Resultats de la cerca
Es mostren 664 resultats
Joan Suñé i Benages
Literatura
Cervantista.
De formació autodidàctica, és autor de diverses monografies com la Bibliografía crítica de las ediciones del Quijote impresas desde el año 1605 hasta 1917 , en collaboració amb el seu fill Joan Suñé i Fonbuena una segona edició, continuada fins l’any 1937, es publicà a Cambridge, EUA, el 1939 Entre el 1930 i el 1936 edità a Barcelona la Crónica cervantina
Ascensi Codina i Ferrer
Zoologia
Entomòleg.
Treballà al Museu de Ciències Naturals de Barcelona i publicà una vuitantena d’estudis Alguns coleòpters de les illes d’Eivissa i Formentera 1918, Recull de zoocecídies catalanes 1920, Una nova cicindela ibèrica 1931, i, dins la Fauna de Catalunya publicada per l’Institut d’Estudis Catalans, les monografies sobre el gènere de coleòpters Carabus 1915, els hemípters 1920 i els cicindèlids
Albert Cazes
Historiografia
Prevere i historiador.
Ordenat de sacerdot el 1948, fou rector de la parròquia de Vilafranca de Conflent, on exercí fins el 2006 i en remodelà l’església de Sant Jaume Especialista en heràldica rossellonesa, publicà estudis a les revistes CERCA , Conflent , etc i fou autor de nombroses monografies sobre pobles i esglésies del Conflent Fou condecorat amb l’Orde de Cavaller de les Palmes Acadèmiques
Josep Casanovas i Carnicer
Oftalmologia
Metge oftalmòleg.
Catedràtic d’oftalmologia de les universitats de Salamanca 1948 i de Barcelona 1955, continuador de l’Escola d’Oftalmologia catalana, autor de nombrosos treballs, entre els quals cal esmentar Traumatología ocular de urgencia 1947, Estasis papilar 1948, La función visual normal y patológica en relación con el arte de la pintura 1965, Dermatooftalmología 1967 i Urgències oftalmològiques 1981, dins la collecció “Monografies Mèdiques”
Eduardo Westerdahl Oramas
Literatura catalana
Crític d’art i escriptor.
És considerat un dels impulsors de l’avantguardisme a l’Estat espanyol Fundà, el 1932, la ‘Gaceta del Arte’ i, el 1935, l’ADLAN de Tenerife, vinculat a l’homònim català, que organitzà a l’illa una Exposició Surrealista Internacional A la postguerra participà en iniciatives com l’Escola d’Altamira Ha publicat obres de creació com Poemas de sol lleno 1928 i nombroses monografies
Agència de Residus de Catalunya
Nova denominació de la Junta de Residus arran de la publicació de la llei 15/2003 de l’estatut de l’empresa pública catalana.
S'ocupa de promoure la minimització i la valoració de residus, fomentar la recollida selectiva, gestionar el rebuig i recuperar espais i sòls degradats o contaminats per antics abocaments incontrolats El president del consell de direcció és el conseller de medi ambient i habitatge Ha publicat un manual de gestió de residus industrials gener del 2000, a més de monografies de divulgació i educació ambiental
Ramon Torres i Carreras
Metge radiòleg.
Es llicencià a Barcelona 1902 i amplià estudis a París, Bordeus i Berlín Fou un dels fundadors de la Sociedad Española de Electrología y Radiología 1916 L’any 1918 publicà Semiología röntgenológica del aparato respiratorio intratorácico , reeditada l’any 1931 dins la collecció de Monografies Mèdiques Formà part del comitè de publicació de Medicina Física , portaveu de la Societat de Radiologia i Electrologia de Catalunya
Centre d’Arqueologia Subaquàtica de Catalunya
Arqueologia
Centre de recerca amb finalitat d’inventari, protecció, conservació, estudi i difusió del patrimoni arqueològic submergit.
Fou creat per la Generalitat de Catalunya l’any 1992 i la seva seu és a Girona Des del 1996 forma part del Museu d’Arqueologia de Catalunya Entre altres jaciments, ha treballat en diversos derelictes de la cala Culip, al port romà d’Empúries i al poblat neolític de la Draga, a l’estany de Banyoles Els resultats dels seus treballs es publiquen en les Monografies del CASC
Joan Carandell i Pericay
Geografia
Geologia
Geòleg i geògraf.
Estudià ciències naturals a Barcelona i a Madrid, on es doctorà Publicà monografies sobre la serralada Ibèrica 1918 i sobre Sierra Nevada 1921, i estudià la geografia humana d’Andalusia, on visqué del 1917 al 1936 Els darrers temps de la seva vida es dedicà a escriure i dibuixar el seu treball pòstum El bajo Ampurdán Ensayo geográfico , que fou reeditat per la Diputació de Girona el 1979
Miquel Golobardes i Vila
Historiografia
Historiador.
Des del 1943 es vinculà a la biblioteca del palau de Peralada en fou director de les edicions, n'ordenà el museu i en publicà el catàleg del monetari 1957 És autor de les monografies històriques El monasterio de Santa Maria de Vilabertrán 1949, El convento del Carmen de Peralada 1953, El sepulcre de Peralada 1955, Peralada, condado, villa, palacio 1959 i Els remences 1971-73, la seva tesi doctoral