Resultats de la cerca
Es mostren 96 resultats
marquès de Vauvenargues
Filosofia
Literatura
Nom amb què és conegut Luc de Clapiers, moralista i assagista provençal.
Féu la carrera militar i participà en les guerres de successió de Polònia 1733-39 i d’Àustria 1740-48, però, decebut, es retirà 1745 i visqué pobrament a París dedicat a la reflexió En la seva Introduction à la connaissance de l’esprit humain, suivie de réflexions et de maximes 1746 creu en la capacitat humana per al bé, en el valor de les emocions i en l’exaltació de l’acció avançant-se a Rousseau i a Stendhal Lector àvid de Sèneca i de Plutarc des de jove, en valorà l’ideal de l’esforç aristocràtic i heroic Donà una gran importància a la intuïció i als sentiments, tant com a la raó o més,…
Jules Verne
Jules Verne
© Fototeca.cat
Literatura francesa
Escriptor francès.
Tot i que durant la joventut passà angúnies econòmiques a París, viatjà fins a Escòcia i Noruega Començà escrivint obres teatrals, sense gaire èxit, i llibrets d’òpera còmica Però el gènere que el consagrà fou el de la novella científica Hereu en certa manera dels ideals romàntics el capità Nemo n'és un exemple, en les seves obres reflectí un concepte moralista de la ciència i el progrés, en tant que duen l’home a la felicitat Alhora, la seva obra contribuí a despertar un interès científic en amplis sectors de públic L’èxit li arribà amb l’aparició de la novella Cinq semaines en ballon,…
Josep Pocorull i Vilagrassa
Historiografia catalana
Monjo i escriptor.
Vida i obra Arribà a ser prior del cenobi tarragoní Fou autor de l’obra Recopilación histórica de los sucesos de la Europa desde 1640 hasta 1775 , escrita en nou volums i que restà inèdita El manuscrit es conserva a l’arxiu del monestir de Poblet L’obra, un recorregut pels fets més destacats succeïts al continent europeu al llarg del període esmentat, és un exemple de la historiografia erudita de l’època, en la qual destaca la visió providencialista, moralista i teleològica de la història Fou també un destacat orador i predicador Fruit d’aquesta activitat, publicà l’obra Oraciones Panegyricas…
Friedrich Dürrenmatt

Friedrich Dürrenmatt
© Fototeca.cat
Literatura alemanya
Escriptor suís de llengua alemanya.
Fill d’un pastor protestant, es convertí ràpidament en un dels autors teatrals més originals de la postguerra Preocupat per la renovació de l’expressió teatral, experimenta noves formes per aconseguir un teatre que permetés la crítica de la societat contemporània i la destrucció dels mites de la cultura burgesa i de la civilització científica actuals En les seves obres predomina la caricatura irònica moralista A més de teatre, ha escrit guions per a la ràdio, la televisió i el cinema, novelles policíaques i assaigs sobre literatura i teatre Entre la seva extensa producció cal…
George Sand
Literatura francesa
Pseudònim d’Armandine-Aurore-Lucie Dupin, novel·lista francesa.
De família aristocràtica per línia paterna i plebea per la materna, es casà el 1822 amb el baró Dudevant, que abandonà 1831 per tal de menar a terme la seva carrera d’escriptora i una vida independent Hom oblida sovint els seus mèrits enfront de la seva tumultuosa vida sentimental Mantingué relacions amb l’escriptor Jules Sandeau, que l’animà en la seva tasca literària publicant junts Rose et Blanche 1831 sota el nom de Jules Sand, del qual ella manllevà el seu pseudònim En un primer període, la seva novella recull la temàtica d’asserció de la independència de la dona Indiana ,…
Marcabrú
Literatura
Trobador.
D’estament baix, la seva producció —quaranta-dues poesies— el fa el més antic dels trobadors després de Guilhem de Peitieu La seva carrera, molt professional, començà a les corts de Poitiers i d’Elionor d’Aquitània, sobretot, i vers el 1134 es traslladà a les de la península Ibèrica, on freqüentà principalment la d’Alfons VII de Castella i Lleó a la darreria de la seva vida es relacionà amb Ramon Berenguer IV de Barcelona, possiblement a Lleida, tot just reconquerida Sovint adoptà una actitud moralista agra i malhumorada, expressada amb un llenguatge contundent, cru i sarcàstic Ataca alguns…
Joan Botam i Casals
Cristianisme
Religiós.
Ingressà al noviciat dels framenors caputxins a Arenys de Mar i cursà Teologia a la Universitat Pontifícia de Salamanca i a la Pontifícia Universitat Gregoriana de Roma Doctor en Teologia, també té una diplomatura en Biblioteconomia a l’Escola Vaticana Compaginà la seva tasca com a director al Collegi de Filosofia i Teologia dels framenors caputxins amb la docència especialitzada en Teologia Dogmàtica, Teologia Espiritual i Història de la Literatura Catalana L’any 1956 guanyà el Premi Jaume Serra i Húnter, de l’Institut d’Estudis Catalanas, pel seu treball Arnau de Vilanova, moralista…
Yonà ben Abraham Gerundí
Judaisme
Talmudista, moralista i dirigent jueu, cosí de Mošé ben Naḥman i denominat el Sant i el Piadós.
Habità a Marsella, on l’any 1232 signà l’excomunió contra els estudis de Maimònides i les ciències profanes Fundà escola a Girona, a Barcelona —on tingué per deixebles Šelomó ben Adret i Hillel de Verona— i a Toledo Introduí en el judaisme una nova visió de la moral, de sentit collectiu i rigorista, i inculcà l’estricta observança dels preceptes Es conserven 13 obres seves, 6 de les quals són dedicades a temes de dret religiós i 7 a exhortació moral La més important és Ša'aré Tešubà ‘Capítols de penediment’, que té més de 60 edicions
Ramon Rucabado i Comerma
Historiografia catalana
Literatura catalana
Escriptor.
De formació autodidàctica, treballà a L’Espanya Industrial, on arribà a apoderat S’afilià al Centre Autonomista de Dependents del Comerç i de la Indústria CADCI, on el 1907 entrà en contacte amb els cursos de la càtedra d’economia i política aranzelària dirigits per Guillem Graell, i participà en la fundació de la Societat d’Estudis Econòmics Hi tractà amb els nuclis de joves professionals del primer Noucentisme i començà la seva collaboració a la premsa Ideològicament conservador i de tendència polemista, defensà amb abrandament una ètica social conforme als principis morals del cristianisme…
, ,
John Ruskin
John Ruskin
© Fototeca.cat
Literatura anglesa
Política
Escriptor anglès que dugué a terme una àmplia obra escrita i una intensa activitat política com a reformador social i moralista.
Entre aquests escrits cal esmentar Unto This Last 1862 sobre els principis de l’economia política Però és en el camp de la teoria i la crítica de l’art on tingué més transcendència i repercussió Defensor, des del 1851, dels prerafaelites —grup amb el qual mantingué una relació estreta—, revalorador de l’obra de William Turner, escriví alguns dels texts fonamentals de la segona meitat del segle XIX Modern Painters 1843, The Seven Lamps of the Architecture 1849 i The Stones of Venice 1851, text que acabà gairebé amb el neohellenisme de l’Amèrica del Nord i d’Europa substituint-lo pel…