Resultats de la cerca

Així, es diu que les notes do♯ i re♭ són enharmòniques, o que un interval de 3a m és enharmònic d’un de 2a aug tots dos tenen tres semitons Aplicat als acords, per exemple, es pot dir que les tríades do♯ M i re♭ M i les tonalitats del mateix nom són enharmòniques Una nota, un interval o un acord pot tenir més d’un nom perquè aquests noms expressen en certa manera una funció dins del sistema musical Per exemple, quan en la tonalitat de do M s’escriu o es diu fa♯, no tan sols es vol designar ’aquella tecla negra que també es pot anomenar sol♭', sinó que s’especifica que es tracta d…

En la música dodecatònica dodecatonisme una sèrie és una successió de dotze notes diferents, les dotze notes de l’escala cromàtica, que se segueixen sense repetició, segons l’ordre fixat pel compositor, i que, subjectes a diversos tipus de transposicions i transformacions, serveixen de base per a la composició d’una obra En la música serial, i sobretot en la que s’emmarca en el corrent anomenat serialisme integral serialisme , les sèries poden estar constituïdes per elements dinàmics, tímbrics, valors rítmics, etc També es coneix amb el nom de sèrie la presentació d’un sistema1 musical…

Pot ésser a l’armadura i aleshores afecta les notes en l’ordre si, mi, la, re, sol, do, fa, quan determina alguna escala clàssica major o menor o bé en el curs d’un passatge i llavors afecta, dins un mateix compàs, totes les repeticions de la primera nota modificada mentre no sigui anullat per cap més accident Fins al s XVIII, a vegades feia la mateixa funció de l’actual becaire ♮, després d’un diesi ♯ El bemoll és l’únic accident que fa servir la notació del cant pla indicativa només de l’altura relativa i afecta únicament la nota si Les notes afectades pel doble…

Solmització © Fototecacat/ Jesús Alises La pràctica de la solmització és un mètode pedagògic que forma part de l’anomenat solfeig relatiu, perquè entre les característiques esmentades no hi ha la de l’altura absoluta de la nota solfeig El terme deriva de les síllabes sol i mi del sistema de Guido d’Arezzo segle XI, en el qual les síllabes ut-re-mi-fa-sol-la eren els elements de solmització de l’hexacord La teoria de l’ hexacord i, per tant, les seves síllabes de solmització reflectia el que anomenaven proprietas vocis o modus vocum traduïble per ‘caràcter de les notes’ i que, fonamentat…

Les notes s’escriuen a dins i també, amb línies addicionals —o bé amb la indicació octava alta o octava baixa —, a sobre o a sota del pentagrama El sistema data del segle XII i és original de Guido d’Arezzo, bé que ell només emprà tres línies anteriorment hom emprava una línia que servia per a separar els neumes greus dels aguts En el cant gregorià s’emprava quatre línies El pentagrama apareix ja en alguns manuscrits francesos del segle XIII que copiaven repertori polifònic però no es generalitzà fins més tard Algunes vegades foren emprades sis línies Al final de l’Edat Mitjana,…

És un recurs utilitzat principalment pels cantants, en els instruments de corda i en alguns de vent sobretot el trombó de colissa En alguns casos és indicat pel compositor amb una línia que uneix les dues notes, però en molts altres és introduït de manera espontània pels intèrprets, sobretot els cantants, com correspon a la pràctica característica de determinades èpoques Portamento i glissando són termes sinònims per a molts compositors, que els empren indistintament, però n’hi ha alguns que els diferencien per la possibilitat de distingir les notes -cas del…

N'hi ha prou modificant l’armadura i copiant el text abaixant o apujant les notes segons l’interval volgut També es pot fer mitjançant el canvi de clau i aplicant mentalment l’armadura

Pròpiament, les notes també entren en aquesta denominació

Hom l’indica per mitjà d’un 2 collocat a sobre o a sota de l’esmentat grup de notes

Principals neumes de la notació de Sankt Gallen © Fototecacat/ Jesús Alises Existeixen diverses hipòtesis sobre el seu origen, a causa de les diferències que s’observen entre les primeres escriptures neumàtiques aquestes coincideixen de manera aproximada amb les diferents ètnies que constituïen les Gàllies a l’època de l’imperi Romà, convertides a l’Alta Edat Mitjana en províncies eclesiàstiques La hipòtesi que actualment està més en voga és la que sosté que els neumes deriven dels accents gramaticals De neumes n’hi ha de senzills i de compostos Els senzills representen una, dues o tres…