Resultats de la cerca

Estudià a l’Escola de Cinema de Praga i treballà com a guionista i director a la televisió Esdevingué un dels directors més destacats del nou cinema txec Amb un marcat realisme objectiu, entre la seva producció txeca es destaquen els films Černý Petr ‘Pere el Negre’, 1963, Lásky jedné plavovlásky ‘Els amors d’una rossa’, 1965 i Hoří, má panenko ‘Al foc, bombers’, 1967, sàtires més o menys velades del règim comunista de postguerra Arran de la invasió soviètica de Txecoslovàquia s’exilià als Estats Units, on es nacionalitzà el 1975 i continuà la seva filmografia amb  Taking Off 1971, Gran Premi…

Format a la Royal Academy of Dramatic Art, destacà aviat en papers shakespearians i fou membre de la Royal Shakespeare Company Durant tota la seva vida professional combinà el cinema amb el teatre, i els anys 1972-75 fou director associat del Royal Court Theatre Actor ben representatiu del cinema anglès i considerat un dels millors deixebles de Laurence Olivier , debutà amb aquest en The Entertainer 1960, pellícula dirigida per Tony Richardson, a les ordres del qual protagonitzà Tom Jones el 1963, una de les interpretacions més destacades de la seva carrera, per la qual rebé la…

El 1939 anà a Londres a cursar estudis de dret Durant la Segona Guerra Mundial produí programes en grec per a la BBC i s’interessà pel teatre i el cinema Es formà a l’escola de l’Old Vic Theatre En tornar a Atenes, inicià la seva carrera cinematogràfica, que bàsicament inclou obres de base nacional, del teatre clàssic i de caràcter popular  Kiriakatikó Xýpnima ‘Desvetllar de diumenge’, 1953, guanyà la Palma d’Or de Canes Seguiren Stella 1955, Globus d’Or a la millor pellícula estrangera 1956,  To koritsi me ta mavra ‘La noia de negre’, 1956, To telefteo psemma ‘L’última mentida’, 1957, Eroica…

Després de cursar estudis de medicina i filosofia, visqué a París on intentà sense èxit estudiar cinema El 1967, de retorn a Alemanya, estudià cinama i televisió a Munic La seva obra s’interessa per problemes de pèrdua d’identitat i per ambients i personatges marginals De la seva filmografia cal destacar Alabama 2000 Lightyears 1969, Summer in the City 1970 i, sobretot, Alice in den Städten ‘Alícia a les ciutats’, 1974, Falsche Bewegung ‘Moviment fals’, 1975, Im Lauf der Zeit ‘En el curs del temps’, 1976, Der amerikanische Freund ‘L’amic americà’, 1977, Lightning over Water ‘Llampec sobre l’…

Després de participar en alguns films de Pierre Étaix i Jacques Tati, inicià una llarga collaboració amb Luis Buñuel, que abasta tots els seus films des del 1964, i dels quals destaquen Le charme discret de la bourgeoisie 1972 i Cet obscur objet du désir 1977, pels quals fou nominat a l’Oscar Prolífic i brillant, també aplicà la seva ironia als guions de Viva Maria 1965 i Milou en mai 1989, de Louis Malle Taking Off 1971 i Valmont 1989, de Miloš Forman Liza 1972, de Marco Ferreri Die Blechtrommel 1978, de Volker Schlöndorff Sauve qui peut la vie 1980, de Jean-Luc Godard Danton…

Després de cursar estudis superiors a la Universitat de Syracuse, es matriculà a l’escola d’interpretació de Sawyer Falk i a la de Wynn Handman Completà la seva formació escènica prenent classes de dansa amb Anna Sokolow Intervingué per primera vegada en un muntatge teatral a Nova York amb l’obra The Immoralist 1963 Parallelament a la seva tasca damunt els escenaris, inicià el seu debut cinematogràfic amb Diary of a Mad Housewife 1970, de FPerry Entre els seus papers més destacats en el cinema, cal esmentar els interpretats en una versió de Dracula 1979, de JBadham Sphinx 1981, de FJSchaffner…

S'establí a la localitat sevillana de Coria del Río, on tingué la residència fins a la mort Inicià la seva trajectòria professional en el teatre, i vers els anys seixanta actuà en obres com ara La casa de las chivas , de Jaume Salom, La familia de l'antiquari , de Carlo Goldoni, o Don Juan Tenorio , de José Zorrilla Actuà també en algunes sarsueles, com La verbena de la Paloma , de Tomás Bretón L'any 1982 debutà en televisió diversos episodis de Estudio 1 i el 1984 en cinema Últimas tardes con Teresa , de Goncal Herralde Des d'aquests anys la seva trajectòria estigué centrada…

Nascuda en una família jueva, compartí les aficions musicals dels seus pares, sobretot pel jazz , i començà a cantar i a tocar la guitarra de manera autodidàctica Mostrà molt aviat un caràcter rebel i díscol A setze anys començà a actuar i a cantar en clubs, i enregistrà algunes maquetes Tres anys més tard, el seu primer àlbum, Frank , aconseguí un ressò considerable i fou nominat a diversos premis Amb el seu segon àlbum, Back to Black 2008, obtingué cinc premis Grammy que la projectaren internacionalment el d’artista revelació, millor àlbum de l’any, millor enregistrament,…

Amb uns amics fundà la Steppenwolf Theatre Company, una de les companyies dramàtiques més prestigioses dels EUA Debutà cinematogràficament amb Places in the Heart 1984, de Robert Benton, i fou nominat a l’Oscar Entre els seus treballs posteriors cal destacar The Killing Fields 1984, de R Joffé Death of a Salesman 1985, Empire of the Sun 1988, Dangerous Liaisons 1989, The Sheltering Sky 1990, de B Bertolucci, The Object of Beauty 1991, de M Lindsay-Hogg, Of Mice and Men 1992, de G Sinise, In the Line of Fire 1993, de W Petersen, Mary Reilly 1995, de S Frears, Der Unhold ‘L’Ogre’,…

Estudià música amb el seu pare, Luis, mestre de concerts del Teatro Colón, i amb Juan Carlos Paz, E Barenboim i M Drago Gràcies a una beca, el 1950 anà a París a estudiar amb O Messiaen, ciutat on s’interessà pel jazz En retornar a l’Argentina formà una banda de be-bop El 1958 es traslladà a Nova York, on tocà i arranjà per a moltes bandes i intèrprets, com el català Xavier Cugat o la Dizzy Gillespie’s, amb la qual actuà en 1960-62 El 1964 anà a Hollywood, ciutat on experimentà un gran èxit com a compositor de bandes sonores i música per a la televisió Gravà i dirigí grans intèrprets de…