Resultats de la cerca
Es mostren 538 resultats
Jaume Marc
Eimeric de Conit retent homenatge a Jaume Marc, segons una il·lustració del Llibre de la Baronia
© Fototeca.cat
Literatura catalana
Història
Poeta i senyor d’Eramprunyà.
Vida i obra Era fill de Jaume Marc i germà de Pere Intervingué en diverses accions militars, entre les quals el setge de Morvedre 1365, ja adobat a cavaller, i li foren encomanades missions diplomàtiques a Navarra i a Mallorca El 1393 fou nomenat mantenidor dels primers jocs florals per Joan I, càrrec que tornà a ocupar el 1399 La seva obra literària comprèn tres poemes allegòrics, sis poesies breus i un diccionari de rims Els poemes llargs, escrits en versos apariats, són el Debat entre Honor e Delit , escrit al setge de Morvedre, de sentit cavalleresc, La joiosa garda , del 1371, amb la…
,
Pere Marc
Literatura catalana
Història
Senyor de Beniarjó i poeta.
Vida i obra Era fill de Jaume Marc , germà de Jaume i pare d’ Ausiàs Habità al Regne de València, i fou procurador d’Alfons, comte de Ribagorça i de Dénia i duc de Gandia Participà en la guerra contra Pere I de Castella, i fou fet presoner pel Príncep Negre d’Anglaterra a la batalla de Nájera 1367, juntament amb els fills d’Alfons el 1381 viatjà a Anglaterra per tal de gestionar el rescat d’un dels presoners Se’n conserven nou poesies líriques, d’un to sentenciós i moralitzador, i tres poemes extensos en versos apariats Lo mal d’amor , ficció a l’estil dels lletovaris i dintre el concepte de…
,
Morava
Riu
Riu de Moràvia, Txèquia, afluent del Danubi per l’esquerra (378 km).
Neix al vessant sud del massís de Śneznik, als Sudets, prop de la frontera polonesa, i drena l’ampla depressió de Moràvia, vorejant els darrers contraforts dels Carpats Blancs o Occidentals En el curs baix, fronterer amb Àustria, rep l’afluent principal, el Dyje, i desguassa al Danubi poc abans de Bratislava
Arnau Marc
Literatura catalana
Poeta.
Era, sens dubte, parent dels altres poetes del mateix cognom, però no ha estat atestat documentalment d’una manera certa La seva producció, sis poesies, es pot datar entre el 1410 i el 1430 Digne i elegant en les composicions religioses, principalment les marianes, les poesies d’amor són d’un to cortesà, dintre la tradició trobadoresca, i en alguna es refereix a la reina Margarida de Prades, vídua de Martí I de Catalunya-Aragó Assajà —cosa no usual en els poetes del seu temps— diversos metres i estrofismes Les seves obres foren editades el 1934 i el 1949 —amb traducció francesa— per A Pagès
,
Pere Marc
Història
Diplomàtic, conseller i membre de les corts dels reis Jaume II, Alfons III i Pere III.
Fill del notari barceloní Pere Marc La seva actuació s’estén del 1298 al 1338 Ocupà diferents càrrecs palatins, com el d’escrivà 1298-1300, escrivà de ració 1300-08 i tresorer reial de Jaume II 1308-25 i mestre racional d’Alfons III 1333-35 Intervingué en nombroses activitats diplomàtiques, tant de caràcter internacional com de política interior L’any 1319 rebé l’encàrrec de Jaume II d’escriure en nom seu una lletra a Sanç I de Mallorca per tal de dissuadir-lo de trencar el vassallatge al rei d’Aragó El 1331 participà en les negociacions entre Alfons III i el rei de França per a organitzar…
Jaume Marc
Història
Funcionari reial.
Fill de Pere Marc Lo Prohom , senyor de la baronia d’Eramprunyà Pare dels poetes Jaume i Pere Marc i avi d’ Ausiàs i Arnau Marc Entrà força jove al servei de la corona el 1320 ja exercia càrrecs de responsabilitat en l’administració de les cavallerisses reials El 1326 Jaume II li va concedir l’escrivania de Vilafranca del Penedès Heretà del seu pare el senyoriu d’Albalat dels Sorells Fou jurat 1338-1345 i conseller 1347 de València Fidel a Pere III el Cerimoniós durant la revolta de la Unió Valenciana es refugià a Quartell, possessió del seu gendre Guerau Fabra, cavaller unionista, per por…
marxa
Acció de marxar un conjunt de persones, moviment amb què caminen amb un cert pas, en un cert ordre.
març
Etnografia
Cronologia
El tercer mes de l’any.
En l’antic calendari romà era el primer dels mesos calendari , consagrat al déu de la guerra, Mart, del qual deriva el seu nom Aquest mes començava a Roma el temps de fer la guerra, que es cloïa per l’octubre totes les festes que s’hi arrengleraven tenien un caràcter guerrer Els refranys catalans referents al març alludeixen al seu temps, variable marcejar, i a les seves pluges, molt bones per als conreus