Resultats de la cerca
Es mostren 996 resultats
Sant Julià de Cabrera

Vista exterior de l’església romànica de Sant Julià de Cabrera
© C.I.C. - Moià
Església
Església parroquial que centra i dona nom al disseminat de Sant Julià de Cabrera, dins el municipi de l’Esquirol (Osona).
Situada en el Prat de Sant Julià, fou construïda vers el 1079 És un edifici romànic d’una nau amb transsepte i tres absis, que fou molt damnificat pel terratrèmol del 1427, que en feu caure la volta i un absidiol L’edificació fou modificada i restaurada el 1567
torre de Campredó
Torre militar de defensa del segle XIV situada al marge esquerre de l’Ebre, davant de la torre de la Carrova, dins dels límits de l’entitat municipal descentralitzada de Campredó (Baix Ebre).
És un edifici de planta quadrangular de 8,20 m × 6 m de base i 11 m d’alçària Inicialment era dividit en dues plantes, amb un terra, cobertes per una volta de canó Molt modificada, actualment es troba en un estat deficient, malgrat que se’n conserven els murs
Can Falguera
Urbanització
Urbanització del municipi de Palau-solità i Plegamans (Vallès Occidental), situada al NW del terme, a límit amb Lliçà de Vall.
Li dona nom la masia de Can Falguera , una construcció originària del segle XIV, molt modificada en segles posteriors Al final de la dècada de 2000, l’Ajuntament promogué la rehabilitació i la reforma de l’edifici, que des del 2022 és la seu del Museu Internacional de Titelles de Catalunya MIT
Carraixet
Despoblat
Despoblat del municipi d’Alboraia (Horta del Nord), a la vora del barranc de Carraixet.
El 1370 esdevingué lloc de contribució de València, i el 1400 hom hi establí els cementiris dels penjats i dels pobres, a càrrec de la confraria de la Mare de Déu dels Sants Innocents, que el 1447 construí l’ermita de la Mare de Déu dels Desemparats, que es conserva molt modificada
Santa Maria d’Espluga de Serra (Tremp)
Art romànic
Hom creu que es tracta d’una església d’origen romànic, encara que avui es presenta força modificada per capelles laterals i l’absis capçat No trobem cap notícia que ho pugui confirmar Pertanyia a la diòcesi de Lleida i apareix dedicada a la Purificació n’era sufragània l’església de la Torre
Sant Jaume de Queralt

Sant Jaume de Queralt
Àngela Llop (CC BY-SA 2.0)
Església
Antiga parròquia del municipi de Bellprat (Anoia), als peus de l’antic castell de Queralt.
És una església romànica segle XI, molt modificada i, restaurada en la dècada dels noranta Des del segle XVI la parroquialitat es traslladà a Bellprat, i Sant Jaume passà a sufragània seva amb terme propi tenia 7 masies l’any 1686 Perdé el caràcter de sufragània el 1878 i restà com a simple capella
qualificació
Dret processal
Apreciació que presenta cadascuna de les parts en un procés penal sobre els fets del sumari, sobre els preceptes legals aplicables i sobre els seus efectes en els acusats.
Obert el procés, cal que ho formulin en l' escrit de qualificació , on han de constar, a més dels fets i de la qualificació legal, les conclusions conclusió proposades per les parts Feta la prova oral, la qualificació pot ésser modificada en l’escrit de conclusions definitives, sobre les quals el tribunal dictarà sentència
Franklin Henry Giddings
Sociologia
Sociòleg nord-americà.
Professor a Colúmbia, s’inclinà de primer cap a l’evolucionisme psicològic Fruit d’aquesta època és la seva obra fonamental, Principles of Sociology 1896, abreujada i modificada en Elements of Sociology 1898 Posteriorment, afegí a l’evolucionisme elements quantitativistes i conductistes, que el convertiren en un dels fundadors del neopositivisme sociològic The Scientific Study of Human Society, 1924
Sant Miquel d’Ordeig
Poble
Poble del municipi de les Masies de Voltregà (Osona), a l’esquerra de la riera de Montorro, sota la serra de Sant Salvador de Bellver.
La parròquia fou unida des del s XVI a la de Vinyoles d’Orís El lloc existia el 976, i l’església de Sant Miquel fou donada el 1132 al monestir de Santa Maria d’Amer, del qual sempre depengué El 1686 tenia 6 masies És una edificació romànica s XII, un xic modificada el 1638
calor
Biologia
Sensació (oposada a fred
) experimentada per l’organisme quan la temperatura ambiental és elevada o amb motiu d’un estat febril.
Hi ha receptors cutanis i mucosos tèrmics que efectuen descàrregues d’impulsos quan hi ha un canvi de temperatura la sensibilitat dels receptors tèrmics és modificada per diversos factors, entre els quals destaca la circulació sanguínia cutània Els receptors tèrmics s’adapten ràpidament, entre uns certs límits, i si les temperatures no són extremes, el cos aviat deixa de sentir calor