Resultats de la cerca
Es mostren 92 resultats
Cardiff

Ajuntament de Cardiff
© Fototeca.cat-Corel
Ciutat
Capital de la regió autònoma de Gal·les i del comtat de De Morgannwg, vora l’estuari del riu Taff i el canal de Bristol.
És un important nucli industrial producció d’acer, indústries mecàniques i alimentàries i centre comercial del sud de Galles La ciutat és centrada per l’antic castell medieval, refet en 1865-75 pels marquesos de Bute disposa de nombrosos parcs i camps esportius estadi de rugbi de l’Arm’s Park el sector industrial és a l’est del Taff, i el centre comercial, a l’antic nucli El port de Cardiff, construït durant la primera meitat del segle XIX, és unit per nombroses línies de ferrocarrils amb les regions mineres del sud de Galles Aeroport internacional de Rhoose Centre d’ensenyament superior…
anglès | anglesa
Història
Individu d’un poble format i desenvolupat en una gran part de l’illa de la Gran Bretanya.
El poble anglès en sentit estricte comprèn tots els naturals de l’antic regne d’Anglaterra cal fer notar, però, que els cornuallesos consideren impròpia aquesta denominació Fora de les illes Britàniques, atès el caràcter predominant d’Anglaterra en la formació de l’estat britànic, hom sol anomenar abusivament anglesos tots els naturals del Regne Unit En un sentit estrictament etnogràfic hom pot admetre l’extensió del nom a tots els habitants de les illes d’estirp germànica —anglesos, escocesos—, o que han acceptat la llengua i la cultura llurs, com també totes les extensions d’aquests oceans…
Oxford
Ciutat
Capital de l’Oxfordshire, Anglaterra, a la confluència del Cherwell amb el Tàmesi.
Gran centre de comunicacions, situat a igual distància dels ports de Bristol, Londres, Southampton i de Birmingham Hi ha fàbriques d’automòbils, de maquinària, d’aparells electrònics i de conserves, impremtes i editorials És bisbat anglicà A l’W de la ciutat vella hi ha el barri comercial i el castell normand a l’E, els edificis universitaris i les esglésies, envoltats d’un parc, més enllà del qual hi ha la ciutat nova A l’E del Cherwell, resideix més de la meitat de la població Al suburbi de Headington hi ha l’Oxford College of Technology La universitat, fundada al s XII, comprèn 40 colleges…
Bigorra

Comtes de Bigorra
©
Regió de Gascunya, Occitània, que ocupa part del departament dels Alts Pirineus, França.
S'estén des de l’àrea axial pirinenca fins a la plana de Tarba La part pirinenca és drenada per la conca alta de l’Ador Més avall s’alternen els conreus amb els prats de regadiu El mercat agrícola és Tarba El territori prengué el nom d’un antic castell El primer titular del comtat de Bigorra degué ésser Donat I Llop, investit per l’emperador Lluís I el Piadós amb caràcter hereditari 819 Possiblement un dels seus fills fou Ramon I, comte de Pallars El 840 una invasió normanda assolà el comtat i incendià Tarba, la capital Segueix una etapa confusa, de lenta reconstrucció, en què apareixen el…
palau
Art
Edifici majestuós i luxós utilitzat com a habitació d’un rei o d’un gran senyor, i sovint, com al Pròxim Orient, veritable fortificació i centre de l’administració d’un govern.
Molt més hedonista, obert i sense fortificacions fou el mediterrani A Micenes i a Grècia foren bastits a les acròpolis, com a llocs de més seguretat A Roma, fou una ciutat en miniatura, plena de luxes i comoditats, aïllada de la resta de la població com n'és exemple la Domus Aurea de Neró al Palatí Durant l’alta edat mitjana desaparegué i donà lloc al castell fortificat, i no aparegué novament fins a la construcció dels palaus urbans gòtics Als països islàmics contemporanis, conservà l’aspecte extern de fortalesa, bé que amb interiors refinadíssims, com l’Alhambra de Granada Els palaus urbans…
bilingüisme
Sociologia
Ús alternatiu de dues llengües en un individu i, per extensió, en un grup social.
Alguns autors contemporanis prefereixen el terme de multilingüisme, que abraçaria un nombre indeterminat de llengües en contacte El bilingüisme no és un fenomen de la llengua, sinó del seu ús la lingüística, doncs, s’hi interessa pràcticament en funció dels fenòmens d’interferència La psicologia i la pedagogia s’interessen, per contra, per les conseqüències del bilingüisme en la formació de l’individu Modernament la sociologia s’ha ocupat també del bilingüisme com a element del conflicte entre cultures diverses, i això ha contribuït a la naixença de la sociolingüística En matèria de política…
Palerm

