Resultats de la cerca

Els seus primers treballs aparegueren a la “Gaseta Vigatana” Més tard organitzà i presidíla societat literària L’Esperança Participà als jocs florals, on obtingué diverses vegades la flor natural El 1908 marxà a Tossa per dedicar-se a afers mercantils De retorn a Barcelona publicà els reculls poètics Poesies s d, a la collecció “Lectura popular”, Quan l’amor dictava 1929, amb pròleg d’Apelles Mestres, i Poesia 1934 Poc prolix en el conreu de la prosa, el 1924 publicà la novella curta Desencant

Combaté els musulmans a les costes de Tunis i de Bugia i derrotà els angevins a la batalla de Nicotara, a Calàbria 1282 Prengué part en la conquesta de Sicília

Estudià a l’Escola Municipal de Música de Manlleu i posteriorment al Conservatori del Liceu 1906-07 Fundà una acadèmia de música a Barcelona, La Colosal És autor d’un miler de títols que abracen des de sardanes a cuplets, sarsueles, pasdobles i tangos Entre d’altres, és autor de les sardanes Catalunya plora , dedicada a la mort d’Àngel Guimerà, La sardana republicana , Empordà lliure i La sardana d’en Manelic , i del tango Fumando espero 1923 Fou germà de l’escultor Josep Viladomat

Ingressà al seminari de Vic, però abandonà els estudis i es dedicà a la indústria tèxtil, primer a Manlleu i després a Navars, on arribà a director de la fàbrica Filatures Forcada Sota la influència directa de Jacint Verdaguer, que conegué personalment a la Gleva, feu poemes de tema patriòtic, religiós i costumista, que publicà a  El Ter Fou premiat als Jocs Florals de Manlleu 1902 i 1908, els de Ripoll 1903 i a Mataró amb el premi extraordinari 1907 Una part de la seva obra fou recollida en el volum Recull de poesies  1931 i a Joan Baptista Güell i Soler Un poeta de la Renaixença a Manlleu…

Davanter format al CP Manlleu, CP Granollers i CP Vic, amb el qual debutà a la màxima categoria amb només setze anys Fitxà pel CP Voltregà 1993-2008 com a júnior i guanyà la Copa de la CERS 2002 La temporada 2008-09 passà al CH Lloret Formà part de la selecció catalana que s’imposà al Mundial B de Macau 2004 L'any 2016 fou nomenat director esportiu del CP Manlleu

La seva literatura, de caràcter popular i moralitzant, s’adreçava sobretot als infants i als joves Publicà llibres de rondalles i de contes tradicionals, com En Pere sense por 1920, Caterineta, Caterinó 1921, i Faules i moralitats 1930, illustrat per Junceda i molt reeditat El 1918 guanya la viola d’or als Jocs Florals de Barcelona amb la poesia Missa rasa , i és autor dels reculls de poesia circumstancial Cofret de versos 1918, Comanda Versos d’avinentesa 1923 i La mainada felicita 1951, entre d’altres Per al teatre escriví obres com La rosa beneïda 1932 i La venjança de la reina 1933 També…

Estudià a Montpeller, on donà a conèixer, en una comunicació, el mètode de Gimbernat per a operar l’hèrnia crural Dirigí l’hospital de Bítem Tortosa durant la guerra del Francès Posteriorment s’establí a Manlleu El 1834 llegí una Memoria sobre el hermafrodismo al Collegi de Medicina i Cirurgia de Barcelona Publicà diverses obres científiques

Passà pels equips del Vilassar, el Premià, el Manlleu i el Vic, fins que ingressà al Futbol Club Barcelona, on jugà dues temporades 1947-49 i disputà 8 partits de Lliga com a davanter Posteriorment jugà al Saragossa 1949-53, el València 1953-54, el Castelló 1954-55, el Lleida 1955-57, l’Arenas de Saragossa 1957-58 i el Fraga 1958-59 Amb el Barça fou campió de Lliga 1948, 1949, de la Copa Llatina 1949 i de la Copa Eva Duarte 1949

Ala pivot, formà part de l’Agrupació Esportiva Centelles, la Unió Esportiva Futbol Sala Manlleu i l’Escola Futbol Sala Ripoll Amb aquest últim club guanyà dues Lligues catalanes, tres Supercopes i dues Copes de Catalunya, i participà en la Copa d’Europa de la UEFS A partir del 2004 formà part de la selecció catalana i n’arribà a ser el capità Participà en dos Campionats d’Europa 2004, 2006, en el darrer dels quals aconseguí el subcampionat, en dues Copes de les Nacions i en una Copa del Món 2007 Es retirà el 2009, si bé posteriorment continuà fent de jugador entrenador a l’EFS…

Davanter que començà a jugar al Club Patí Manlleu, però que s’acabà de formar al Club Patí Voltregà, on debutà en la màxima categoria Després de ser el màxim golejador de la Lliga la temporada 1983-84, jugà als equips italians Amatori Vercelli i Viareggio Posteriorment jugà al CP Noia 1986-87, al Futbol Club Barcelona 1987-88, al CP Voltregà 1988-90 i al CP Vic 1990-92, club en el qual es retirà Entrenà el Club Patinatge la Garriga i el Club Hoquei Mollet Amb la selecció espanyola júnior guanyà l’europeu de Ginebra 1981, del qual fou el màxim golejador i escollit millor jugador…