Resultats de la cerca
Es mostren 391 resultats
núvol d’inversió
Meteorologia
Núvol format en una capa d’inversió tèrmica, és a dir, una capa d’aire en què la temperatura augmenta amb l’altura.
Les inversions tèrmiques constitueixen un fre al moviment d’ascens de l’aire a causa de la seva gran estabilitat A la base de les inversions s’acumulen vapor d’aigua i partícules en suspensió procedents de les capes inferiors, que poden formar aquests núvols si la humitat arriba al 100% Els cims d’aquests núvols se situen generalment a la base de la capa d’inversió i s’hi endinsen lleugerament si l’empenta dels moviments verticals que formen el núvol ho permet, amb la qual cosa donen un aspecte de relleu als cims nuvolosos
serè | serena
Prudenci Bertrana publica L’hereu
Prudenci Bertrana publica L’hereu , primera part de la trilogia Entre la terra i els núvols
estratocúmul
Estratocúmul
© Fototeca.cat-Corel
Meteorologia
Núvol baix format per un conjunt de masses acanalades paral·leles que cobreix una gran extensió de cel.
Generalment no produeix precipitacions, i la seva formació és deguda a la transformació d’altres núvols
erupció
Geologia
Dejecció de lava i d’elements piroclàstics a través de la xemeneia d’un volcà.
Les erupcions varien molt de caràcter en funció de la mena de lava i de la quantitat i pressió dels gasos Els principals tipus d’erupcions són el hawaià, en el qual la lava és molt fluida, i els gasos s’escapen lliurement el strombolià, en el qual els gasos es desprenen amb explosions rítmiques i la viscositat de la lava és més gran el vulcanià, on la lava, més viscosa, sovint forma crostes i tapa la sortida dels gasos, els quals rebenten aquesta coberta amb violència el vesuvià, on la lava viscosa expulsada amb violència forma una gran quantitat de núvols que precipitaran pluges de cendra el…
marge
Meteorologia
Part lateral d’un sistema nuvolós.
Es caracteritza per núvols en bancs i alguns cirrus, que poden coexistir amb cúmulus de bon temps
núvol de foehn
Meteorologia
Núvol associat a l’efecte foehn, típic d’un corrent d’aire humit que bufa cap a una muntanya o serralada i produeix precipitacions a sobrevent i vent molt sec i més càlid a sotavent.
En general es tracta de núvols del tipus altocúmulus lenticular, produïts en l’ona que es forma a sotavent de l’obstacle muntanyós
Servei Meteorològic de Catalunya
Meteorologia
Organisme creat el 31 de març de 1921 pel consell permanent de la Mancomunitat de Catalunya, a proposta de l’Institut d’Estudis Catalans i sota l’impuls i la direcció d’Eduard Fontserè.
Inicialment s’hi refongué el Servei Aerològic de Barcelona, fundat el 1913 pel mateix Fontserè Rafael Patxot hi sostingué un centre d’estudi de núvols, el qual donà origen a la Secció Nefològica, de renom internacional El 1922 el servei inaugurà a la península Ibèrica la previsió diària del temps arreu de Catalunya, aprofitant la xarxa telefònica de la Mancomunitat per a rebre les informacions, i el 1927 s’amplià amb informacions públiques per radiofonia El 1929 organitzà a Barcelona la reunió de la comissió internacional per a l’estudi dels núvols, on hom decidí la publicació de l’ Atlas…