Prova d’Apgar

Immediatament després del naixement, com una rutina dels centres sanitaris del nostre entorn, es fa una primera valoració de l’estat del nadó, normalment mitjançant la denominada prova d’Apgar, una exploració en què s’avalua una sèrie de paràmetres físics indicatius de l’estat de les funcions vitals. Segons el resultat d’aquest estudi immediat, es pot decidir si l’infant requereix, o no, atencions especials d’urgència. És una qüestió molt important, perquè, per exemple, si en els primers minuts de vida el nen presenta algun trastorn que n’alteri l’oxigenació de l’encèfal, i no se soluciona, les cèl·lules cerebrals podrien quedar-ne deteriorades de manera irreversible. Precisament per aquesta causa, els trastorns greus que es manifesten durant el part o els primers minuts de vida són una de les principals causes de retard mental.

En la prova d’Apgar es valora la freqüència cardíaca, la respiració, el to muscular, la coloració de la pell i els reflexos provocats en passar la punta d’una sonda per l’obertura del nariu del nadó. A cadascun d’aquests paràmetres s’assigna una puntuació de 0 a 2 punts, com queda indicat en el quadre, i se suma el total de punts obtinguts. La puntuació total indica l’eficàcia conjunta de les funcions respiratòria, cardiocirculatòria i neurològica. La màxima puntuació possible —10 punts— correspon al nadó completament sa, tot i que una puntuació superior a 7 ja es considera normal, i fa innecessari dedicar al nadó una atenció especial. Una puntuació total inferior a 2 indica que les funcions vitals hi són absents o molt deteriorades, i cal efectuar amb tota urgència procediments enèrgics de reanimació, com ara massatge cardíac o respiració artificial. Si la puntuació total està entre 3 i 7, s’efectuen diverses mesures per a millorar-ne l’oxigenació, com ara l’administració d’oxigen i l’aspiració de les secrecions de les vies respiratòries.

La valoració de la prova d’Apgar es fa com a mínim dues vegades: al cap d’un minut i al cap de 5 minuts després del naixement. El primer mesurament valora predominantment el grau de sofriment fetal durant el part, que pot recuperar-se mitjançant una adequada atenció mèdica. El mesurament als 5 minuts indica, sobretot, l’activitat del sistema nerviós del nadó, i una puntuació baixa pot significar que el sistema nerviós es troba deprimit a causa d’una oxigenació deficient o un trastorn metabòlic. En aquest cas, després d’efectuar-hi les mesures adequades, es repeteix la prova als 10 minuts, per a comprovar si l’estat del nen ha millorat.