Resultats de la cerca

Fou violinista del Gran Teatre del Liceu i de la catedral de Barcelona i professor de solfeig al Conservatori del Liceu El 1863 rebé el primer accèssit d’un certamen promogut per Clavé, pel seu cor a veus soles Las huestes de Pelayo Compongué obres religioses, com una Misa sobre el Tantum ergo Rebé també una menció honorífica en el concurs literariomusical que s’organitzà dins els actes de celebració del millenari del monestir de Montserrat

Membre del Club Natació Kallípolis, fou campiona d’Espanya d’estiu en solo 2003, 2004, duo 2002, 2004, per equips 2002, 2003, 2004 i combo 2004, i d’hivern en solo 2004 i duo 2004 Els títols en duo els aconseguí amb Jordina Pallarols Participà en diversos Campionats d’Europa i del Món júnior Un cop retirada fou entrenadora de competició Rebé la medalla al mèrit esportiu 2001 i la menció especial 2002 de la Federació Catalana de Natació

Aquesta església apareix esmentada en un document de l’any 987 Es tracta d’una escriptura mossàrab que fa menció d’un judici que tingueren els homes del castell d’Aguilaniu amb els de Jusseu a causa de la possessió d’un terç d’un pou saliner el jurament, ordre del prevere Fortuny, va ser fet pels homes d’Aguilaniu “ in domum Sancti Sebastiani martyris Christi ”, de la qual casa el document no esmenta la localització

Al capbreu de Banyeres del 1432, en diverses afrontacions de distintes peces de terra, hi ha una citació de la capella d’en Lledó a la partida Endelapart , situada a la dreta dels marges de les rieres de Banyeres i de les Buades de Llorenç El més antic dels documents presentats a la capbrevació que fa menció de la capella porta la data de 1289 Al mateix capbreu és esmentat, en una afrontado, el benefici d’en Lledó

Fou professor del Conservatori de Música de Sant Petersburg i posteriorment també exercí la docència a Kíev i al Conservatori de Música de Moscou Dirigí el Teatre Imperial de Sant Petersburg 1895-1911 i també els Ballets Russos de Serge de Diaghilev, a París Guanyà fama arreu d’Europa com a director i com a pianista La seva obra compositiva, però, no té el mateix interès, i només són dignes de menció algunes de les seves cançons i obres per a piano

Migcampista que jugà a les files de l’Atlètic Terrassa Hockey Club entre el 1979 i el 1992 Guanyà la Copa d’Europa 1985, nou Lligues espanyoles consecutives 1983-91, vuit Copes del Rei 1984-88, 1990, 1991, 1992 i nou Campionats de Catalunya 1981, 1983, 1985-91 Amb la selecció espanyola absoluta participà en els Jocs Olímpics de Seül 1988 Rebé una menció al mèrit esportiu 1988 Arquitecte de professió, dissenyà el xalet del Club Atlètic Terrassa inaugurat al desembre del 2009

Deixeble de l’Escola de Sant Carles i de Joaquim Sorolla A París assistí a l’acadèmia Julian Expositor del Salon des Artistes Français, hi obtingué una menció honorífica el 1909 Conreà escenes de gènere a l’estil del seu mestre, retrats, cartells i pintures d’història, especialment de temes llatinoamericans —motiu pel qual fou molt famós a les repúbliques de l’Amèrica del Sud— i també de la Primera Guerra Mundial Féu grans murals al nou Kursaal de Sant Sebastià

S’integrà en el Club Natació Sant Andreu 1998 i, posteriorment, en el Club Natació Mataró 1999, Club Natació Catalunya 2002 i Club Natació Terrassa 2003 Nacionalitzat espanyol, durant el període 2006-08 jugà 32 partits amb la selecció estatal, amb la qual participà en la Lliga mundial 2007, el Campionat del Món 2007, els Campionats d’Europa 2008 i els Jocs Olímpics de Pequín 2008 La federació espanyola li concedí la medalla de bronze de serveis distingits 2008, i la federació catalana, una menció especial 2007

La caseria de Rins de Vilarrué, situada sota la serra d’Urmella, havia estat una antiga quadra La primera menció documental que s’ha localitzat és al capbreu dels delmes que la canònica de Roda posseïa a Castillo de Sos, datat vers l’any 1068, en el qual s’esmenta el vilar de Rensi L’església de Sant Andreu, que era la capella de l’antic casal fortificat que hi hagué a l’indret, és avui en ruïnes i conserva una pica baptismal de tradició romànica

El nombre de confirmadors era molt variable segons les cancelleries Alguns diplomes merovingis, que generalment n’estaven desproveïts, n’arriben a comptar fins a una quarantena La cancelleria castellanolleonesa solia admetre un bon nombre de confirmadors, distribuïts jeràrquicament en dues o tres columnes entorn del signe reial Però mentre que a Castella aquests noms significaven solament una menció honorífica, a Catalunya i Aragó els confirmadors eren presents a l’acte, com a membres de la comitiva o, àdhuc, de la curia comitis regis contemporània