Resultats de la cerca

Es graduà a l’Escola de Música de la seva ciutat natal, on estudià percussió i direcció de cor Del 1955 al 1960 amplià la seva formació al Conservatori de Leningrad i s’especialitzà en direcció operística i orquestral Debutà el 1955 amb l’Orquestra d’Estònia, i el 1963 fou nomenat director de l’Orquestra de la Radiotelevisió d’Estònia i fundà l’Orquestra de Cambra de Tallinn El 1971 obtingué el premi de direcció d’orquestra de l’Acadèmia de Santa Cecília de Roma Malgrat que entre el 1976 i el 1980 dirigí l’Orquestra Simfònica de l’Estat d’Estònia, fou convidat a dirigir…

Fou iniciat pel seu oncle en la direcció de cors, i posteriorment estudià música a l’Escola Normal de Friburg Abans de fer vint anys dirigí el Rèquiem de G Fauré i el 1954 fou nomenat mestre de capella de Nostra Senyora de Lausana El 1961 fundà el Conjunt de Cant de Lausana, mentre exercia la docència al conservatori de la mateixa ciutat Michel Garin reclamà els seus serveis per a una gravació de L’Orfeo de C Monteverdi, la qual fou l’inici d’una important carrera fonogràfica, que inclou obres de JS Bach, Vivaldi, Mozart, Beethoven, Rossini, Haydn i Duruflé El 1969 passà a dirigir els cors de…

L’ambigüitat en l’ús per part de compositors, teòrics i intèrprets d’aquest tipus d’expressions al llarg de les èpoques fa que la seva definició sigui equívoca Alguns compositors —H Purcell, per exemple— podrien haver emprat el terme largo en un sentit més pròxim a andante que a lento Per extensió, també designa una obra, fragment, o moviment d'una obra —concert, sonata o simfonia— escrita amb aquesta indicació de tempo Més en general, qualsevol peça o moviment lent de frases àmplies i articulació legato , especialment el d’una sonata, simfonia o concert, tot i no portar l’indicatiu largo…

L’ambigüitat en l’ús per part de compositors, teòrics i intèrprets d’aquest tipus d’expressions al llarg de les èpoques fa que la seva definició sigui equívoca Alguns compositors —H Purcell, per exemple— podrien haver emprat el terme largo en un sentit més pròxim a andante que a lento Per extensió, també designa una obra, fragment, o moviment d'una obra —concert, sonata o simfonia— escrita amb aquesta indicació de tempo També qualsevol peça o moviment lent de frases àmplies i articulació legato , especialment el d’una sonata, simfonia o concert, tot i no portar l’indicatiu largo Moltes…

Fill d’un pròsper comerciant, de nen fou enviat a estudiar a París per a rebre formació preparatòria com a oficial de marina a l’institut Berthaud, on també rebé les primeres lliçons de música Després de la revolució del 1789, tornà a Malta per treballar amb el seu pare, el qual no pogué evitar, tot i els seus trasllats de residència, que continués els estudis de composició a Palerm i a Nàpols El 1794 debutà com a compositor a Florència amb l’òpera L’avviso ai maritati , que posteriorment s’interpretà a Lisboa, Dresden i Madrid A partir d’aquell moment es dedicà exclusivament a la música El…

De nen fou cantor del Cor Mozart de la seva ciutat natal, on més tard estudià a l’Acadèmia de Música El 1952 guanyà un premi de cant a Wiesbaden i l’any següent fou contractat a l’Òpera d’Hamburg S’especialitzà en el repertori còmic dels segles XVIII -sobretot WA Mozart- i XIX -com ara G Rossini- El 1962 debutà amb el paper titular de Don Giovanni al Festival Internacional d’Art Líric d’Ais de Provença i el 1968 interpretà el paper titular d' El barber de Sevilla al Festival de Salzburg sota la batuta d’Abbado i amb direcció escènica de JP Ponnelle El 1972 filmà aquesta mateixa òpera amb…

Estudià piano a l’Acadèmia de Santa Cecília de Roma i posteriorment amplià els seus coneixements al Conservatori de Música de Milà Ben aviat destacà en el camp de la direcció operística, especialment d’òperes italianes del segle XIX i el començament del XX Home de gustos amplis i variats, també s’interessà per la música contemporània italiana, sobretot per l’obra de L Dallapiccola, GF Malipiero i G Petrassi, i també per la música simfònica d’A Bruckner En els seus inicis Gavazzeni compaginà la tasca de direcció amb la composició, i algunes de les seves obres, com la cantata Canti…

Rebé del seu pare, un director de bandes, les primeres nocions musicals Posteriorment continuà la seva formació musical amb WS Conran i H Corri i començà la vida professional tocant el violí al Teatre Reial de Dublín Emigrà a Tasmània 1835 i al cap de poc s’installà a Sydney, on fou reconegut com un bon violinista i, també, un gran pianista Després d’abandonar Austràlia inicià una sèrie de viatges que el portaren a països com Xile, l’Índia o Mèxic El 1841 dirigí una temporada operística a Ciutat de Mèxic i, un cop acabada, feu una gira de concerts que inclogué Nova York i,…

Rebé la primera formació musical del seu pare, que l’inicià en el violí El 1823 marxà a Anglaterra per tal d’ampliar els seus coneixements Allí tingué CE Horn com a professor de cant i composició i el pare d’aquest, KF Horn, com a mestre d’orgue i teoria El 1825 es traslladà a Itàlia, primer a Roma i després a Milà, on estudià contrapunt amb V Federici i cant amb F Galli Des de llavors i fins el 1853 es dedicà a cantar òpera, activitat que portà a terme tant a París com a Itàlia i Anglaterra Aquell any abandonà la seva carrera de cantant i es dedicà a la composició i a la direcció d’orquestra…

Es formà al Conservatorio della Pietà dei Turchini de Nàpols Més tard, ho va fer a Roma sota el mestratge de Rinaldo di Capua Del 1763 al 1777 treballà a Venècia, on assolí un bon prestigi com a compositor d’òperes, la primera de les quals fou La contadina in corte 1763 Durant alguns mesos entre el 1777 i el 1778 fou mestre de capella de la cort arquebisbal de Salzburg, activitat que li representà uns substanciosos i inusuals emoluments per a l’època Un cop abandonat el càrrec, prosseguí la seva carrera d’operista Segons E Hintermaier, el 1783 fou nomenat mestre de capella de la catedral de…