Resultats de la cerca
Es mostren 114 resultats
Acciaiuoli
Economia
Família de comerciants i banquers italians de Bèrgam, establerta a Florència des del segle XII.
La seva companyia mercantil, fundada el 1282, arribà a posseir filials als centres més importants del comerç europeu Es ressentí de la crisi econòmica del 1345, en perdre Florència la guerra contra Lucca, que els Acciaiuoli finançaven, i hagué d’ésser liquidada deu anys després Lligats als Anjou de Nàpols, els Acciaiuoli foren també banquers dels santjoanistes, d’Eduard III d’Anglaterra i de la Seu Apostòlica La família donà homes de cultura, com Donato Acciaiuoli Florència 1429 — Milà 1478, humanista, autor, en llatí, d’una Vida de Carlemagny Filippo Acciaiuoli Roma 1637 — 1700, poeta,…
Eugen Fodor
Música
Violinista nord-americà d’origen hongarès.
Començà els estudis de violí a set anys, i quan en tenia deu feu la seva primera aparició pública amb l’Orquestra Simfònica de Denver Es perfeccionà amb Ivan Galamian a la Juilliard School de Nova York i es diplomà a la Universitat d’Indiana l’any 1970 Feu estudis de perfeccionament amb Jascha Heifetz El 1972 fou guardonat al Concurs Niccolò Paganini de Gènova, i dos anys més tard, amb el segon premi al Concurs Čajkovskij de Moscou A partir d’aquesta data inicià una carrera internacional que el portà a l’Amèrica del Sud, Europa i Àsia Fou convidat a actuar a la Casa Blanca en…
Il Tribolo
Arquitectura
Escultura
Nom amb què es conegut Niccolò Pericoli, escultor, arquitecte i enginyer italià.
Format amb JSansovino, treballà a Bolonya escultures de la façana de l’església de San Petronio, 1525 i a Florència, on collaborà amb Miquel Àngel a la capella dels Mèdici església de San Lorenzo, 1533-34 projectà, més tard, els jardins i les fonts de les villes de la Petraia i de Castello Conserven esbossos d’aquestes obres el museu JSoane de Londres, el Kuppferstichkabinett de Berlín i el Cabinet des Dessins, a París
Josef Gingold
Música
Violinista bielorús naturalitzat nord-americà.
Emigrà als Estats Units l’any 1920 i s’establí a Nova York Format amb Vladimir Graffmann, feu la seva primera aparició en públic l’any 1926 Tornà a Europa per perfeccionar-se amb Eugène Ysaÿe a Brusselles i per fer algunes gires de concerts De nou als Estats Units, fou membre de diverses orquestres, com l’Orquestra Simfònica de l’NBC, que dirigia Arturo Toscanini, l’Orquestra Simfònica de Detroit, de la qual fou concertino, i l’Orquestra de Cleveland, on actuà com a solista Professor de la Meadowmount School of Music del 1955 al 1981, l’any 1965 fou nomenat professor de la Universitat d’…
Patrice Fontanarosa
Música
Violinista francès.
Fill gran dels pintors francesos Lucien Fontanarosa i Annette Faive-Fontanarosa Estudià al Conservatori de Música de París amb Lien Talluel i fou distingit amb un primer premi 1959 Ben aviat començà a ser guardonat en els concursos internacionals més prestigiosos Niccolò Paganini de Gènova, Fritz Kreisler a Lieja i George Enescu de Bucarest Inicià una carrera com a concertista i parallelament fou violí solista de I Virtuosi di Roma i de l’Orquestra Nacional de França, entre el 1976 i el 1985 Amb els seus germans Renaud , violoncellista, i Frédérique , pianista, formà el Trio…
Siegfried Saschko Gawriloff
Música
Violinista alemany.
El seu pare era violinista de l’Orquestra de la Gewandhaus de Leipzig i amb ell aprengué les primeres lliçons de violí S’inscriví al Conservatori de Música de Leipzig i posteriorment es perfeccionà a Berlín amb Gustav Havemann i Martin Kovacz Formà part de diverses orquestres alemanyes, entre les quals l’Orquestra Filharmònica de Dresden i l’Orquestra Filharmònica de Berlín L’any 1959 s’erigí en guanyador del Concurs Niccolò Paganini de Gènova La seva activitat concertística ha estat parallela a la docent Fou professor del Conservatori de Nuremberg, i des del 1982 és professor de…
caccia
Música
Composició vocal, originàriament a tres veus, que es començà a practicar a l'ars nova italiana.
A les dues veus superiors -escrites en forma de cànon i cantades sempre amb text- s’hi afegia un tenor amb valors més llargs i, gairebé sempre, instrumental La temàtica del text, sempre profana, versava principalment sobre la caça, però també podia descriure batalles o escenes de carrer S’hi imitaven sons com el lladruc dels gossos, els tocs de trompeta o el soroll de botzines La versificació era lliure i combinava les escriptures sillàbica i melismàtica Certs passatges eren destinats a la coloratura , i la part final solia ser un ritornello en forma de cànon Els grans compositors del segle…
Jean François Marmontel
Música
Escriptor occità d’expressió francesa.
El 1747 anà a París amb la intenció de fer carrera com a dramaturg, però després de Denys le Tirant 1748, el seu primer i únic èxit, abandonà el teatre i es dedicà a la crítica musical i a l’escriptura de llibrets Relacionat amb el moviment de la Illustració, escriví els articles Declamació i Crítica de l' Enciclopèdia i participà en les polèmiques musicals amb l' Essai sur les revolutions de la musique en France 1777 Dels seus llibrets, molts dels quals escrits a partir dels seus propis Contes moraux 1761, sobresurten els realitzats per a JPh Rameau La guirlande , 1751 Lysis et Délie , 1753…
Gentile da Fabriano
Pintura
Nom amb què és conegut Gentile di Niccolò Giovanni di Massio, pintor italià.
El 1408 anà a Venècia, on collaborà en la decoració de la sala del consell major del palau ducal amb el fresc de la Batalla entre els venecians i Otó III El 1422 s’installà a Florència, on pintà L’adoració dels Mags per a l’església de la Trinità una part és a la Galleria degli Uffizzi i l’altra al Musée du Louvre El 1427, a Roma, començà el cicle de les Històries de sant Joan Baptista a Sant Joan del Laterà La seva obra es manté en el gòtic internacional, bé que la darrera etapa incorpora elements renaixentistes
Pietro Lombardo
Detall de la cúpula de l’església de Santa Maria dei Miracoli, a Venècia, obra de Pietro Lombardo
© Fototeca.cat
Arquitectura
Escultura
Nom amb què és conegut Pietro di Martino Solari, escultor i arquitecte italià.
Treballà a Venècia en collaboració amb els seus fills Féu, com a escultor, el cor de San Giobbe a la capella Giustiniani de San Francesco della Vigna, el monument del cardenal Zenó a San Marco, el d’AVendramin a San Giovanni e Paolo, el del dux Niccolò Marcello 1481 a l’església Dei Frari i el del dux Pietro Mocenigo a San Giovanni e Paolo Com a arquitecte, projectà l’església de Santa Maria dei Miracoli, amb incrustacions de marbres policroms El seu estil és una adaptació del gòtic a les formes venecianes El seu fill Tullio Lombardo ~1455 — Venècia 1532, escultor, féu el relleu…