments són locomotors, prensors dels aliments i respiratoris Les mandíbules són grosses, com les antenes nedadores maxíllules, maxilles i antènules són reduïdes El tegument és molt poc calcificat, i algunes espècies presenten una closca o escut dorsal Els sexes solen ésser separats, i en certes espècies és comuna la…
puça d’aigua

Puça d’aigua (Daphnia pulex)
Dieter Ebert (cc-by-sa-3.0)
Carcinologia
Crustaci branquiòpode de l’ordre dels cladòcers, de la família dels dàfnids, d’1 a 3 mm de llargada, amb el cos protegit per una closca o cuirassa dorsal que deixa lliure la regió cefàlica.
En el cap hi ha dues parelles d’antenes, l’una llarga i bifurcada amb funció locomotora i l’altra amb funció quimioreceptora, un ull compost proveït de moviment i situat en posició central, l’ull dorsal, que és simple, i la boca, amb maxilles i mandíbules La part ventral presenta cinc parells d’apèndixs biramosos aixafats, amb missió respiratòria i de filtració d’aliments, situats en posició anterior El nombre de segments del cos és 10 6 de cefàlics i 4 del tronc És molt freqüent la partenogènesi cíclica, amb diverses generacions de femelles partenogenètiques, però en èpoques…
cicindèlids
Entomologia
Família de coleòpters
adèfags representada arreu del món per més de 1 500 espècies.
Són de talla petita o mitjana, tenen el cap gros, amb els ulls prominents, les mandíbules, armades i molt potents, i les antenes, filiformes El protòrax és més estret que l’abdomen, i els èlitres són amples i recobreixen completament l’abdomen Les ales són ben desenvolupades, i les potes, llargues i molt àgils En general són de color verd metàllic, pigallats de vermell i blanc Són depredadors i els més ferotges d’entre els insectes s’alimenten de larves de tota mena, de gastròpodes terrestres i d’altres insectes De costums diürns, viuen en llocs sorrencs, com platges, voreres de…
eruga

Eruga
© Fototeca.cat-Corel
Entomologia
Fase larval mòbil dels insectes lepidòpters.
Les erugues presenten tres parells de potes toràciques i quatre o cinc parells de potes abdominals proveïdes de ventoses posseeixen mandíbules que usen activament per a alimentar-se de vegetals Constitueixen l' estadi de creixement durant el qual l’animal emmagatzema reserves energètiques que li permetran de realitzar els processos de transformació fins a convertir-se en papallona insecte adult Les erugues passen per quatre o cinc fases, separades per mudes l’última muda dóna lloc a la crisàlide Moltes erugues, abans de crisalidar-se, construeixen un embolcall pupal amb el fil…
kenyapitec
Paleontologia
Gènere de primats hominoides de mida petita a mitjana que visqueren a l’Àfrica durant el Miocè inferior, fa uns vint milions d’anys.
El gènere Kenyapithecus fou originàriament descrit per LSB Leakey a la localitat de Fort Ternan Kenya Posseïa unes mandíbules robustes i dents dotades d’esmalt gruixut, un caràcter que es troba també en els primers homínids El gruix considerable de l’esmalt dental d’aquest animal suggereix que es podia alimentar de material dur, però no necessàriament de forma exclusiva Estudis de la microestructura de l’esmalt de diversos primats mostren que les adaptacions alimentàries del Kenyapithecus africanus diferien de les d’altres primats que s’alimentaven de fruita seca per exemple, el…
Els discoglòssids
La dels discoglòssids és una família petita i primitiva, poc especialitzada i predominantment europea Morfològicament, els discoglòssids poden assemblar-se tant als gripaus com a les granotes La seva llengua és plana i discoïdal caràcter aquest que dóna nom a la família, ni lliure ni protràctil, i els cal capturar les preses amb les mandíbules Presenten dents a la mandíbula superior Tenen la cintura pectoral ardífera, la vèrtebra sacra biconvexa i lliure i les vèrtebres opistocèliques, amb petites costelles a les vèrtebres anteriors L’amplexus és lumbar i poden reproduir-se dues…