Resultats de la cerca

Estudià al Conservatori de Copenhaguen entre el 1896 i el 1898 Inicià la seva carrera musical tocant com a violinista en diferents orquestres El 1907 abandonà el seu país per anar a ampliar els estudis a Alemanya, Àustria i Itàlia Quan retornà a Dinamarca començà la seva carrera com a director Dirigí l’orquestra de la Societat Euphrosyne 1914-20 i fou assessor musical a la Ràdio Danesa Com a compositor, cal situar-lo en els darrers moments del Romanticisme tardà Mantingué, fins ben avançat el segle XX, un llenguatge musical conservador El seu catàleg, força extens, és compost per òperes,…

És la més antiga de les temporades de concerts de música clàssica d’iniciativa privada que tenen lloc a Barcelona Organitzada per la promotora del mateix nom, es posà en marxa el 16 de gener de 1985 amb un concert al Palau de la Música Catalana, a càrrec del pianista Daniel Barenboim que oferí un recital íntegrament dedicat a Beethoven Des de llavors, s’ha convertit en una de les convocatòries més importants del gènere i presenta a la capital catalana els solistes, els directors i les formacions orquestrals més importants del món L’any 2003 incorporà a la seva oferta un cicle de…

Estudià amb Ricard Lamote de Grignon, Ernest Cervera i Cristòfor Taltabull Membre, des dels seus inicis, del Cercle Manuel de Falla Algunes de les seves obres són basades en un serialisme atonal més vinculat al de Hauer que al de Schönberg La seva harmonia empra l’acord místic d’Aleksandr Skr'abin a la manera d’una melodia vertical de tres a cinc sons De la seva producció ressalten Preludi, recitatiu i fuga , per a piano 1947-49, Preludis ambulants , per a piano 1953, Cançons 1970, amb text de JSalvat-Papasseit, E 2 4 , per a diferents formacions instrumentals, el ballet Els Proletaris 1969,…

Estudià piano amb J Lefeld i direcció orquestral amb B Madey a l’Escola Superior Estatal de Música de Varsòvia Obtingué alguns guardons i aviat fou contractat per a dirigir diverses formacions orquestrals a Polònia, especialment orquestres radiofòniques En 1970-72 dirigí diversos espectacles al Gran Teatre d’Òpera de la capital polonesa Del 1975 al 1977 estigué al capdavant de l’Orquestra Simfònica de la Radiotelevisió Polonesa de Katowice El 1972 fundà l’Orquestra de Cambra Polonesa i del 1983 al 1993 fou director de l’Orquestra Simfònica Escocesa de la BBC Especialment…

Després d’estudiar a la seva ciutat natal i a Leipzig, anà a Weimar, on fou alumne de F Liszt entre el 1849 i el 1852 Més endavant estudià composició amb Moritz Hauptmann La seva carrera com a professor i director en diverses institucions orquestrals i corals de Leipzig culminà amb el seu nomenament com a professor de composició del conservatori de la ciutat Les seves obres pertanyen a la majoria de gèneres instrumentals i vocals del seu temps excepte l’òpera i mostren un gran domini de les tècniques contrapuntístiques més exigents Escriví diversos tractats sobre la música…

Inicià els estudis d’orgue i composició a Guadalajara amb Francisco Godínez El 1903 es traslladà a París, on estudià composició i piano amb M Moszkowski i contrapunt i fuga amb A Gédalge La mort del seu pare, però, l’obligà a tornar a Mèxic aquell mateix any El 1907 fundà l’Escola de Música de Guadalajara, que dirigí durant vint anys El 1927 decidí reprendre els estudis i tornà a París, on fou deixeble de P Dukas i N Boulanger a l’Escola Normal de Música El 1930 fou nomenat catedràtic de composició del Conservatori de Ciutat de Mèxic Del seu catàleg destaquen les obres orquestrals…

Oboista de banda del 1761 al 1768, el 1776 s’establí a Viena, on es dedicà sobretot a l’ensenyament i es relacionà amb FJ Haydn, WA Mozart i, especialment, amb L van Beethoven La importància de Förster rau, d’una banda, en la seva obra didàctica, en la qual destaca, entre altres, el tractat Anleitung zum General-Baß 'Introducció al baix continu', 1805 de l’altra, en el seu vessant creatiu, principalment en l’obra de cambra una bona part composta de quartets de corda i per a piano, amb un estil de transició entre el Classicisme i el Romanticisme Escriví una cinquantena de peces per a piano,…

Rebé les primeres classes del seu pare, Jean Tapray, i probablement fou alumne d’un tal Monsieur Dancier, deixeble de D Scarlatti A partir del 1752 exercí les funcions de mâitre de musique a Dole, càrrec que abandonà el 1763 per anar a Besançon, on fou contractat d’organista El 1768 s’establí a París i aviat obtingué un cert reconeixement com a professor de clavicèmbal i piano Les seves qualitats com a intèrpret propiciaren el nomenament d’organista de l’École Royale Militaire el 1776 A més, també destacà com a solista en diverses aparicions al Concert Spirituel Del seu catàleg com a…

Aquests només distingeixen 18 graus dels 24 de l’escala àrab i divideixen els tons menors en dues parts i els majors en quatre parts de to Els ritmes han conservat les formes derivades de la mètrica àrab amb tot, la música tradicional és interpretada sovint prescindint d’aquests ritmes Els instruments musicals perses són de corda, com el tar, el setar i el sentur , de vent, com el nay , i de percussió, com el tombak Les formacions orquestrals combinen instruments típics amb altres d’occidentals Entre els teòrics perses més destacats figuren Avicenna, al segle XI, i Safī-al-Dīn…

En la música religiosa, es tracta quasi sempre de música per a orgue, sovint de caràcter improvisat, que s’interposa entre els versos d’un salm o entre les estrofes d’un himne o d’un coral En l’àmbit dramàtic, correspon usualment a fragments orquestrals no concertants El seu sentit és, en general, extensiu als termes de curtain tune o act tune , zwischenspiel , entreacte, intermedio i intermezzo Exemples d’interludis instrumentals es troben en la Simfonia en tres moviments i en els Moviments per a piano i orquestra d’I Stravinsky, com també en el Falstaff d’E Elgar Thomas Mace,…