Resultats de la cerca
Es mostren 550 resultats
Nādir Shāh
Història
Títol que prengué Nādr Kulī Beg, xa de Pèrsia (1736-47).
Militar al servei del safàvida Ṭahmāsq II, rebé el nom de Ṭahmāsq Kulī Khān tanmateix, quan Ṭahmāsq II signà la pau amb els otomans, Nādr l’obligà a abdicar 1732, i ell mateix s’emparà més tard del poder Reorganitzà l’exèrcit i creà una armada a la Càspia Envaí l’Índia —presa de Ghaznī, de Kabul i de Peshawar 1738 i de Lahore 1739—, però renuncià a deposar-ne el Gran Mogol s’emparà també de l’Afganistan, fixà l’Oxus com a frontera al NE i lluità, amb èxit, contra els turcs, bé que fracassà en l’intent d’unificar religiosament el país El descontentament de la població, obligada…
Pistoia
Pistoia Ospedale del Ceppo, decorat amb un fris de terracotta esmaltada dels della Robbia
© Fototeca.cat
Ciutat
Capital de la província homònima, a la Toscana, Itàlia, al NW de la vall de Florència.
Tradicionalment es dedica a la metallúrgia i a la manufactura de sabates i teixits La Pistoia romana resta lligada a la mort de Catilina 62 aC Cap al 1300 era un municipi important, sobretot en el camp de les finances començà, però, a decaure durant el s XIV quan, amb les lluites entre “blancs” i “negres”, hagué de sofrir les envestides de Florència i de Lucca fins que finalment es veié obligada a acceptar, el 1401, la sobirania de Florència Conserva les esglésies de San Bartolomeo in Pantano, San Giovanni Fuorcivitas, amb l’exterior de marbres verds i blancs, i Sant'Andrea, amb…
Berenguer de Lloria i d’Entença
Història
Senyor de la baronia de Cocentaina, en successió del seu germà Rogeró.
Fill de Roger de Lloria En morir el seu pare romangué, juntament amb el seu germà Carles, sota la tutoria del seu oncle Gombau d’Entença 1306-09 i, després, dels marmessors de l’almirall, que reclamaren per a ell als Entença la possessió de Tivissa, obligada per un deute no pagat el rei imposà a aquests el lliurament del lloc 1312 Pel testament del seu germà gran Rogeró 1307, del qual més tard adoptà el nom, obtingué l’herència familiar Jaume II el féu membre de la comitiva dels infants reials, especialment de Joan, i habità amb ells a València Tingué litigis amb Bernat de Sarrià…
Elena Suliotis
Música
Soprano grega.
Estudià música al conservatori de la seva ciutat natal i posteriorment es traslladà a Buenos Aires i a Milà per perfeccionar la seva tècnica Debutà a Nàpols el 1964 amb Cavalleria rusticana , que posteriorment enregistrà al costat de M Del Monaco Aviat inicià una carrera arriscada i amb papers excessivament forts per a la seva tessitura, com els d’Abigaille Nabucco , Lady Macbeth Macbeth o Gioconda, que interpretà amb un gran èxit de públic, especialment a Milà i a Londres Es destacà sobretot per la seva forta personalitat i uns reconeguts dots d’actriu El fet de protagonitzar papers massa…
Pau Guanter i Casadevall
Música
Compositor de sardanes, fiscornista i director de cobla català.
