Resultats de la cerca
Es mostren 257 resultats
Jon Elster
Sociologia
Sociòleg noruec.
Considerat un dels científics socials i polítics contemporanis més destacables, es formà entre el seu país d’origen i França, a l’École Normale Supérieure Actualment alterna la seva tasca docent i investigadora entre els EUA i França, com a catedràtic de Ciències Socials a la Universitat de Colúmbia i del Collegi de França, respectivament És autor d’una obra molt vasta centrada en qüestions relacionades amb la filosofia i la metodologia de les ciències socials, la teoria de l’elecció racional, el marxisme —realitzà la seva tesi doctoral sobre Karl Marx sota la direcció de Raymond Aron—, i la…
Leif Ove Andsnes
Música
Pianista noruec.
Estudià al Conservatori de Bergen amb Jiri Hlinka i també rebé lliçons de Jacques de Tiège La seva relació artística amb directors com Sir Simon Rattle i Maris Janssons ha contribuït a la seva projecció internacional en la mateixa mesura que la seva passió per la música de cambra Especialitzat en el repertori romàntic i els clàssics del s XX destaquen les seves interpretacions de Grieg, Schubert, Rakhmaninov, Nielsen, Janáček, Bartók, Szymanowski i Kurtág També desenvolupa una intensa tasca pedagògica és professor a l’Acadèmia Noruega de Música d’Oslo i al Reial Conservatori de Copenhaguen
Anathon Aall
Filosofia
Filòsof noruec.
Professor a Halle Alemanya i a Oslo, es distingí com a historiador de la filosofia i per la seva filosofia no reduccionista de la natura Der Logos 1896-99 Om sansynliget og dens betydning logisk betraktet ‘Sobre la probabilitat i les seves condicions considerades lògicament’, 1897, Logik 1921 Psykologi 1926, etc
Per Pavels Aabel
Cinematografia
Teatre
Actor noruec.
Alumne de Max Reinhardt, es consagrà com a actor en obres de Holberg, Shakespeare, Gogol’, Molière, Ibsen, etc Actuà també en el cinema
Sigbjørn Obstfelder
Literatura noruega
Escriptor noruec.
Preocupat per la invasió de la civilització per la mecànica, que no permet el desenvolupament espiritual, considera la pàtria un infinit còsmic i el paisatge un món interior poblat de somnis Publicà, entre altres obres, Digte ‘Poemes’, 1893, To novelletter ‘Dues narracions’, 1895, Korset ‘La creu’, 1896, De røde dreaber ‘Les gotes vermelles’, 1897 i En praests dagbog ‘Diari d’un pastor’, 1900
Arne Garborg
Literatura noruega
Escriptor noruec.
Fou dels primers d’escriure en landsmål Espontani i realista, passà de l’escepticisme a una visió social i religiosa de la societat Són obres seves Mannfolk ‘Gent’, 1886 Troette Moend ‘Ànimes fatigades’, 1891 i Den burtkomne fadern ‘El pare perdut’, 1899
Olaf Bull
Literatura noruega
Escriptor noruec.
La seva poesia lírica recull influències de Giacomo Leopardi i de Giosuè Carducci Digte ‘Poesies’, 1909, Nye Digte ‘Noves Poesies’, 1913, Metipe 1927
Trygve Martin Bratteli
Història
Política
Polític noruec.
El 1928 s’afilià a la joventut laborista i, més tard, en fou secretari 1934-40 Durant la Segona Guerra Mundial els alemanys l’empresonaren Vicepresident 1945-65 i president 1965-75 del partit laborista, ocupà el ministeri de finances 1951-55 i 1956-60 i el de comunicacions 1960-64 Fou primer ministre 1971-72 i 1973-76 i és autor de llibres de tema polític
Johan Borgen
Literatura noruega
Escriptor noruec.
Fou presoner dels alemanys durant la Segona Guerra Mundial pels seus escrits en la premsa Sovint tractà de la dificultat de prendre partit i criticà la burgesia Escriví, entre altres, el cicle, en part autobiogràfic, Lillelord ‘El petit lord’, 1955, De mørka kilder ‘Les fonts fosques’, 1956 i Va har ham nå ‘Ja el tenim’, 1957, que va des de la Primera Guerra Mundial fins al 1945, i —influït per Kafka i Proust— Jeg ‘Jo’, 1959, novella experimental que tracta d’una personalitat esquizofrènica i Den rode taken ‘La boira vermella’, 1967 També escriví teatre, Mens vi venter ‘Mentre esperem’, 1938…
Carl Anton Bjerknes
Física
Físic noruec.
Professor a la universitat i a l’escola d’enginyers d’Oslo Destacà pels seus treballs sobre hidrodinàmica, entre els quals és notable Remarques historiques sur la théorie d’un ou plusieurs corps, de formes constantes ou variables, dans un fluide incompressible 1875, que li valgué l’ingrés a l’Académie des Sciences de París