Resultats de la cerca

Estudià a l’École Polytechnique de París i fou enginyer de camins L’any 1892 abandonà la seva professió per dedicar-se a l’estudi i a la difusió de les seves idees en llibres i publicacions periòdiques Rebé la influència de Nietzsche, Marx, Proudhon i Bergson Atacà el parlamentarisme dels polítics socialistes i esdevingué el teòric principal del sindicalisme revolucionari Formulà la teoria del “mite històric”, o idea que dóna a les masses la voluntat d’actuar, i l’aplicà a la vaga general, que havia de dur el proletariat a la conquesta del poder, i cap a la qual havia d’anar…

La doctrina de l’etern retorn té un precedent en el pensament hindú, i fou adoptada posteriorment pels grecs especialment per Heràclit i els pitagòrics Posteriorment fou formulada de manera explícita per Friedrich Nietzsche Procura elaborar una explicació sintètica del problema clàssic de l’ésser i l’esdevenir Amb el propòsit de pensar el problema de l’esdevenir des de l’esdevenir mateix, es postula un model mitjançant el qual s’explica el desenvolupament del món, l’ésser del qual esdevé, com un retornar A més d’ésser una doctrina fisicocosmològica, posseeix un correlat en l’…

De formació autodidàctica fill d’un ric terratinent uruguaià i de mare espanyola, home culte i europeïtzant, és abans de tot un esteta dins els corrents modernistes, per la pulcritud del seu estil, bé que per la temàtica pot ésser considerat un realista de tendències naturalistes i psicològiques influït inicialment per Pereda, es decanta posteriorment per Zola i per Dostojevskij Ideològicament segueix Schopenhauer i Nietzsche Viatjà per França, Anglaterra i la península Ibèrica Professor de la Universitat de Montevideo 1932, dirigí després la radiodifusió al seu país 1936 Escriví…

Aquest concepte és també el títol de la darrera obra —inacabada— del filòsof, bé que és ja present en obres anteriors, com Així parlà Zaratustra Ha estat definida també com un protoinstint, per tal com el terme vida n'és un sinònim freqüent Tanmateix, les connotacions biologistes d’aquest terme en desaconsellen l’ús El concepte de voluntat de poder és sobretot metafísic és l’essència més íntima de l’ésser, amb el benentès que des de la perspectiva nietzscheana l’ésser és esdevenir Per això, la voluntat de poder està vinculada a la transvaloració de tots els valors és allò que possibilità la…

Fill de l’advocat i polític Carles Trias i Bertran, l’any 1964 es llicencià per la Universitat de Barcelona, on posteriorment es doctorà en filosofia amb una tesi sobre Hegel El lenguaje del perdón , 1980 L’any 1976 s’incorporà a l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura, d’on fou professor d’estètica i composició tècnica, i catedràtic del 1986 a 1992 Aquest any passà a la Universitat Pompeu Fabra, on desenvolupà la resta de la seva carrera acadèmica i on fou catedràtic d’història de les idees Fou membre fundador del Collegi de Filosofia Autor molt prolífic, les seves obres palesen una…

Comentador i intèrpret original d’altres pensadors Nietzsche et la philosophie , 1962 La philosophie critique de Kant , 1963 Marcel Proust et les signes , 1964 Le bergsonisme , 1966 Spinoza et le problème de l’expression , 1969, la seva aportació comporta una crítica de la mateixa raó edipopsicoanalítica Différence et répétition i Logique du sens 1969 i L’anti-Oedipe 1972 i Rhizome 1976, obres en collaboració amb Félix Guattari, la primera de les quals constitueix la primera part de Capitalisme et schizophrénie La segona fou publicada el 1980 amb el títol Mille plateaux , també…

Abandonà els estudis de disseny industrial per centrar-se en la música, especialment el piano i el cant Perfeccionà la seva tècnica vocal a Viena i més tard ho feu al Mozarteum de Salzburg El 1967 fou premiat en un concurs de cant a la capital austríaca i tres anys després guanyà un premi similar a París, ciutat on acabà la seva formació El 1975 formà el Lieder Quartet juntament amb AM Miranda, C Wirtz i JC Orliac, amb els quals enregistrà la integral dels trios i quartets vocals de J Haydn El 1978 participà en l’estrena de l’òpera Nietzsche , d’A Clostre, i posteriorment combinà…

Estudià composició al Conservatori de Sant Petersburg 1911-14 Influït per A Skr’abin, s’interessà pel color en la música, pel continuum sonor i pel concepte de música com a vehicle de coneixement De la primera època és l’oratori La journée de l’existence , les cançons sobre textos de Nietzsche i L’évangile rouge 1918-20 L’any 1920 emigrà a França, i el 1922, a Berlín, trobà A Hába, que, com ell, treballava en la tècnica dels microintervals Aconseguí de fer-se construir un piano amb tres teclats diferentment afinats La simfonia Així parlà Zaratustra 1929-30 fou escrita per a…

Arran de l’èxit que assoliren els seus programes històrics a la televisió italiana, el 1968 accedí a la realització cinematogràfica amb el film Galileo , que obtingué un considerable ressò A l’èxit posterior d’ Il portiere di notte 1974 succeïren Al di là del bene e del male 1977 —entorn de Nietzsche—, La pelle 1981 —basat en la novella homònima de Curzio Malaparte—, Interno berlinese 1985 i Francesco 1988, biografia de sant Francesc d’Assís que el 2014 tornà a rodar en un telefilm de més de 3 hores de durada Posteriorment dirigí el drama psicològic  Dove siete Io sono qui 1993 i…

Es formà al Conservatori de Música de Milà, i amplià els seus estudis al Mozarteum de Salzburg 1952-53, a més d’assistir diverses vegades al Curs Internacional de Música Contemporània a Darmstadt Gràcies al prestigi assolit amb l’òpera Attraverso lo specchio 1961, que rebé el Premio Italia, fou reclamat per diverses universitats nord-americanes, les quals visità com a professor convidat, com ara les de Buffalo Nova York, Michigan, San Diego Califòrnia i Seattle Washington Interessat a l’inici per la música neoclàssica i el postromanticisme, gradualment es decantà cap a altres llenguatges…