Resultats de la cerca

En la classificació Hornbostel-Sachs, aeròfon de columna de llengüeta senzilla Consisteix en un tub, corbat al principi i a la campana, d’uns 110 cm, de forma bàsicament cilíndrica, proveït de forats i claus El corno di bassetto fou inventat cap a l’any 1760, possiblement pels Mayrhofer de Passau Baviera És un tipus de clarinet , habitualment en fa, que té una característica especial si la nota més greu d’un clarinet és la sexta inferior a la nota del seu to, en el cas del corno di bassetto la nota més greu és la mateixa que la del to de l’instrument Per tant, un clarinet en fa té com a nota…

Vida El 1744 es traslladà a Nàpols, on perfeccionà els estudis de violí i estudià composició amb Piccinni i A Sacchini al Conservatori de Santa Maria di Loreto Acabats els estudis musicals, des del 1752 exercí de violinista en nombrosos teatres de la ciutat La seva primera composició fou la Serva spiritosa , presentada a Roma el 1763 L’estrena, el 1773, de L’incognita perseguitata al Teatre Alibert de Roma li valgué el reconeixement internacional, i li obrí les portes de París A partir del 1781, el canvi en la seva producció i l’aversió pel mètode de cant francès el dugueren a triomfar encara…

Vida Feu els primers estudis musicals amb l’organista de Marsov i cap al 1752 estudià amb el del seu poble, A Ebran El 1757 ja era organista a Opocno Tres anys després, gràcies a la intervenció de la comtessa Schaffgotsch, que n’havia quedat impressionada, es traslladà a Viena Allà estudià amb D von Dittersdorf, i aviat impartí classes IJ Pleyel fou alumne seu Amb un segon mecenes, viatjà alguns anys per Itàlia 1769-71, on conegué CW Gluck i pogué estrenar les seves òperes Demofoonte i Il trionfo di Clelia Roma, 1770 De retorn a Viena, i per la seva incipient malaltia mental, no li fou…

Vida Darrer fill de Johann Sebastian Bach i d’Anna Magdalena Wülken, JC Bach es formà musicalment amb el seu pare, però qui s’encarregà de dur-ne el pes de l’educació musical fou Johann Elias, cosí segon seu Després de la mort del seu pare, JC Bach fou acollit a Berlín pel seu germà Carl Philipp Emanuel, que li proporcionà una sòlida formació pel que fa a la composició i al clavincèmbal No obstant això, l’estil musical del seu germà no l’influí gaire El que realment el marcà foren les òperes d’estil italià que es representaven a Berlín, ciutat on pogué conèixer l’ofici de compositors com JA…

Vida Històricament identificat amb la figura del nen prodigi per excellència, els seus enlluernadors dots musicals no es limitaren a la infantesa, sinó que creixeren i s’afermaren en l’edat adulta fins a convertir-lo en un creador que la posteritat ha acabat elevant no tan sols al nivell de figura fonamental de la música d’Occident, sinó a la categoria d’aquells rars fenòmens que marquen la història i esdevenen arquetips de l’herència cultural collectiva La llegenda que envolta la infantesa de Mozart començà a l’edat de cinc anys, amb el desvetllament dels seus prodigiosos dots musicals…

Vida Nasqué en el si d’una família illustrada, en la qual destacaren el seu avi patern, l’historiador i banquer Francesc Montsalvatje i Fossas, i el seu pare, Xavier Monsalvatje i Iglesias, mort en plena joventut, el 1921, fet que obligà el petit Xavier, de només nou anys, a anar a viure a Barcelona a casa del seu avi matern Format pedagògicament a l’escola Montessori, la seva vocació musical el menà a l’Escola Municipal de Música, on estudià amb Lluís Millet, Enric Morera, Jaume Pahissa i Francesc Costa A més de la formació rebuda, Montsalvatge reconeixia l’impacte que li produí l’…

Cap al final del segle XVI i el començament del XVII el terme concerto definia també els motets amb baix continu i certes peces instrumentals marcadament contrastants En aquell moment concertar volia dir senzillament tocar conjuntament, però a partir de la consolidació de l’execució simultània de diferents grups instrumentals, combinats o no amb veus, el terme passà a significar l’execució en oposició de diferents cors o grups instrumentals, o d’un solista davant d’un grup Gabrieli, amb les seves canzoni i d’altres obres per a doble o triple cor, fou un dels pioners en el desenvolupament de…

El concepte s’aplica a tots els àmbits de la vida i de l’art La paraula prové del llatí stilus , nom que rebia el punxó amb què es gravaven les taules de cera per a escriure-hi al damunt La metonímia que es produeix en anomenar la forma personal en què un escriu amb l’objecte que fa servir per a fer-ho no és irrellevant en el llenguatge parlat i escrit pot fer-se la comunament acceptada separació entre significat i significant, distingint-se la idea que es vol expressar, de les paraules o del tipus de construcció gramatical utilitzada amb aquesta finalitat Però aquesta separació és difícil…

En la classificació Hornbostel-Sachs, aeròfon de columna de llengüeta senzilla Consisteix en un tub d’uns 65 cm clarinet en si♭ de forma bàsicament cilíndrica, proveït de forats i claus El clarinet més estès és el clarinet soprano en si♭ La seva família inclou, a grans trets i anant cap a l’agut, els clarinets en do, re, mi♭ requint per antonomàsia i la♭ Anant cap al greu, hi ha el clarinet en la el segon en importància, el corno di bassetto en fa, el clarinet en mi♭ contralt, el clarinet baix si♭ i el clarinet contrabaix en mi♭ i el clarinet contrabaix en si♭ Aquest darrer està afinat una…

Els orígens de la música Com i on s’origina la música és una qüestió evidentment irresoluble atesa la manca de testimoniatges històrics directes D’altra banda, la música no s’ha entès sempre com una manifestació artística autònoma, sinó que tot sovint ha estat, i continua essent, un complement subsidiari d’altres activitats En determinades civilitzacions tribals, per exemple, no existeix cap paraula que, com el terme “música”, es refereixi tant al cant com a l’expressió instrumental A l’origen no es concep com una realitat autònoma, i encara menys com una activitat amb fins estètics…