Resultats de la cerca
Es mostren 367 resultats
reineta meridional

Reineta meridional
Jihne Ben Hassine (cc-by-sa-3.0)
Herpetologia
Granota de l’ordre dels procels, de la família dels hílids, similar a l’Hyla arborea, però una mica més grossa (fins a 6 cm), molt esvelta, amb les potes posteriors molt llargues i coixinets terminals a tots els dits.
És de color verd viu, a vegades amb tonalitats castanyes o groguenques, i presenta una línia fosca de l’orifici nasal al timpà De veu greu i sonora, té costums nocturns i grimpadors habita a la vora de l’aigua i prefereix extensions àmplies de vegetació arbustiva, a l’àrea mediterrània i meridional de Catalunya
xut
Onomatopeia del crit de l’òliba, el mussol i altres ocells nocturns.
rapinyaire

rapinyaire Esparver comú
Eddy Van 3000 (CC BY-SA 2.0)
Zoologia
Ornitologia
Dit de l’ocell que té el bec ganxut i urpes ben desenvolupades, amb els quals mata les preses.
Bé que de fet només siguin veritables rapinyaires tots els falconiformes rapinyaires diürns i estrigiformes rapinyaires nocturns, hom hi inclou també alguns altres ocells, com els passeriformes del gènere Lanius , a causa de llur manera de procurar-se l’aliment Tots ells són equipats per a capturar i matar animals sovint voluminosos, des de mamífers fins a grans insectes
lorisoïdeus
Mastologia
Infraordre de mamífers primats del subordre dels lemuriformes que atenyen entre 15 i 40 cm, amb el pelatge espès i llanós i els ulls molt grossos i dirigits cap endavant.
Tenen 36 dents, distribuïdes en dues incisives, un ullal, tres premolars i tres molars en cada semimandíbula Són arborícoles i de costums nocturns Comprèn una sola família, la dels lorísids , dividida en dues subfamílies, els lorisins i els galagins Els lorisins asiàtics i africans inclouen els loris i els pottos , i els galagins inclouen els galagos
lasiocàmpids
Entomologia
Família d’insectes de l’ordre dels lepidòpters caracteritzats pel cos gruixut i pelut i per l’espiritrompa més o menys atrofiada.
Són macrolepidòpters nocturns, amb les ales de colors apagats, encara que amb dimorfisme sexual Les erugues són peludes algunes, urticants com l' anell del diable , eventualment gregàries i sovint provocadores de plagues forestals Comprèn més de dos milers d’espècies, de les quals mig centenar són europees i unes vint-i-cinc habiten als Països Catalans
porc espí

Porc espí adult
© Fototeca.cat - Corel
Mastologia
Mamífer de l’ordre dels rosegadors, de la família dels histrícids, de cos rabassut i de color fosc, amb una ratlla blanca sota el coll i sobre els costats.
Presenta llargues espines, utilitzades per a l’atac i la defensa És de costums nocturns i s’alimenta d’arrels, sobretot de plantes herbàcies La gestació dura de tres a quatre mesos i en neixen de dues a quatre cries, a la darreria de la primavera o al començament de l’estiu És comú a tota l’àrea mediterrània
blatoïdeus
Entomologia
Subordre d’insectes dictiòpters de cos deprimit que presenten el cap ocult sota el protòrax, el qual és molt gros i té forma d’escut.
Tenen les potes molt desenvolupades i adaptades a la marxa Es tracta d’insectes sobretot tropicals i subtropicals, i algunes espècies estan adaptades a viure en els habitatges humans Són omnívors, nocturns i lucífugs hi ha algunes espècies xilòfagues i tenen a l’intestí una fauna rica en flagellats Pertanyen a aquest subordre els escarabats de cuina
Bao Zhao
Literatura xinesa
Poeta xinès.
Participà activament en els conflictes militars i polítics que precediren la caiguda de la breu dinastia Song Liusong Fou mort pels rebels Autor fecund de poesies fu i de poemes rituals escrits per ordre imperial, demostrà un sentit fi de la natura, amb tendència a la malenconia Els seus poemes d’amor eren atribuïts pel poble als esperits nocturns
llop marsupial

Llop marsupial
(CC0)
Mastologia
Mamífer de l’ordre dels marsupials, de la família dels dasiúrids, que ateny 1-1,50 m de llargada, té la cua d’uns 60 cm i l’aspecte semblant al d’un llop, però amb les potes relativament més curtes i el cos més allargat.
El pelatge és de color gris fosc, amb 16-18 franges transversals més fosques, des de la cua fins a la meitat del tronc De costums nocturns i hàbits depredadors, es nodreix d’altres marsupials petits, equidnes i ocells Habitava a Tasmània, però fou molt perseguit pels grangers perquè atacava els ramats Avui dia hom el considera extingit del tot
noia
Herpetologia
Rèptil escatós del subordre dels saures
, de la família dels ànguids, que es caracteritza per la manca absoluta de potes; les escates són petites, uniformes i llises, i les dents són còniques i punxegudes.
Normalment l’adult és d’un color fosc, i els joves són més clars El mascle té la cua molt més llarga que la femella Els joves atenyen de 7 a 8 cm, i els adults, de 20 a 50 De costums nocturns, habita indrets humits, sota pedres o fullaraca, on es nodreix d’insectes, d’aranyes i de cucs