Resultats de la cerca
Es mostren 214 resultats
Prova d’Apgar
Immediatament després del naixement, com una rutina dels centres sanitaris del nostre entorn, es fa una primera valoració de l’estat del nadó, normalment mitjançant la denominada prova d’Apgar , una exploració en què s’avalua una sèrie de paràmetres físics indicatius de l’estat de les funcions vitals Segons el resultat d’aquest estudi immediat, es pot decidir si l’infant requereix, o no, atencions especials d’urgència És una qüestió molt important, perquè, per exemple, si en els primers minuts de vida el nen presenta algun trastorn que n’alteri l’oxigenació de l’encèfal, i no se soluciona,…
L’Emperador
Literatura catalana
Novel·la de Jordi Coca publicada l’any 1997.
Desenvolupament enciclopèdic La vida de Suen a la recerca del mític Emperador serveix com a pretext per a mostrar la Xina del s XVII com a nucli d’una novella de formació en la qual el protagonista passa per la ignorància, la temeritat, el càstig, el coneixement i la prudència El viatge de Suen constitueix una allegoria de la vida humana forjada sota el patró dels clàssics i els precedents de l’existencialisme europeu, com és ara la narrativa de Kafka Empès pels relats orals del vell Sato, el jove Suen deixa un dia el seu poble amb l’objectiu de prostrar-se davant l’Emperador Aviat el viatge…
altimetria
Geografia
Tècnica de mesura del nivell del mar.
Les mesures altimètriques generalment es fan des d’un satèllit que disposa d’un radar capaç de mesurar la distància entre aquest i la superfície de la mar llavors, coneguda l’òrbita del satèllit, s’obté l’alçada de la mar respecte del mateix sistema de referència que l’òrbita Aquestes mesures tenen en compte dues contribucions importants, la variació de la superfície de la mar causada per la distribució de masses de la Terra, anomenada geoide, i la causada per fenòmens oceanogràfics, anomenada topografia marina Aquesta darrera és la que conté informació sobre els corrents marins i permet…
Santa Maria de Bellmunt (Sant Pere de Torelló)
Art romànic
Situació Aquesta església constitueix la fita més coneguda del terme i la seva elevada situació, a 1246 m d’altitud, en fa un mirador privilegiat de la Plana de Vic i bona part del Ripollès Es troba gairebé als límits del terme, a frec amb la demarcació de Vidrà Aquesta església figura situada en el mapa del Servei de l’Exèrcit 150000, editat pel Consejo Superior Geográfico, full 294-M781 x 41,7 —y 61,5 31 tdg 417615 Per arribar-hi cal prendre una carretera recentment construïda que hi porta des de Sant Pere de Torelló Aquesta carretera passa pel cementiri i porta al santuari en 6 km APF…
Les drassanes de Barcelona
Art romànic
Els orígens de les actuals drassanes es remunten al segle XIII, quan el rei Pere II el Gran les féu construir extramurs, al final de la Rambla Anteriorment n’hi havia unes altres prop del castell del Regomir, però a partir del 1255 foren gairebé inutilitzades Així doncs, amb l’ajuda de la ciutat i la collaboració de la Generalitat el rei Pere II ordenà la construcció d’un edifici de cos rectangular tancat per totes les cares menys per la que donava al mar El 1322, que regnava Alfons el Benigne, s’inicià la coberta, i les despeses se sufragaren amb els diners de les multes imposades a aquells…
Xampanya
Regió del NE de França, limitada al N per les Ardenes, a l’E per la Lorena i el Franc Comtat, al S per la Borgonya, el Nivernès i l’Orleanès i a l’W per l’Illa de França i la Picardia.
La geografia És una planura calcària, lleugerament més elevada en les seves àrees perifèriques, travessada en direcció SE-NW pels rius que pertanyen a la conca del Sena l’Aisne, el Marne, l’Aube, el Sena i el Yonne D’W a E s’hi distingeixen tres subregions l’àrea de les cuestas de l’Illa de França, coberta en part pel bosc i amb la vinya com a conreu principal la Xampanya anomenada pobra , país tradicionalment despullat i sec, però darrerament repoblat pins i millorat amb adobs conreu de cereals, bleda-raves i farratge, base de l’alimentació de bestiar de llana i la Xampanya…
economia del benestar
Economia
Corrent normatiu de la ciència econòmica que té per objecte la recerca de l’òptim col·lectiu.
Hom no identifica amb aquest nom, pròpiament, una escola uniforme de pensament econòmic, sinó una temàtica i àdhuc tot un enfocament orientador de la ciència econòmica El seu objecte és, segons Pigou, “la recerca de les causes que influeixen en el benestar econòmic de la societat” segons Morgenstern es tracta de trobar “definicions, si és que n'hi ha, de l' optimum social i del sistema de preus i de distribució de la renda amb què hom el pot assolir”, o, segons una visió més recent, com la de Mishan, és “la formulació de judicis a partir dels quals hom pot ordenar de millor a pitjor diverses…
perforació

Instal·lació típica de perforació terrestre amb sonda rotativa, i model de turbosonda (trepant acoblat a una turbina) accionada pel mateix fang injectat i secundàriament per la tija
© Fototeca.cat
Química
Conjunt de tècniques que permeten d’obrir i explotar un pou petrolífer.
L’objectiu de la perforació és de travessar les capes del sòl que separen la superfície dels jaciments cercats, sia d’aigua, gas o petroli Hom distingeix la perforació realitzada en terra perforació terrestre de la feta en mar perforació marina o perforació ‘off-shore' Pel que fa a la perforació terrestre, cal assenyalar diversos mètodes la perforació amb sonda de percussió , emprada en pous de poca profunditat, consisteix a desagregar la roca deixant-hi caure al damunt amb ritme repetit, un cisell prou pesant les restes són recollides per una mena de cullerot després d’haver injectat en…
museologia
Art
Conjunt de teories sobre els museus com a institució i sobre llur funció dins la societat.
Fou a Alemanya, després de la Primera Guerra Mundial, on s’intensificà l’estructuració d’aquestes teories, que donaren lloc a la tipificació dels museus com a exponent d’una nacionalitat concreta Els anys seixanta, el desenvolupament turístic forçà els museus, en el món occidental, a ésser els impulsors de les grans exposicions artístiques i els motors culturals de la nova burgesia de la postguerra Georges-Henri Rivière —secretari general de l’ICOM del 1946 al 1963— estructurà d’una manera coherent els estudis museològics Hom li deu un darrer pas en el procés de democratització dels museus en…
fort dels Banys
Història
Petit fort quadrat, d’uns 70 o 80 m de costat, construït el 1670 per l’enginyer militar francès Saint-Hilaire i millorat per Vauban (1683) a l’indret d’una antiga torre de defensa medieval que havia estat construïda per Nunó Sanç i que és citada el 1389 com a torre del Puig dels Banys
.
Fou derruïda el 1688 És damunt els Banys d’Arles, a la dreta del riu de Montdony Aquest poble fou anomenat durant un quant temps, per aquest motiu, el Fort dels Banys