Resultats de la cerca
Es mostren 94 resultats
cicle de Krebs

Representació del cicle de Krebs amb els enzims implicats
© Fototeca.cat
Bioquímica
Conjunt de reaccions que s’esdevenen de manera típicament cíclica i que tenen com a finalitat la degradació d’elements dicarbonats (acetilcoenzim A), que transformen en CO2, amb aprofitament de llur energia reductora mitjançant cadenes respiratòries per a portar a terme la fosforilació oxidativa.
La constitució especial d’aquest cicle permet la interconversió de glúcids, de lípids i de restes de pròtids, segons quines siguin les necessitats de l’organisme en cada moment L’acetilcoenzim A, que prové del catabolisme glucídic i lipídic, s’uneix a l’àcid oxalacètic, lliura coenzim A i dóna àcid cítric, mitjançant l’acció de l’enzim condensador L’àcid cítric passa a cis- aconític, i aquest, a isocítric però pot fer el pas també directament per acció de l’aconitasa L’àcid isocítric és oxidat a àcid α-cetoglutàric per una isocítric deshidrogenasa amb NADP o NAD, que alhora el descarboxila…
Croàcia 2013
Estat
L’1 de juliol Croàcia va entrar a formar part de la Unió Europea com a membre de ple dret, després d’onze anys de negociacions, amb l’excepció de l’espai Schengen, que es durà a terme previsiblement el 2015 L’entrada a la Unió Europea ja ha suposat un fort xoc per al teixit productiu i econòmic a tot el país, ja que ha obligat el mercat croat a obrir-se i augmentar, així, la competència Tanmateix, l’economia croata va seguir en recessió, malgrat un dèbil creixement de prop del 0,5%, i amb una taxa d’atur que afecta el 17% de la població El PIB va continuar baixant, al contrari del deute…
ozó
Química
Forma al·lotròpica de l’oxigen corresponent a la fórmula O3
.
És un gas inestable, d’olor penetrant, que es descompon per sobre de la seva temperatura crítica donant oxigen O 2 O 3 →3/2 O 2 + 34 kcal/mol Es forma a les capes altes de l’atmosfera quan l’oxigen absorbeix radiació ultraviolada Comercialment, hom l’obté per descàrregues elèctriques en el si d’oxigen mitjançant ozonitzadors És un dels oxidants més forts conegut, que porta a la majoria de composts inorgànics a llur estat de màxima oxidació Quant als composts orgànics, reacciona amb les olefines addicionant-s’hi per a formar ozònics en la reacció d'ozonòlisi És tòxic àdhuc a molt…
triòxid de sofre
Química
Anhídric de l’àcid sulfúric que, en l’estat sòlid, pot existir en tres varietats al·lotròpiques, dites α, β i γ.
La forma α, de més gran estabilitat, basa la seva estructura en cadenes entrecreuades de tetràedes de SO 4 units mitjançant dos àtoms d’oxigen, presenta consistència fibrosa, es fon a 16,83°C i bull a 44,8°C És fortament corrosiu i es combina amb l’aigua amb formació d’àcid sulfúric i gran alliberament d’energia SO 3 +H 2 O →H 2 SO 4 +21,3 kcal/mol És soluble en l’àcid sulfúric òleum Hom l’obtè, generalment in situ , per oxidació del diòxid de sofre catalitzada per òxids de nitrogen mètode de les cambres de plom o per esponja de platí o pentòxid de vanadi V 2 O 5 mètode de…
adsorció
Química
Procés d’equilibri consistent en l’adhesió dels àtoms o molècules d’un material ( adsorbat
) damunt la superfície d’un altre ( adsorbent
), és a dir, en llur concentració a la interfície a causa del camp de forces residuals existent a la superfície dels sòlids i dels líquids.
L’adsorció constitueix un fenomen de la més gran importància per la seva intervenció en els processos vitals, en les reaccions catalítiques i, àdhuc, en certes hipòtesis cosmogòniques, en la formació de l’univers Fou constatada experimentalment per Fontana 1777, i Kayser proposà el terme 1881 Segons les seves característiques energètiques i cinètiques són definits dos tipus d’adsorció l’adsorció física i l’adsorció química L' adsorció física presenta energies d’enllaç petites tipus forces de Van der Waals amb valors entre 2 i 6 kcal/mol És ràpida, i fàcilment reversible L’…
piridina
Química
Compost heterocíclic consistent en un anell de sis membres insaturat que conté un àtom de nitrogen.
És un líquid incolor d’olor empireumàtica, que bull a 115,5°C i té una densitat de 0,978 És soluble en l’aigua, alcohol, èter i benzè Hom l’obté per destillació del quitrà de l’hulla i, sintèticament, a partir de l'acetaldehid i l’amoníac La piridina té caràcter aromàtic i presenta una energia de ressonància de 23 kcal/mol Atès que el parell electrònic del nitrogen no forma part del sextet aromàtic de la molècula, presenta propietats bàsiques i forma sals, dites de piridini , estables amb els àcids minerals A causa del caràcter més electronegatiu del nitrogen, la piridina…