Resultats de la cerca

Passà als Solís, ducs de Montellano, als Gutiérrez de los Ríos, ducs de Fernán-Núñez, als Osorio, comtes de Cervelló, i als Falcó, marquesos d’Almonesir La baronia de Castellnou havia estat vinculada per Beatriu de Borja, que el 1503 la llegà al seu besnebot Roderic de Borja i de Montcada, baró de Vilallonga i d’Anna a la mort de la besneta d’aquest darrer, Beatriu de Borja, passà al seu cosí germà Antoni de Cardona i de Borja

Cap dels serveis de policia de Barcelona a partir del 1893 Conegut com El Vinagret en record de la seva actuació en els baixos fons de la ciutat quan era jove quasi analfabet, però astut i eficaç, es veié tanmateix superat davant l’onada de terrorisme anarquista En especial, fou molt recriminada la seva actuació davant la bomba del carrer dels Canvis Nous, el 1896, que desencadenà el procés de Montjuïc Posteriorment, actuà com a intermediari entre el confident terrorista Joan Rull i els governadors civils Bivona i Osorio y Gallardo, en 1905-08

En fou segon titular el seu fill Bernardino de Cárdenas y Pacheco El net d’aquest, i tercer duc, fou Bernardino de Cárdenas y de Portugal , que fou pare de Jorge de Cárdenas y Manrique de Lara mort el 1644, quart duc i almirall de l’esquadra castellana durant la guerra dels Segadors 1641, que derrotà l’esquadra francesa, que intentava apoderar-se de Tarragona El títol passà als Hurtado de Mendoza, marquesos de Cañete, ducs d’Arcos, als Osorio de Moscoso, comtes d’Altamira, i als Barón

El 1386, en morir el darrer baró de Bellpuig, de la família Anglesola, la baronia passà a la seva germana Beatriu, muller del vescomte Hug Folc de Cardona El 1400 Hug de Cardona Anglesola, segon fill del primer comte de Cardona, heretà la baronia El seu net, Ramon de Cardona i de Requesens, que fou virrei de Nàpols, esdevingué duc de Somma els seus successors esdevingueren també, per enllaç matrimonial, comtes de Palamós i ducs de Sessa, amb el cognom de Fernández de Córdoba Cardona Anglesola El 1768 passà als Osorio de Moscoso, comtes d’Altamira, més tard als Ruiz de Arana, i el 1917 als…

El seu fill i successor fou Antoni de Coloma i de Melo El net d’aquest i quart comte es casà 1634 amb Isabel Pujades de Borja, segona comtessa d’Anna i baronessa de Finestrat morta el 1666 A llur net i sisè comte li fou annexada 1717 la grandesa d’Espanya pel rei arxiduc El títol passà als Arias-Dávila, comtes de Puñonrostro, i després als Osorio, comtes de Cervelló, i als Falcó, ducs de Fernán-Núñez La baronia d’Elda havia estat adquirida vers l’any 1495 per Joan de Coloma i Fernández de Heredia, juntament amb les baronies de les Salines i Petrer

Inicià els seus estudis musicals al seu país natal amb S Russi i JC Osorio El 1867 es traslladà a París per ampliar els seus coneixements al conservatori, on estudià amb Ch Gounod, A Thomas i P Chavet Allí compongué algunes obres, com l’òpera Las diez En retornar a Bogotà 1871, hom el nomenà director de la Banda de Bogotà, per a la qual escriví algunes peces El 1874 estrenà l’òpera Ester , i dos anys més tard, el melodrama líric El castillo misterioso Compongué també obres simfòniques, en les quals introduí elements de la música popular colombiana, com ara la Sinfonía sobre temas…

Fill del segon duc d’Alba Fadrique Álvarez de Toledo y Enríquez i d’Isabel de Zúñiga Marquès de Vilafranca do Bierzo pel seu matrimoni amb María Pimentel-Osorio Patge de Ferran II de Catalunya-Aragó Participà el 1512 en la conquesta de Navarra i posteriorment en les campanyes de Flandes, Alemanya i Itàlia Virrei de Nàpols, reduí la noblesa i combaté els bandolers El 1538 inicià la construcció de fortificacions a la ciutat i al llarg de la costa dugué a terme impotants millores urbanístiques a la capital El 1540 decretà l’expulsió dels jueus del regne Aconseguí d’implantar a Nàpols la…

Realitzà diverses missions diplomàtiques al servei de Ferran II, el qual el nomenà ambaixador a Roma El 1507 aconseguí que Juli II el fes bisbe de Zamora El consell de Castella s’hi oposà, però Acuña s’apoderà de la ciutat i poc després obtingué el reconeixement dels reis Participà a la guerra de les Comunidades al capdavant d’un exèrcit d’eclesiàstics i de ciutadans de Zamora, d’on fou aviat expulsat pel comte d’Alba de Liste, i es traslladà aleshores a Tordesillas El 1521 conquistà Toledo, on el poble el proclamà arquebisbe en capitular la ciutat, intentà de passar a França, però fou fet…

El seu fill i segon comte, Pedro Fernández de Cabrera-Bobadilla y de la Cueva, fou nomenat tresorer general del Consell d’Aragó per Felip II de Castella, càrrec que es mantingué un quant temps vinculat als comtes de Chinchón El seu fill i tercer comte fou Diego Fernández de Cabrera-Bobadilla y de Mendoza mort el 1608, tresorer general del consell d’Aragó El succeí el seu fill i quart comte Luis-Jerónimo Fernández de Cabrera-Bobadilla y Pacheco mort el 1647, tresorer general del Consell d’Aragó i virrei del Perú La seva primera muller, Ana de Osorio, fou la introductora a Europa de la…

Tot i així, el seu net Enric de Villena i de Castella s’intitulà marquès de Villena Fou concedit de nou el 1445, amb agnació rigorosa, a Juan Pacheco y Girón , primer comte de Xiquena i primer duc d’Escalona, que el cedí 1468 al seu fill Diego López Pacheco y Portocarrero mort el 1529 Quadrinet d’aquest darrer i vuitè marquès fou Juan Manuel Fernández Pacheco-Cabrera de Bobadilla y de Zúñiga , avi del desè marquès, Andrés López Pacheco y Osorio de Moscoso mort el 1746, la filla del qual s’intitulà marquesa de Villena però li posà plet el seu oncle Juan Pacheco y Moscoso mort el 1751, que…