Fou deixeble protegit d’Antoni Agramont i intèrpret de trombó de la Cobla Empordanesa fins l’any 1889 La temporada del 1890 formà part de la Cobla Els Montgrins i, poc després, fou sollicitat de nou des de Castelló d’Empúries per a integrar-se a Els Rossinyols, on exercí de primer fiscornista i director L’any 1895 abandonà aquestes activitats en traslladar-se a Calella, lloc on dugué a terme una tasca docent Fou àmpliament conegut com a virtuós del fiscorn en l’etapa de la Cobla Empordanesa Com a compositor popular de sardanes, formà part de la darrera generació del nou-cents, que tendia a…
Sant Pere i Sant Feliu de Font-rubí
Art romànic
L’església parroquial de Sant Pere de Font-rubí fou completament modificada al segle XVIII, i es perdé tot indici de la seva antiga construcció, que devia datar del segle XI Des d’aquest mateix segle Sant Pere de Font-rubí va dependre de la canònica de Solsona Aquesta subjecció és clarament reflectida en les butlles papals d’Urbà II, del 1097, i d’Eugeni III, del 1151 Així mateix, l’església és esmentada en l’acta de dotació i consagració de Santa Maria de Solsona del 1163 Font-rubí formava part del petit grup d’esglésies penedesenques, que controlava la canònica solsonina Al final del segle…
Maria Ràfols i Bruna
Cristianisme
Religiosa.
Ingressà molt jove al convent de Sant Joan de Jerusalem El 1804 hom li oferí la direcció de l’hospital de Nuestra Señora de Gracia de Saragossa, on es traslladà amb un grup de noies, origen de la seva congregació En quedar la ciutat sota el domini francès, fou obligada a dimitir el seu càrrec El 1813 hi tornà i regí la borderia de l’hospital El 1825 donà forma definitiva a la seva congregació, aleshores regida per Tecla Cantí, amb dotze altres monges germana de la caritat de Santa Anna Del 1826 al 1829 presidí la germandat El 1834 fou empresonada per una suposada conspiració…
Sant Pere i Sant Feliu de Font-rubí
Art romànic
L’església parroquial de Sant Pere de Font-rubí fou completament modificada al segle XVIII, i es perdé tot indici de la seva antiga construcció, que devia datar del segle XI Des d’aquest mateix segle Sant Pere de Fontrubí va dependre de la canònica de Solsona Aquesta subjecció és clarament reflectida en les butlles papals d’Urbà II, del 1097, i d’Eugeni III, del 1151 Així mateix, l’església és esmentada en l’acta de dotació i consagració de Santa Maria de Solsona del 1163 Font-rubí formava part del petit grup d’esglésies penedesenques, que controlava la canònica solsonina Al final del segle…
Mahoma
Història
Islamisme
Nom amb què és conegut Abū-l-Qāsim Muḥammad ibn ‘Abd Allāh ibn ‘Abd al-Muṭṭalib ibn Hāšim, fundador de l'islam.
La seva personalitat abans de la predicació l’inici de la qual és fixada per una tradició a quaranta anys és gairebé desconeguda Fill pòstum d’'Abd Allāh, membre de la influent tribu quraixita, fou alletat per una beduïna Perdé la mare a sis anys i fou confiat al seu avi, ‘Abd al-Muṭṭalib, i després al seu oncle, Abū Ṯālib A vint-i-cinc anys entrà al negoci comerciant i caravaner d’una vídua rica, Ḫadīǧa, amb qui es casà i en vida de la qual es mantingué monògam En quedar-se vidu, prengué diverses esposes, la tercera de les quals fou ‘Ā’iša Malgrat la tradició que el suposa a Síria en…
Lucentum
Historiografia catalana
Revista de periodicitat anual en castellà creada el 1982 pel catedràtic de prehistòria Mauro S. Hernández Pérez i el catedràtic d’arqueologia Lorenzo Abad Casal. Pren el seu nom de la denominació llatina d’Alacant, i porta el subtítol Anales de Prehistoria, arqueología e historia antigua.
Fou conseqüència de l’enorme reactivació que implicà la creació de la Universitat d’Alacant i, tal com s’establí a la presentació del primer número, estudia la prehistòria, l’arqueologia, la història antiga, l’epigrafia i la numismàtica amb l’objectiu de fer història i crear un espai de debat científic entre tots els investigadors Publicació sòlida i consolidada, vol ser vehicle d’expressió científica dels treballs que es duen a terme a les universitats d’Alacant i el País Valencià, però també acull temes d’índole general i metodològica, revisions de problemes i estudis referits a altres…