Resultats de la cerca
Es mostren 1489 resultats
protoascomicètides
Botànica
Subclasse d’ascomicets integrada per micromicets amb ascs originats directament del zigot i no disposats en ascocarps.
Comprèn els ordres de les endomicetals i de les exoascals
peracàrides
Carcinologia
Superordre de crustacis de la subclasse dels malacostracis caracteritzats pel fet que alguns periopodis porten làmines el conjunt de les quals constitueix una mena de cambra incubadora on es desenvolupen els ous.
Inclou els ordres dels misidacis , tanaidacis, isòpodes, cumacis, amfípodes i termosbenacis
eusporangiades
Botànica
Subclasse de les filicines que es caracteritza pel fet que els esporangis es formen a partir d’un grup de cèl·lules i tenen parets pluriestratificades.
Comprèn dos ordres, el de les ofioglossals i el de les marattials
apterigots
Entomologia
Subclasse d’insectes integrada per individus àpters, ametàbols, proveïts d’apèndixs abdominals; llur aptèria és primària.
S'acostuma a subdividir en quatre ordres collèmbols, diplurs, proturs i tisanurs
leptosporangiades
Botànica
Subclasse dels filicòpsids caracteritzada pel fet que els esporangis es formen a partir d’una sola cèl·lula i tenen parets uniestratificades.
Comprèn els ordres de les filicals, de les hidropteridals i de les osmundals
Prohibició de l’entrada a Nàpols i Sicília dels teixits francesos i llenguadocians
Ordres reials prohibeixen l’entrada dels teixits francesos i llenguadocians a Nàpols i Sicília
monocotiledònies
Botànica
Classe d’angiospermes caracteritzada per l’embrió, d’un sol cotilèdon, l’arrel, fasciculada, la tija, amb feixos conductors tancats i dispersos, l’absència de creixement secundari, les fulles, quasi sempre sèssils i paral·lelinèrvies, i les flors, generalment trímeres.
Els principals ordres són ciperals, escitamínies, espadiciflores, farinoses, ginandres, glumiflores, helobials, liliïflores i pandanals
silencier | silenciera
Història
Entre els romans, esclau encarregat de fer respectar el silenci i l’ordre a les cases senyorials i a la cort imperial.
Al palau de Constantí, n'hi havia trenta a les ordres de tres decurions
espiròtrics
Protistologia
Subclasse de protozous ciliats que tenen els cilis peribucals units entre ells per una membrana.
Inclou diferents ordres amb formes lliures i paràsites del tub digestiu de diversos animals
polineòpters
Entomologia
Subgrup del grup dels neòpters, que reuneix ordres d’insectes de metamorfosi senzilla.