Resultats de la cerca
Es mostren 2238 resultats
Universitat de València (UV)
Historiografia catalana
Institució municipal governada per la ciutat, també coneguda com a Estudi General, que començà a funcionar el 1499 sobre la base de diverses càtedres medievals, nodrida amb arbitris i delmes.
Desenvolupament enciclopèdic Hi havia estudis de gramàtica, llatinitats, arts o filosofia, teologia, lleis i medicina, i dispensava tots els graus Durant l’Antic Règim, a les universitats no s’estudiava història, tot i que a les facultats de teologia i dret es donaven alguns elements d’història eclesiàstica, dels concilis o del dret reial El conreu de la història, a València, es feu fora de les aules Al s XVIII, aparegueren alguns erudits com Josep Teixidor o Marc Antoni Orellana, que feren una història erudita i documentada que colleccionava notícies sobre antiguitats monuments, monedes,…
Immaculada Ollich i Castanyer
Arqueologia
Arqueòloga i medievalista.
Deixebla de MRiu i Riu, es formà a la Universitat de Barcelona, on es doctorà l’any 1981 i on exerceix la docència com a professora titular des del 1984 La seva recerca s’ha centrat en les fonts notarials de la baixa edat mitjana, l’aplicació de la informàtica en la documentació escrita i en els registres arqueològics medievals i l’arqueologia experimental És autora de nombroses publicacions, de les quals destaquen Camp i ciutat a la Catalunya del segle XIII 1988, L’oppidum ibèric de l’Esquerda amb M de Rocafiguera 1994 i Experimentació arqueològica sobre conreus medievals…
Tomba del Grau de Fals (Fonollosa)
Art romànic
Situació Una vista de la tomba, del tipus “C” extrems arrodonits i capçalera un xic més ampla que el peu A Daura Sobre una gran roca esberlada i desplaçada hi ha excavada una tomba de grans proporcions La podem trobar a uns 150 ms de l’església de la Mare de Déu del Grau, enmig d’unes terres conreades amb vinya Long 1°43’05” — Lat 41°45’08” Tomba Es tracta d’una sepultura, orientada seguint l’eix nord-sud pot ésser considerada del tipus “C”, és a dir, té els extrems arrodonits, però amb la capçalera una mica més ampla que el peu Les seves dimensions són notables si tenim en compte que fa 2,10…
salutació
Diplomàtica i altres branques
Fórmula protocol·lària en la retòrica de les cancelleries medievals amb què hom cloïa normalment la intitulació
.
Per influència biblicolitúrgica, hom utilitzava sovint pacem ‘pau’ en comptes de la fórmula tradicional llatina salutem ‘salut’ Altres fórmules eren salutem et dilectionem ‘salut i dilecció’ o, en cas de documents papals, salutem et apostolicam benedictionem Ultra aquestes fórmules més freqüents, hom n'utilitzava d’altres, que foren fixades en els anomenats ars dictandi
euouae
Música
Lletres que hi ha al final de nombroses poesies medievals, com a abreviació de saeculorum amen
.
Servia per a indicar el mode de cant pla del fragment i la cadència que calia executar
contratenor
Música
Melodia en el mateix registre que la de tenor
en les polifonies medievals a tres veus.
Era executada per dones, nens o homes del registre de tenor , que cantaven amb veu de falset Al s XV, amb l’aparició de les composicions a quatre veus, el contratenor donà origen al contralt i al baix
euouae
Música
Lletres que hi ha al final de nombroses poesies medievals, com a abreviació de saeculorum amen.
Servia per a indicar el mode de cant pla del fragment i la cadència que calia executar
Lynn Thorndike
Historiografia
Historiador nord-americà.
Es doctorà a la Columbia University 1905, i fou professor a les universitats de Northwestern 1907-09, Western Reserve 1909-24 i a la Columbia University 1924-50 Es dedicà a l’estudi de la història medieval, i sobretot a la recerca, l’estudi i l’edició de texts i manuscrits de màgia i ciència medievals i contribuí granment a fomentar l’interès per aquestes matèries Fou un dels fundadors de la History of Science Society, que també presidí 1928-29 Entre les seves obres cal destacar History of Magic and Experimental Science 1923-56, en vuit volums, encara fonamental, Catalogue of…
Necròpoli dels Camps d’En Moma (Ullastret)
Art romànic
Situació Al planell que limitava amb l’estany, sota el vèrtex sud-oriental del puig de Sant Andreu, a l’altre costat del camí de l’Estany, que ressegueix el peu del seu vessant, hi ha unes sepultures vers l’angle sud-est dels Camps d’En Moma L’extens predi és anomenat també Sant Andreu, per tal com havia format part de la mateixa propietat de la muntanya Mapa 296M781 Situació 31TEG068506 Passa per aquesta necròpoli el camí de l’Estany que surt d’Ullastret La necròpoli es troba en uns camps de conreu que hi ha sota el camí i a mà dreta, al vessant sud-est del puig de Sant Andreu, on hi ha les…
Arroyo de la Luz
Municipi
Municipi de la província de Càceres, Extremadura, al Campo de Càceres.
Església parroquial s XV-XVI Restes ibèriques i medievals