Catedral de Palerm
Santiago López-Pastor (CC BY-ND 2.0)
Ciutat
Capital de Sicília i de la província homònima, Itàlia.
Situada a la costa occidental de l’ampli golf homònim i dominada per les altures del Pellegrino, Grifone i Cucio, s’estén per la plana de la Conca d’Or, guanyada per la ciutat a través del temps, com a conseqüència del seu creixement urbà El nucli antic, creat entorn del port, és avui el centre de l’activitat comercial i administrativa de la ciutat, les funcions econòmiques de la qual són bàsicament terciàries Tocant al port, principalment de passatgers, s’han creat indústries de construcció naval i complementàries També hi ha indústries químiques, tèxtils i alimentàries Té universitat i…
Crònica de Sicília
Historiografia catalana
El Chronicon Siculum o Chronicon Siciliae, també conegut amb el títol d’Anònim Palermità, constitueix, juntament amb les cròniques de Bartolomeo de Neocastro, Nicolò Speciale i Michele da Piazza, una de les peces clau de la historiografia siciliana medieval.
Desenvolupament enciclopèdic L’obra, escrita per iniciativa de la cort catalana, fou traduïda al català pels volts del 1380, ja que es conserva l’ordre 5 febrer de 1381 de Pere III el Cerimoniós de pagar els treballs de traducció a Guillem Nicolau, capellà reial, que més endavant traduí, també per a la cort, les Heroides o Epistoles d’Ovidi La Crònica de Sicília gaudí d’àmplia difusió arreu dels territoris de la monarquia catalanoaragonesa, i al s XVI la feu servir el cronista Jerónimo Zurita per a la redacció dels seus Anales de la Corona de Aragón L’original llatí fou editat per primera…
desembarcament de Normandia
Història
Ofensiva de la Segona Guerra Mundial, iniciada pels aliats el 6 de juny de 1944, que els permeté d’ocupar una part de la costa normanda i de preparar-hi l’avançament que desfeu el front occidental alemany.
Evolució estratègica del desembarcament de Normandia, durant la Segona Guerra Mundial Coneguda com operació Overlord, i també, com Dia D , fou dirigida pel general nord-americà Dwight D Eisenhower L’assalt implicà un total de 156000 homes —23500 dels quals foren llançats en paracaigudes a la rereguarda alemanya—, entre nord-americans, anglesos i canadencs, desplaçats des de la costa britànica en una flota de 4266 vaixells de transport i 722 de guerra El nombre de morts en els combats s’estima en uns 4400 per la part aliada, i entre 4000 i 9000 per la part alemanya A banda, moriren també…
sicilià
Lingüística i sociolingüística
Dialecte italià pertanyent al grup centromeridional, les característiques del qual són, en part, determinades per les relacions amb Roma (s. III-II) i amb Nàpols (període bizantí), per la conquesta normanda (s. XI), l’establiment de colònies gal·loitàliques i la presència catalanoaragonesa.
La e i la o tòniques esdevenen u tila , ‘tela’ sule , ‘sol’, actua la metafonia muortu , ‘mort’ i hi ha restes de au tauru , ‘toro’ La ll llatina ha esdevingut cacuminal bella ±'beḍḍa’, potser pel substrat preindoeuropeu, i els grups nd i mb s’assimilen en nn i mm quannu , ‘quan’ jamma , ‘cama’ El lèxic, de caire més modern que els altres dialectes peninsulars, producte d’una reromanització després dels àrabs, conté hispanismes criata , ‘criada’, gallicismes custurieri , ‘sastre’, així com concomitàncies amb el calabrès