Resultats de la cerca
Es mostren 860 resultats
Arnold Gehlen
Filosofia
Sociologia
Filòsof i sociòleg alemany.
Professor a Leipzig, a Viena 1947 i a Aquisgrà 1962, descriví l’home com a ésser instintivament incert, relacionat necessàriament amb la realització de principis espirituals i de creacions culturals Escriví Der Mensch Seine Natur und seine Stellung in der Welt ‘L’home, la seva natura i la seva posició en el món’, 1940 i Sozialpsychologische Probleme in der industriellen Gesellschaft ‘Problemes sociopsicològics en la societat industrial’, 1949
reciclar
Transformar (un material) per a ésser reutilitzat, no necessàriament en la seva forma original.
bacteriòstasi
Biologia
Inhibició o arrest del creixement bacterià que no comporta necessàriament la mort dels bacteris.
monopoli senyorial
Economia
Història
Monopoli que tenia el senyor feudal en la creació d’establiments i en l’explotació de serveis d’interès comú (molí, forn, forja).
L’explotació directa d’aquests o llur arrendament a tercers reportaven al senyor una part considerable dels seus ingressos, atès que els habitants del domini senyorial havien de servir-se necessàriament dels establiments o serveis objecte del monopoli Ja des de la segona meitat del s XI els diversos pobles i viles senyorials intentaren que aquests monopolis fossin abolits i reclamaren la possibilitat d’utilitzar lliurement altres establiments o de construir-los
aorist
Gramàtica
Forma del verb que expressa una acció passada sense interessar-se per la seva durada ni per la seva posició respecte a una altra acció (indefinit): digué
o va dir
, a diferència de l’imperfet (duratiu), deia
, i del plusquamperfet (anterioritat), havia dit
.
Així, és afí al futur simple, dirà però no al futur compost, haurà dit És el temps propi de la narració ràpida, mentre que l’imperfet sembla deturar-se en la narració Admet, però, complements de durada parlà tres hores seguides En grec, l’aorist expressava una acció puntual, no necessàriament passada En llatí es confongué amb el perfet dixit , ‘digué’ i ‘ha dit’ En les llengües eslaves és el passat dels verbs perfectius
cant
Música
La part melòdica en una textura constituïda per una melodia acompanyada o la part principal en una textura constituïda per diverses parts.
Consegüentment, el cant ocupa el primer pla de la percepció de l’oïdor La paraula cant es pot aplicar tant a la part melòdica d’una obra vocal com a la d’una obra instrumental, encara que, tot i que no s’hagi d’executar amb la veu necessàriament, el seu caràcter cantabile l’aproxima al de l’execució cantada Bibliografia Complement bibliogràfic Villar i Miralles, Ernest Nociones generales de música y canto , AReus, Alicante 1900
il·lusió monetària
Economia
Reconeixement subjectiu de l’estabilitat del valor del diner sense tenir en compte les variacions del seu poder adquisitiu.
Hom considera que una unitat monetària, en mantenir un preu fix, conserva també el valor al llarg del temps, però aquesta aparença amaga els efectes de les variacions dels preus dels altres béns Així, un augment de la renda nacional d’un país no comporta necessàriament un increment de riquesa, la qual depèn també de la capacitat adquisitiva de la moneda La pèrdua de la illusió monetària provoca una preferència generalitzada per l’acceptació d’altres actius diferents del diner
vigintivir
Història
A l’antiguitat romana, cadascuna de les vint persones que constituïen un col·legi de vint membres.
El més conegut fou el constituït pel conjunt d’alguns collegis de la magistratura inferior, els càrrecs dels quals havien d’ésser necessàriament revestits pels que aspiraven a la qüestura i, doncs, a la vida política El càrrec de vigintivir constituïa el primer grau del cursus honorum Els collegis que integraven el vigintivirat eren els tresviri capitales i els monetales triumvir, els decemviri litibus judicandis decemvir i els quattuorviri viis urbe purgandis , encarregats del manteniment dels carrers de Roma Abans d’August eren vint-i-sis vigintisexviri
alternatim
Música
En la música litúrgica, terme amb el qual hom fa referència a la pràctica d’alternar elements o seccions contrastants dintre d’una mateixa composició.
L’alternança en els salms ja és de l’Antic Testament El contrast pot provenir de l’alternança entre solista salmista o cantor i cor schola -com en la salmòdia responsorial responsori - entre dos tipus de música d’origen o característiques clarament diferenciades -salm antifonal antífona - entre cant pla i polifonia entre versets d’orgue i cant pla, etc La policoralitat i la música concertant no deixen de ser variacions més elaborades, i ja no necessàriament dins l’àmbit de la música religiosa, d’aquest mateix principi
voluntat general
Sociologia
Dret
Expressió de la síntesi organitzada de les llibertats de tothom.
L’expressió, creada per J-JRousseau al Contrat social , indica la voluntat del cos social o polític amb vista al bé comú contraposada a la “voluntat de tots” o suma de les voluntats particulars amb vista al bé privat No expressa allò que és, sino allò que ha d’ésser És la voluntat racional, dirigida per principis racionals, que són principis generals, i serveix al bé comú, entès com els interessos que són necessàriament comuns a tothom, independentment del que pugui pensar cada subjecte en un moment determinat