Resultats de la cerca

Jesuïta des del 1940, es doctorà en filosofia i lletres Madrid, i lletres clàssiques Milà Fou professor de llengües bíbliques i de crítica textual del Nou Testament a la Facultat de Teologia de Catalunya i de papirologia grega a la Universitat de Barcelona i catedràtic de papirologia i paleografia grega al Pontificio Istituto Biblico de Roma Fundador i director de la revista Studia Papyrologica , de la collecció “Papyrologica Castroctaviana” 1967, i de la sèrie “Estudis de Papirologia i Filologia Bíblica” 1991, entre els seus llibres cal citar Las tres categorías estéticas de la…

Llicenciat en lletres 1939 i filosofia 1941 a la Universitat de Bolonya, estudià la música de l’Edat Mitjana amb U Sesini La seva tasca com a promotor dels estudis musicològics a la Itàlia del període que seguí la Segona Guerra Mundial fou molt activa Fou professor de literatura llatinomedieval 1951 i de paleografia musical 1955 a la Universitat de Bolonya, i de filologia romànica 1953-57 i d’història de la música 1955-71 a la Università Cattolica de Milà El 1968 fou nomenat director de la Scuola di Perfezionamento in Musicologia de la Universitat de Bolonya Creà la revista de…

Cursà la carrera eclesiàstica als seminaris de la Seu i de Vic 1901-10, on fou deixeble de Josep Gudiol i Cunill, i completà més tard 1919-20 els seus estudis especialitzats a l’École des Chartes i a l’Institut Catholique de París És autor de diversos treballs, basats en documentació extreta principalment dels arxius urgellesos, sobre temes referents a la cultura, l’art, la llengua, l’escriptura visigòtica i carolina, la litúrgia i l’hagiografia, entre els quals són especialment remarcables Documents en llengua vulgar dels segles XI, XII, XIII, procedents del bisbat de la Seu d’Urgell 1913,…

Cursà estudis eclesiàstics al monestir de Montserrat i la llicenciatura de teologia a l’Anselmianum de Roma, on es formà, a més, dins l’Escola Vaticana de Paleografia i Diplomàtica amb el cardenal Franz Ehrle Completà la seva formació a Friburg de Brisgòvia Alemanya fins el 1924 al costat de Heinrich Finke Arxiver de Montserrat, on fundà les colleccions “Analecta Montserratensia” 1917 i “Catalonia Monastica” 1926, la seva intensa activitat de recerca documental li valgué de Pius XI el nomenament de prefecte de la Biblioteca Apostòlica Vaticana 1936, càrrec que abandonà el 1961 en…

Fou ordenat de prevere el 1884 i destinat a la parròquia de Pollença, on fundà la Biblioteca Parroquial Entre el 1891 i el 1899 fou rector de Monti-sion i, des del 1892, director de l’Arxiu Municipal de Pollença Fou professor d’història de Mallorca després, catedràtic i de paleografia del seminari 1898 i arxiver diocesà 1899 El 1901 fou nomenat canonge de la seu i ocupà diferents càrrecs de responsabilitat a la diòcesi Collaborà en La Almudaina , BSAL i Mallorca , entre altres publicacions És fill illustre de Pollença, on té un carrer dedicat Centrà els seus estudis en la…

Entrà al Seminari de la Seu d’Urgell l’any 1901 i poc després es traslladà al Seminari de Vic, on estudià fins el 1910 i on fou deixeble de Josep Gudiol i Cunill Collaborà amb l’Institut d’Estudis Catalans en la feina d’ordenació d’arxius i arribà a ser-ne secretari redactor de la Secció Historicoarqueològica 1919 Posteriorment es traslladà a París, on completà els estudis paleogràfics i arxivístics a l’École de Chartres i a l’Institute Catholique, durant el curs 1919-20 El vincle amb l’IEC possibilità que aquesta entitat intercedís prop del bisbe de la Seu d’Urgell perquè Pujol es pogués…

Vida i obra Es llicencià en filosofia i lletres a la Universitat de València el 1923 i es doctorà en història a Madrid el 1927 El 1930 ingressà al Cos d’Arxivers, Bibliotecaris i Arqueòlegs i fou director del Museu Arqueològic i de la Biblioteca Provincial de Tarragona Membre d’Acció Cultural Valenciana, collaborà al butlletí del grup “Acció Valenciana”, i publicà l’assaig El País Valencià 1933, on repassa la història i la geografia valencianes des d’un punt de vista nacionalista El 1931 passà a treballar a la secció numismàtica del Museo Arqueológico Nacional de Madrid El 1937 fou director…

També inclou temàtica no específicament històrica geografia, art i estètica, lingüística i literatura, botànica, arquitectura o cultura popular de l’àmbit territorial que constitueix l’element definidor del seu contingut Pel que fa a la llengua dels treballs hi ha articles tant en castellà com en català, si bé predominen clarament els primers Des del primer número, el director i l’ànima de la revista ha estat Eugeni Díaz Manteca, director de l’Arxiu de la Diputació de Castelló Tot i que, inicialment, semblava orientada a una periodicitat anual ha tendit a la bianualitat, amb un important…

Doctorat el 1926 amb la tesi La ceca en Valencia El 1930 ingressà al Cos d’Arxius, i el 1931 fou director del Museu Arqueològic i de la Biblioteca Provincial de Tarragona El 1932 passà a la secció numismàtica del Museo Arqueológico Nacional de Madrid Actuà dins el moviment valencianista i dirigí la revista Acció Valenciana Durant la guerra civil 1937 fou traslladat de Madrid a València, on treballà a l’Arxiu del Regne El 1939 tornà al Museo Arqueológico de Madrid Després de la guerra civil milità en el Movimiento Nacional El 1940 fou nomenat director de la Biblioteca de Catalunya —dita…

Provinent d’una família ennoblida per Felip V, interromputs els estudis eclesiàstics a Tarragona, estudià filosofia i lletres i lleis a Cervera i es doctorà en dret a Osca el 1798 Detingué càrrecs a Madrid i, durant la guerra del Francès, a Cadis Fou nomenat arxiver 1814 i director 1818 de l’Arxiu de la Corona d’Aragó L’ordenà i catalogà, s’oposà al seu trasllat a Madrid amb un pamflet editat el 1821 amb el pseudònim de Félix Fluralbo , l’enriquí amb diversos fons i en divulgà el contingut, amb estudis i edicions, que responen al criticisme setcentista Amb la finalitat de legitimar la…