Resultats de la cerca
Es mostren 130 resultats
Arthur Seymour Sullivan
Música
Compositor anglès.
Format a Londres i Leipzig, féu recerques amb ChGrove a Viena sobre Schubert Més tard escriví operetes sempre amb texts de William Schwenk Gilbert , fins que es barallaren, el 1889, com Trial by Jury 1875, HMSPinafore 1878, The Pirates of Penzance 1879, Patience 1881, Iolanthe 1882, The Mikado 1885, The Yeomen of the Guard 1888, etc, encara avui molt populars al món anglosaxó La companyia D’Oyly-Carte, de Londres, s’hi ha especialitzat i en presenta temporades anuals L’any 1986 el grup teatral de Barcelona Dagoll Dagom presentà la versió catalana de l’obra El Mikado
Joan Manuel Casademunt i Valldejuli
Literatura catalana
Pintura
Música
Escriptor.
Feu estudis de belles arts i fou pintor En llengua castellana arranjà un gran nombre d’operetes, algunes de Johann Strauss, i escriví sarsueles i obres teatrals entre les quals cal destacar el drama El capitán Gulliver , amb Manuel Mata i Maneja en llengua catalana escriví també sarsueles, amb els compositors Jaume Biscarri Societat familiar, o Tenorios i castanyes , 1901 i JosepRibera Banys de mar , 1896, i peces còmiques originals Plouen desgràcies i Qui no s’arrisca , 1876, o arranjades Amo i criat , 1884 Lo forjador , 1891, monòleg basat en un poema de F Coppée Obtingué…
,
Thaddäus Weigl
Música
Compositor i editor austríac.
Fill del violoncellista Joseph Weigl i germà del compositor del mateix nom, fou deixeble de JG Albrechtsberger El 1795 començà a treballar com a arranjador per a l’editorial del Burgtheater i l’any següent l’empresa l’envià en viatge de negocis per Europa Després d’haver-li estat concedit el permís per a editar 1801, el 1803 fundà la seva pròpia editorial, on publicà obres del seu germà i d’altres contemporanis vienesos El 1831, però, la casa feu fallida Weigl treballà també com a director assistent del seu germà al Burgtheater i realitzà una important tasca de reorganització dels seus arxius…
Robert Planquette
Música
Compositor francès.
Estudià al Conservatori de París, on fou alumne de JLA Duprato Guanyà el primer premi de solfeig el 1867 i el segon premi de piano el 1868 Les seves primeres composicions foren peces per a piano, arranjaments i cançons per als cafès concert de París Una d’aquestes cançons, Le régiment de Sambre-et-Meuse , esdevingué una de les marxes militars més populars de França A partir d’aleshores es dedicà a la composició d’operetes Aconseguí un èxit extraordinari amb Les cloches de Corneville 1887, i obres com Rip van Winkle 1882, Surcouf 1887 o Panurge 1895 el convertiren en un dels…
Jacinto Guerrero
Música
Compositor castellà.
Fill del director de la banda municipal de la seva localitat natal, molt aviat ingressà al cor de la catedral de Toledo i més tard completà la seva formació al Conservatori de Madrid La seva producció escènica inclou més de mig centenar de sarsueles, començant per La alsaciana , el seu primer gran èxit en el gènere estrenada al Teatre Tívoli de Barcelona el 1921 Los gavilanes 1923, El huesped del sevillano 1926 i La rosa del azafrán 1930 figuren entre les seves obres més conegudes També escriví revistes, tres operetes juvenils i la banda sonora del primer llargmetratge d’animació…
Colette Renard
Teatre
Nom amb què és coneguda l’actriu i cantant francesa Colette Raget.
Debutà com a cantant a l’orquestra de Raymond Legrand Aconseguí de crear un estil propi, entre realista i fantasiós i actuà també amb gran èxit al teatre, en revistes musicals, operetes, etc Publicà més de cinquanta discs Com a actriu, destacà sobretot en el paper protagonista d’ Irma la douce , obra teatral que interpretà durant una dècada, i actuà en una quinzena de pellícules i telefilms Rebé, entre d’altres, el premi de l’Acadèmia Charles Cros, el premi Georges Brassens, el Gran premi del president de la República i la Legió d’Honor, entre d’altres Publicà les autobiografies…
Danica Mastilović
Música
Soprano iugoslava naturalitzada alemanya.
Es formà al Conservatori de Belgrad, ciutat on entre el 1955 i el 1959 interpretà diverses operetes Convidada per G Solti, el 1959 cantà Tosca a l’Òpera de Frankfurt, on romangué fins el 1984 El 1964 fou convidada a cantar a Hamburg i el 1972 obtingué un gran èxit al Teatro Colón de Buenos Aires com a Abigail Nabucco Un any després interpretà al Covent Garden el paper titular d’ Electra , amb el qual també es donà a conèixer al Metropolitan de Nova York 1975 Participà en diverses edicions del Festival de Bayreuth i el 1987 abordà per primera vegada el paper de Clitemnestra…
Grace Moore
Música
Soprano nord-americana.
Estudià cant a Nova York, on intervingué en diverses operetes i comèdies musicals El 1926 es traslladà a París per ampliar la seva formació i al cap de dos anys debutà a l’Òpera Còmica com a Mimí La bohème El mateix any es presentà amb aquesta òpera pucciniana al Metropolitan de Nova York, teatre on reaparegué successivament fins la temporada 1931-32 Del 1932 al 1946, hi tornà a actuar de manera ocasional El 1935 cantà La bohème al Covent Garden de Londres Destacà especialment en les òperes de G Puccini, i també d’altres autors com ara I Montemezzi Participà en diverses…
Richard Tauber
Música
Tenor austríac naturalitzat britànic.
Estudià música i cant a Friburg i el 1913 debutà a Chemnitz Saxònia com a Tamino La flauta màgica A partir d’aleshores fou contractat com a membre de la companyia de l’Òpera de Dresden i el 1919 realitzà gires arreu d’Àustria i Alemanya Feu actuacions reeixides als Festivals de Munic i de Salzburg, tant en òperes com en operetes, especialment de F Lehár El 1931 cantà amb èxit a Anglaterra i inicià una sèrie de collaboracions amb el Covent Garden de Londres, on esdevingué un dels tenors mozartians més aplaudits de la seva generació Escriví diverses composicions per a l’escena, a…
Émile Vuillermoz
Música
Crític i musicòleg francès.
Estudià dret i lletres a la Universitat de París i música amb G Fauré al conservatori d’aquesta ciutat Abans de dedicar-se exclusivament a la crítica, compongué diverses operetes i algunes cançons Molt present en la crítica francesa de la primera meitat del segle XX, publicà en diferents revistes i diaris, com "L’Illustration", "L’Éclair", "Excelsior", "Le Temps" i també la "Revue Musicale", de la qual fou, a més, redactor en cap Publicà, així mateix, una sèrie de llibres sobre els músics francesos més rellevants de la seva època, com G Fauré, C Debussy i M Ravel, i també estudis…