Resultats de la cerca

Curial i cardenal, ocupà diversos càrrecs diplomàtics Francòfil durant la guerra dels Trenta Anys , intercedí —a instàncies dels diputats catalans— prop de Felip IV 1640 demanant clemència per als revoltats i recomanà als catalans obediència no permeté la creació d’un tribunal especial contra els eclesiàstics complicats en la revolta Fundà el collegi de Propaganda Fide, a Roma, que d’ell rebé el nom d’Urbanià 1627, i reduí notablement el calendari festiu 1642 Amic de Galileu , durant el seu pontificat tingué lloc el procés famós

Franciscà i professor de la Universitat de París, fou elegit papa pel concili de Pisa, que pretenia d’acabar amb el Cisma d’Occident els dos papes que el concili havia deposat prèviament, però, no se sotmeteren, i el cisma s’agreujà i es convertí en tricèfal Martí l’Humà, que no havia acceptat el concili, no reconegué el nou papa i mantingué la seva obediència a Benet XIII Pedro de Luna Alexandre V establí contactes amb l’emperador bizantí per a la unió de les Esglésies

Existia ja el 1121 amb el nom de Santa Maria de Sauva Negra Entre el 1218 i el 1236 fou ampliada amb un atri o segona nau pels senyors de Cassoles i s’hi erigí una petita comunitat de donades, sota l’obediència d’un rector o sacerdot, la qual durà poc temps Depenia de la parròquia de Santa Coloma Sasserra Tingué rectors propis fins al segle XVIII i culte fins al XIX Resten importants ruïnes a l’extrem de la moderna urbanització del Puigsagordi Sota seu, hom ha construït una petita resclosa

El jutge argentí Roberto Marquevich ordena l’ingrés a la presó de l’exdictador Jorge Rafael Videla sota l’acusació d’haver permès el segrest de cinc nens nascuts en un centre clandestí de detenció durant la dictadura militar Tot i que la cúpula militar de la dictadura va ser amnistiada el 1990 de les seves responsabilitats en els crims comesos en el període 1976-83, Videla pot ser arrestat perquè les lleis de Punto Final 1986 i d’Obediencia Debida 1987 no són aplicables als crims contra menors

Estudià a la Universitat de València Fou rector d’Alcanalí, canonge i rector del seminari de Terol, on es guanyà el respecte del mariscal Suchet Membre de la junta suprema de govern de Terol contra els francesos, fou confirmat degà per Ferran VII el 1815 Bisbe de Còria 1824, arquebisbe de Burgos 1830 i de València 1832-35 Acceptà l’abolició de la llei sàlica i reconegué els drets hereditaris de la filla del rei, fet pel qual fou criticat pels carlins malgrat això, manà als rectors l’obediència a Isabel II

D’origen jueu, convertit al cristianisme per Vicent Ferrer, prengué part en la disputa de Tortosa del 1414 Fou almoiner i penitencier de Benet XIII, que el féu canonge de València L’acompanyà a Peníscola 1416 i dirigí la resistència al decret de sostracció d’obediència a Benet XIII 1416 Després de l’elecció de Martí V 1417 aconsellà a Benet XIII la renúncia El nou papa el nomenà bisbe de Girona El 1431 fou de nou bisbe de Barcelona en morir Francesc Climent Hom li atribueix un ofici en vers sobre la passió de Crist

El 1841 ingressà a l’hospital de Reus per tenir cura de malalts i es féu germana de la caritat Enviada, el 1849, a la Casa de Misericòrdia de Tortosa, hi fundà un collegi el 1851, i el 1857, amb les germanes que habitaven amb ella, passà a l’obediència del bisbe i fundà la seva congregació El bisbe Vilamitjana acceptà els seus vots perpetus 1869 La congregació rebé l’aprovació papal el 1901 Fundà una comunitat i un hospital a Castelló de la Plana 1859 i un noviciat i una casa mare a Tortosa 1860 Fou beatificada per Pau VI el 1977 i canonitzada per Joan Pau II el 1988

Membre d'una família procedent de Sàsser Sardenya, fou degà de la catedral de Barcelona El 1640 formà part de la junta secreta que, presidida per Pau Claris, negocià l’aliança de Catalunya amb França Formà part del grup més afecte als francesos sostingué correspondència amb el cardenal Mazzarino i li denuncià sovint els clergues desafectes, com el bisbe de Vic, Ramon de Sentmenat El 1650 fou elegit president de la Generalitat de Catalunya i evolucionà cap a una actitud antifrancesa en presentar-se Joan d’Àustria a Barcelona, després de la capitulació, anà a retre-li obediència El 1653 fou…

A partir de la Contrareforma, la música de Palestrina s’erigí com a model a seguir pels compositors d’obres musicals religioses dels països d’obediència catòlica, encara que també es difongué als països de credo protestant En un sentit més ampli, l' stile antico usava els preceptes de la prima prattica prima prattica/seconda prattica Prescrivia l’ús de la polifonia, en especial del contrapunt imitatiu, i el tractament acurat de la dissonància JJ Fux, en el seu tractat teòric Gradus ad Parnassum 1725, reivindicà el model palestrinià com a pauta per a la composició contrapuntística La…

Havia estat conseller del príncep de Viana El 1463 era ambaixador de la generalitat de Catalunya i del Consell de Cent davant Pius II A més de dues colleccions de sermons litúrgics, que podrien ésser obra del seu germà, Bartomeu Cristòfor, hom atribueix a Joan Cristòfor un Tractat de les turbacions o revolucions de Catalunya , perdut Zurita encara l’utilitzà En ell predicava la santedat del príncep de Viana, es posava a favor del pretendent Enric IV de Castella i combatia Joan II, a l’obediència del qual deia que calia sostreure's, i fins atacar-lo amb les armes Havia estat inquisidor a…