Resultats de la cerca
Es mostren 586 resultats
quimiòtrof
Bioquímica
Ésser les cèl·lules del qual obtenen energia de reaccions d’oxidoreducció.
Segons els reductors utilitzats, poden ésser subdividits en quimioorganòtrofs , quan aquells són molècules orgàniques com ara la glucosa i quimiolitòtrofs , quan aquells són composts inorgànics simples com ara l’hidrogen, el sulfur d’hidrogen, l’amoníac o el sofre
Jean-Nicolas Corvisart
Metge francès.
Fou un dels primers a posar en pràctica la concepció anatomoclínica de la malaltia, introduïda per Bichat Cal remarcar, entre els seus treballs, l' Essai sur les maladies et les lésions organiques du coeur et des gros vaisseaux 1806
sulfat de ferro (III)
Química
Tecnologia
Sal que hom obté per acció de l’àcid sulfúric damunt l’òxid fèrric; les seves solucions són de color taronja.
Es combina amb les matèries orgàniques i dóna composts imputrescibles Per aquesta raó és utilitzat per a depurar les aigües industrials i les clavegueres també és emprat en els escorxadors per a coagular la sang i transformar-la en adobs sòlids
al·losteria
Biologia
Propietat de certs enzims consistent a incrementar o a aturar la reacció en què actuen, per mitjà de la unió d’una molècula (diferent del substrat) en un punt ( centre al·lostèric
) distant del centre actiu.
Aquesta unió canvia les propietats de l’enzim modificant la seva cinètica És per tant un mecanisme de regulació enzimàtica tendent a economitzar les despeses d’energia per a síntesis orgàniques i també assegurar una determinada concentració mínima dels productes de la reacció
Leopold Ružička
Química
Químic croat.
Estudià a Karlsruhe i a Basilea, i fou professor de química orgànica a Zuric des del 1929 Féu recerques en síntesis orgàniques polimetilens i terpens i en hormones, com la testosterona El 1939 rebé el premi Nobel de química, juntament amb AButenandt
pausa
Fonètica i fonologia
En fonètica, silenci entre dues emissions fòniques.
Aquesta pausa, anomenada relativa, enfront de l’absoluta, que es produeix quan el parlant no té intenció d’emetre cap so, és emprada sovint en els estudis de fonètica articulatòria com a punt de referència per a determinar les modificacions orgàniques de cada emissió
biomolècula
Bioquímica
Molècula integrant d’un ésser viu.
Químicament, hom distingeix entre biomolècules inorgàniques aigua, gasos, anions i cations i biomolècules orgàniques sucres, lípids, proteïnes, àcids nucleics i metabòlits intermediaris La biomolècula més abundant del cos humà és l’aigua, la qual constitueix aproximadament les dues terceres parts del pes total bioelement
aspergil
Botànica
Gènere de floridures de la classe dels ascomicets, de coloració diversa, amb conidiòfors d’extrem globulós, cobert de fiàlids que produeixen rosaris de conidiòspores.
Abunden sobre matèries orgàniques en descomposició Mentre que alguns són paràsits, com Afumigatus , que causa l’aspergillosi, d’altres espècies s’usen en l’elaboració de begudes alcohòliques a base d’arròs sake, en la producció de salsa de soia i en la indústria formatgera
enherbament
Agronomia
Tècnica de conreu que hom aplica a algunes espècies fruiteres i que consisteix a cobrir d’herba els terrenys, espontània o bé conreada.
L’enherbament pot ésser total, quan hom cobreix tot el terreny, o en faixes, quan hom cobreix solament els bancals entre els arbres Aquesta tècnica pot millorar el contingut en matèries orgàniques i el color de la fruita, i afavorir el desenvolupament de les arrels
eristalis

Eristalis tenax
Donald Hobern (CC BY 2.0)
Entomologia
Gènere d’insectes de l’ordre dels dípters, subordre dels braquícers, de la família dels sírfids, de coloracions brillants, molt semblants a les de les abelles.
Els adults es nodreixen del nèctar de les flors, mentre que les larves en forma de cuc s’alimenten de substàncies orgàniques en descomposició, per la qual cosa viuen en gran quantitat les aigües pútrides L’espècie E tenax és comuna als Països Catalans