Resultats de la cerca

Antic monjo budista, reduí el complex sistema neoconfucià de Zhu Xi 1130-1200 a una simple moral sintetitzada en la fórmula “la devoció a l’interior, la rectitud a l’exterior” i el conjuminà amb els principis religiosos xintoistes El seu pensament serví de base al posterior nacionalisme i al culte de l’emperador

Marquès de Rochefort-Luçay Fundà periòdics, com La Lanterne 1868 i La Marseillaise 1869 Participà en la revolució del 1870 i aprovà la Comuna Deportat a Nova Caledònia 1873, se'n fugà i tornà a França, amnistiat 1880 Diputat 1885, es convertí en partidari del general Boulanger i es decantà cap a un nacionalisme radical

Cap del partit nacionalista croat 1880, amb el bisbe JJ Strossmayer fundà l’Acadèmia iugoslava de Zagreb, de la qual fou primer president Després de l’estudi sobre els apòstols eslaus Ciril i Metodi 1857-59 estudià el nacionalisme dels eslaus meridionals del s XII al XV i publicà nombrosos treballs a les actes de l’Acadèmia

Després del 1918 fou el teòric del “neoconservadorisme” ideològic nacionalista, que rebutjava el liberalisme econòmic, els monopolis capitalistes i la democràcia occidental Preconitzava un estat popular i nacional volksstaat que integrés novament l’individu a la seva corporació Partidari incondicional del prussianisme, volgué definir un “estil prussià” El seu nacionalisme inspirà nombrosos grups i el mateix nacionalsocialisme

Se subtitulava “satíric, literari, teatral, esportiu i mundà” El català només hi servia com a element folklòric expressiu A la fi del 1916 prengué una orientació política, defensà les idees socialistes i lluità contra el xovinisme, el nacionalisme i el ministre, i posteriorment cap de govern francès GClemenceau A partir del 1930 fou succeït per Le Cri Socialiste

Reivindica l’espanyolitat de Catalunya i afirma lluitar per una “España republicana, patriótica, obrera, católica, revolucionaria y sindicalista” Els seus objectius principals són combatre el nacionalisme català sobretot l’independentisme i promoure un “front antisistema” Des d’aquesta perspectiva, voldria constituir l’avantguarda d’una àm-plia mobilització d’extrema dreta espanyola a Catalunya Portaveu Esclat

Desenvolupament enciclopèdic Es tracta d’una descripció analítica del desvetllament de la consciència collectiva catalana amb un evident caràcter combatiu i ideològic, mitjançant la qual pretengué posar les bases per a elaborar en un futur una gran història del catalanisme tanmateix, les circumstàncies polítiques ho impediren Ara bé, el Resum no representà cap novetat amb respecte a les seves obres anteriors Història dels moviments nacionalistes 1914, El nacionalismo catalán su aspecto político, los hechos, las ideas y los hombres 1917 i “Història del catalanisme” apareguda en l’ Anuari dels…

Portat pel nacionalisme del moment, procurà d’elevar el nivell de la filosofia del seu país i actualitzar-la, cosa que per a ell significava l’assimilació del pensament de Hegel Poc original, és un fet que d’ell i d’Augusto Vera —ambdós professors a la Universitat de Nàpols— arrenca la important tradició hegeliana de la Itàlia del s XX Gentile, Croce

Estudià lleis a la Universitat de París, formà part del cenacle de Leconte de Lisle i fundà la revista “Les Taches d’Encre” Individualista refinat, interessat pel subconscient i l’instint, escriví la trilogia novellesca Culte du moi Sous l’oeil des Barbares 1888, Un homme libre 1889 i Le jardin de Bérénice 1891 Prengué part activa en les lluites polítiques de l’època, marcada per la crisi produïda per la desfeta del 1870, i evolucionà cap a un nacionalisme tradicionalista i sentimental en contra del nacionalisme positivista de Maurras, del qual esdevingué un dels…

El 1949 cofundà la Lliga Awami —nacionalista—, de la qual fou elegit 1953 secretari general Empresonat sovint pel govern pakistanès a causa del seu nacionalisme bengalí, el 1972 esdevingué primer ministre de Bangladesh Declarà l’estat d’emergència 1974 i l’any següent assumí la presidència de la república, amb poders dictatorials Morí durant un cop d’estat que donà el poder a l’exèrcit