Resultats de la cerca
Es mostren 175 resultats
àcid periòdic
Química
Oxoàcid mineral sòlid, cristal·lí i incolor, que se sublima a 110°C i es descompon a 138°C.
És soluble en l’aigua i l’alcohol Forma un dihidrat, el qual perd l’aigua de cristallització a l’entorn dels 100°C Hom l’obté per reacció entre el iode i l’àcid perclòric concentrat o per electròlisi a baixa temperatura de solucions concentrades d’àcid iòdic És emprat com a oxidant
nitrat de sodi
Química
Cristalls incolors, solubles en aigua i glicerol i poc solubles en alcohol, que es fonen a 308°C.
Hom l’obté per tractament de l’àcid nítric amb carbonat potàssic i també a partir de les seves fonts naturals caliche Té aplicació com a oxidant, fertilitzant, en la indústria del vidre i en la de la ceràmica, com a reactiu en química analítica, en medicina i com a agent conservador
producció d’energia
Biologia
Mètodes segons els quals els éssers vius obtenen l’energia química necessària per a dur a terme les funcions vitals i les reaccions intracel·lulars que esmercen energia.
Els éssers vius produeixen energia tot oxidant les substàncies orgàniques, sobretot els glúcids, mitjançant la respiració L’energia produïda és emmagatzemada en forma de substàncies, com ara l’ATP i la fosfocreatina, i és alliberada en forma de moviment treball muscular, divisió cellular, de calor animals homeoterms, de llum bioluminescència o d’electricitat bioelectricitat
càlat
Arqueologia
Entre els grecs i els romans, cistella (i també recipient de metall o de ceràmica) de forma troncocònica, anomenada també barret de copa.
La ceràmica ibèrica generalitzà de manera extraordinària la producció d’aquest tipus de recipient entre els segles II-I aC Fabricat en el torn de terrissaire i cuit a alta temperatura en forns de cocció oxidant, s’emprava per al transport de les mercaderies mel, cera, etc que els ibers intercanviaven amb els comerciants romans
àcid peroxodisulfúric
Química
Peroxoàcid mineral sòlid cristal·lí que es fon amb descomposició a 65°C.
Hom l’obté per oxidació anòdica de l’àcid sulfúric amb elèctrodes de platí, per sota de 30°C És un oxidant molt enèrgic, segons la semiequació S 2 O 8 2 - +2e →2SO 4 2 - , E °=2,01 V Es descompon lentament i dóna àcid sulfúric i àcid peroxomonosulfúric És emprat en anàlisi química per a identificar ions metàllics
dicromat de sodi
Química
Cristalls vermells, molt solubles en l’aigua, que es fonen a 357°C.
Forma un dihidrat, molt estable, que és la forma comercial i es presenta en forma de cristalls deliqüescents Hom l’obté a partir de la cromita per torrefacció alcalina i posterior lixiviació És emprat com a oxidant, inhibidor de la corrosió, en la preparació de pigments i com a producte de partida per a altres composts del crom
dicromat
Química
Qualsevol sal resultant de la combinació de l’anió dicromat amb un metall.
L’anió dicromat en dissolució té un color ataronjat en medi àcid es comporta com un oxidant fort Per aquesta raó i pel fet d’ésser molt estable, les seves solucions són emprades com a solucions estàndard en les valoracions d’oxidoreducció Hom coneix dicromats estables dels metalls alcalins i d’amoni, però els metalls pesants formen preferentment cromats
àcid pícric
Química
Sòlid cristal·lí groc, de gust amargant i elevada toxicitat, que es fon a 122°C.
És soluble en l’aigua i els dissolvents orgànics Hom l’obté industrialment mitjançant la sulfonació del fenol i posterior nitració de l’àcid hidroxibenzensulfònic així obtingut Presenta caràcter oxidant i reacciona violentament amb els metalls i òxids metàllics És emprat en la fabricació d’explosius, en medicina per al tractament tòpic de les cremades, i en la fabricació de colorants
àcid permangànic
Química
Oxoàcid mineral que existeix únicament en solució.
Hom l’obté per hidròlisi de l’òxid de manganès Mn 2 O 7 , per acció de l’àcid sulfúric sobre el permanganat de bari o tractant el permanganat potàssic amb àcid fluorosilícic H 2 SiF 6 És un àcid fort, les sals del qual no s’hidrolitzen, i presenta un caràcter oxidant enèrgic tant en medi àcid com neutre o bàsic
al·lantoïna
Bioquímica
Producte d’oxidació de l’àcid úric, de fórmula
que, en els mamífers altres que l’home i els primats, és el terme final del catabolisme de les purines.
Es troba en llur orina i també en nombrosos vegetals L’allantoïna racèmica forma cristalls que es fonen a 238°C, solubles en àlcalis, poc en aigua i menys encara en alcohol o èter Per hidròlisi dóna, en medi alcalí, àcid allantúric, i amb certs enzims, àcid allantoic Al laboratori és obtinguda oxidant l’àcid úric amb permanganat Ha estat utilitzada en medicina