Resultats de la cerca

Professor a la Universitat de Saragossa 1889-1901, menà una intensa activitat com a economista Autor de novelles, de contes costumistes i d’assaigs, publicà El cancionero catalán de la Universidad de Zaragoza 1896

Féu palesa la seva posició contra les idees liberals a través dels seus escrits pastorals, s’oposà a la constitució democràtica espanyola del 1869 i polaritzà les protestes de l’episcopat contra la Constitució del 1876, que introduïa la llibertat de cultes Assistí al Concili Vaticà I i Pius IX el creà cardenal el 1873

Ordenat de sacerdot 1866 i doctor en dret civil i canònic 1870, passà directament a la cúria A la nunciatura de Madrid fou conseller 1875-77 i nunci 1882-87 Com a cardenal-secretari d’estat de Lleó XIII 1887-1903 cercà la independència de la Santa Seu mitjançant un inseriment en la comunitat internacional afavorí l’adhesió dels catòlics francesos a la república, la dels espanyols a la monarquia restaurada i la dels italians al nou sistema, política que li valgué el veto d’Àustria en el conclave del 1903

Deixeble de Carlos Pau i collaborador de Germà Sennen i de Pius Font i Quer, a partir del 1942 ocupà la càtedra de botànica de la facultat de farmàcia de Barcelona Publicà nombroses notes sobre la flora del Principat, Andorra i Castella i també s’interessà per la micologia

De mentalitat illustrada, traduí La mort de César 1791, de Voltaire, que li motivà d’ésser perseguit per la inquisició, de la qual escapà gràcies a la protecció del comte d’Aranda Després d’una curta estada a Londres, fou nomenat subsecretari d’estat 1797 i, més tard, en dimitir Francisco de Saavedra 1798, primer ministre interí Obtingué l’abolició de l’esclavitud Introduí la vacunació a l’Estat espanyol S'oposà a la inquisició i a les altes jerarquies eclesiàstiques per la seva dependència de Roma Aquesta política i l’enemistat de Napoleó afavoriren les intrigues de Godoy, que aconseguí que…

Prengué part al setge de Gibraltar, la Guerra Gran i la guerra contra Portugal El 1808 era governador del castell de Montjuïc a Barcelona, que lliurà als francesos per ordre del capità general de Catalunya Posteriorment intervingué en diverses accions contra els francesos a la conca del Fluvià i passà a reforçar Girona el 1809 fou nomenat governador de la plaça i dirigí les obres de consolidació de les fortificacions En assetjar per tercera vegada Girona les tropes d’Honoré Reille, dirigí l’actuació dels seus defensors, que no es rendiren fins després de set mesos de setge maig-desembre del…

Vida i obra Fill d’una família de llauradors, des de ben jove treballà d’aprenent en una llibreria de Saragossa on establí contacte amb el comerç de llibres Establert des de jove a València, es convertí en un dels primers grans editors de la literatura romàntica Hi obrí una llibreria el 1809, on acollí el primer gabinet de lectura per subscripció i una tertúlia d’escriptors El 1816 es feu edito editor –el primer títol que publicà fou Itinerario descriptivo de las provincias de España y de sus islas y posesiones en el Mediterráneo , del francès Alexandre Laborde, i en la seva “Colección de…

Es formà musicalment amb el seu pare, Indalecio Soriano Fuertes Fou professor al Conservatori de Madrid des del 1843 Dirigí diversos teatres lírics, entre els quals el Liceo Artístico y Literario de Còrdova 1844, el Teatro de San Fernando de Sevilla 1849, el Teatro Principal i el teatre La Comedia de Cadis i el Gran Teatre del Liceu de Barcelona 1852 Fundador de les revistes "La Iberia Musical" i "La gaceta barcelonesa", escriví la primera història de la música espanyola, titulada Historia de la música española desde la venida de los fenicios hasta el año 1850 Madrid i Barcelona, 1855-59 Com…

Lluità a les Filipines com a alferes 1895-98 Ingressà a la companyia de tramvies elèctrics de Madrid, i el 1902 passà a dirigir la de Barcelona, fins el 1931 El 1929 fou nomenat director de l’Exposició Internacional de Barcelona Processat durant la República, fou absolt