Resultats de la cerca

Bé que des de la Revolució Francesa hi hagué un corrent a Itàlia que propugnava la secularització dels béns eclesiàstics —i, amb ells, la dels Estats Pontificis, dels quals Roma era la capital—, la qüestió no esdevingué seriosa fins a la revolució del 1848, que menà a la proclamació de la República Romana 1849 Esclafada aquesta i restaurat el poder papal, Pius IX adoptà una política reaccionària, hostil a la possibilitat que la unificació italiana es produís sota la corona de Savoia Risorgimento , que volia absorbir els seus estats, i això el féu dependre de la protecció de Napoleó III de…

Filla de Pere III de Catalunya-Aragó i de Maria de Navarra Passà la infantesa, amb la seva germana Constança, sota la tutoria del seu besoncle l’infant Pere, comte de Prades i de Ribagorça Després de fracassar successivament els pactes matrimonials amb l’infant Enric de Castella 1348, Ferran de Portugal, Lluís de França, comte d’Anjou 1351-60, Pere I de Castella 1361-67, Joan II de França 1363, el duc Lluís II de Borbó 1369, Felip II de Tàrent, emperador titular de Constantinoble 1368, i Edmund, duc de York, fill d’Eduard III d’Anglaterra, finalment es casà amb Joan I , comte d’Empúries 1373…

Prefecte de la Biblioteca Ambrosiana 1907-14 i de la Vaticana 1914-18, després d’una ràpida nunciatura a Varsòvia, fou arquebisbe de Milà 1921 i cardenal Com a papa estimulà la creació de collegis nacionals a Roma, reorganitzà els estudis i graus acadèmics eclesiàstics Deus scientiarum Dominus , 1931 i fundà l’Acadèmia Pontifícia de Ciències 1937 Afavorí l’acció missionera de l’Església i es preocupà del seu arrelament mitjançant la formació del clergat autòcton Del seu magisteri, força ampli, es destaquen Casti connubii , encíclica sobre el matrimoni, Quadragesimo anno , sobre la qüestió…

Eclesiàstic jesuïta i, des del 1626, augustinià, aconseguí una gran popularitat com a orador L’any 1636 publicà Asuntos predicables sobre los tres mayores estados de la iglesia , tot i que la seva obra més destacada és Cataluña defendida de sus émulos 1641, dedicada a la Diputació de Catalunya, i apareguda sota el pseudònim anagramàtic d’ Antonio Ramqués És una obra de propaganda patriòtica, concebuda com una exaltació de les glòries i preeminències de Catalunya, a la manera d’Andreu Bosc El primer dels quatre llibres en què està dividida constitueix un resum de la història de Catalunya des…

En temps del seu germà, el comte titular Arnau Roger I 1256-88, governà provisionalment el comtat durant les absències d’aquest Involucrat en el moviment nobiliari contra Jaume I i Pere II de Catalunya-Aragó pactes d’Àger, 1274, fou fet presoner a Balaguer 1280, però rebé el perdó reial Lluità amb el comte Roger Bernat III de Foix en el bàndol francès durant la invasió de Catalunya del 1285 Heretà el comtat de Pallars Sobirà del seu germà Arnau Roger I perquè la filla d’aquest, Sibilla I de Pallars, era menor d’edat Adoptà aleshores una línia de fidelitat a la…

Filla de Felip III de Castella i de Margarida d’Àustria, fou casada amb Lluís XIII de França el 1615 Hom li ha retret la seva conducta privada, les seves intrigues contra el primer ministre Richelieu i la seva correspondència amb el seu germà Felip IV de Castella, en temps de guerra entre ambdós països Regent de França en nom del seu fill Lluís XIV 1643, governà conjuntament amb Mazzarino, que ja havia succeït Richelieu com a primer ministre Sota la seva regència hom liquidà la revolta aristocràtica de la Fronda posà fi a la Guerra dels Trenta Anys amb el tractat de Westfàlia 1648 continuà la…

La referència comuna de totes les normes legals a la voluntat de l’estat és el que fa que les lleis es concebin com un tot unitari i harmònic Qualsevol dret positiu, sigui consuetudinari, institucional, jurisprudencial, legislatiu o contractual, té força de llei en tant que es pot referir a aquesta voluntat, la qual és l’única font formal de les normes jurídiques positives vigents Qualsevol norma positiva, independentment del seu origen efectiu, constitueix dret vigent en la mesura que és aplicada i imposada pels organismes de l’estat Així, les clàusules d’un contracte, els estatuts d’una…

Mariscal de camp de Lluís XIII Iniciada la Guerra dels Segadors 1640, participà en la defensa del coll de Balaguer, i després en la de Barcelona, contra les tropes reials En recompensa als seus serveis rebé el títol de vescomte d’Illa 1642 Ambaixador de la Generalitat a la cort francesa amb Martí Viladamor, l’acceptació per part seva de les clàusules de la pau de Münster 1648, que contravenien les instruccions donades pels consistoris catalans, motivà la seva inhabilitació per a l’exercici de cap càrrec al Consell de Cent i a la Generalitat Participà en les lluites contra el governador Josep…

A l’antiga Grècia i a Roma, el préstec usurari era molt estès, malgrat la condemna que en féu Aristòtil però, en arribar la depressió econòmica del Baix Imperi, fou prohibit El cristianisme proclamà la immoralitat dels préstecs amb interès, i els escolàstics ratificaren la condemna aristotèlica A partir del s XII la nova conjuntura econòmica féu necessària l’acceptació del préstec amb un interès raonable, que hom justificà pels riscs que corria el prestamista o els perjudicis que li podia ocasionar Es mantingué, però, la prohibició de la usura, entesa com a préstec amb interès abusiu…

Comte d’Argenson 1643 Fou conseller al parlament de París 1620 i intendent de diverses províncies de la monarquia francesa Esdevingué un dels agents de més confiança de Richelieu, que el destinà a ocupar-se dels afers polítics de Catalunya amb el càrrec d’intendent general de l’exèrcit francès i governador del Principat 1641-43 Arribat a Barcelona març de 1641, assumí la totalitat de les funcions del consell de guerra, amb l’auxili de Josep Fontanella, i controlà tots els mecanismes del poder, a excepció de les operacions del front, a càrrec dels lloctinents el mariscal marquès de Bréze, 1641…