Resultats de la cerca
Es mostren 357 resultats
lituà
Lingüística i sociolingüística
Llengua de la família bàltica.
Parlada per més de tres milions d’individus a Lituània i als EUA gairebé mig milió a la regió de Chicago, es divideix en dos dialectes ben diferenciats el del sud, base de la llengua literària, i el del nord o žemaïte D’estructura arcaica i conservadora, té un sistema nominal de set casos, i conserva el dual Té alguns trets innovadors, com la desaparició gairebé total del neutre i la simplificació de les categories verbals El primer text en lituà és un catecisme luterà del 1547
selecció
Lingüística i sociolingüística
Operació per la qual el qui parla escull una unitat lingüística en l’eix paradigmàtic.
Segons F de Saussure, cada anella de la cadena parlada —a qualsevol nivell d’anàlisi lingüística— ofereix la possibilitat d’una selecció, és a dir, que cada unitat de la cadena manté una relació de selecció amb les unitats capaces d’ésser commutades amb ella En la glossemàtica , la selecció designa una dependència unilateral d’elements lingüístics, talment que un d’ells en pressuposa un altre, però no al contrari Per exemple, la locució conjuntiva a fi que exigeix el mode verbal subjuntiu, però no al contrari
arameu
Lingüística i sociolingüística
Llengua o conjunt de dialectes semítics del grup occidental.
Fou parlada pel poble arameu, fins i tot després de la seva desaparició com a entitat política, i esdevingué la lingua franca del Pròxim Orient Es caracteritza pel triliteralisme, per la pèrdua de la vocal de cas en la declinació i pel fet de formar els plurals mitjançant l’annexió de sufixos És la llengua semítica que ha sofert més infiltracions estrangeres, principalment en el lèxic Poc important literàriament, fou tanmateix transmissora de la cultura grecoromana a l’Orient i de l’Orient a Europa L' arameu antic es remunta probablement ja al II millenni aC Quan els arameus…
urdú
Lingüística i sociolingüística
Llengua indoària, bàsicament anàloga al hindi, bé que molt influïda pel persa i escrita en caràcters àrabs.
Originària de la regió compresa entre el Ganges i el Yamuna, prop de Delhi, és parlada per més de 50 milions de persones a l’Índia i per més de 10 milions al Pakistan, on és llengua oficial La forma literària, a causa de la forta influència persa i àrab, difereix força del hindi, profundament influït pel sànscrit, bé que en la forma popular ambdós idiomes són molt semblants, fins al punt que abans de la partició del 1947 constituïen l'hindustànic, lingua franca del N de l’Índia
marathi
Lingüística i sociolingüística
Llengua indoeuropea del grup indoari (subgrup occidental).
Derivada del pràcrit mahārāshtri i parlada per uns 30 milions de persones, al sud i a l’est de Bombai, i amb variants dialectals, com el becarī , el deshī, el varhādī , el nāgpuri el sangameṣvari , al segle XII assolí categoria literària amb els comentaris del Bhagavad-Gītā de Jnāndev La poesia religiosa de Namdev segle XIV, Eknāth segle XVI i Tukārām segle XVII fomentà la consciència d’unitat nacional La literatura moderna és ben representada en tots els gèneres, amb autors com Tilak, Apte, Ketkar, Joshī i Gokhale
eslovac
Lingüística i sociolingüística
Llengua del grup eslau occidental.
És la llengua principal d’Eslovàquia Parlada per tres milions de persones, actualment és el vehicle d’una literatura força important Originàriament l’eslovac pot ésser considerat un dialecte del txec Usa l’alfabet llatí, amb alguns signes diacrítics propis de les llengües eslaves que usen aquest alfabet La morfologia de l’eslovac presenta set casos de declinació, amb restes del dual, i sis conjugacions del verb, amb la particularitat dels aspectes perfectiu o imperfectiu, segons que l’acció sigui completa o incompleta El lèxic és molt ric i presenta reminiscències de l’eslau antic
Pietro Bembo
Filosofia
Lingüística i sociolingüística
Humanista italià.
Fou secretari del papa Lleó X i nomenat cardenal per Pau III el 1539 Llatinista ciceronià, historiador de Venècia — Rerum venetarum historiarum libri XII 1552— i poeta petrarquista i neoplatònic — Gli Asolani 1505, Rime 1530—, es destacà com a filòleg amb Prose della volgar lingua 1525, on defensà el florentí com a llengua literària, fonamentant-se no pas en la llengua parlada, molt dividida aleshores, sinó en les obres d’autors com Petrarca i Boccaccio, per tal d’assolir en l’italià la perfecció lingüística del llatí de Ciceró i de Virgili
quítxua
Lingüística i sociolingüística
Llengua andina, parlada pels quítxues.
El seu origen, associat fins fa poc amb el de l’estat incaic, alguns l’entronquen amb l'aimara, d’altres suposen que ambdues llengües deriven d’una de més antiga, desapareguda En la situació actual, hom pot distingir diversos dialectes o varietats del quítxua parlat l’equatorià, el d’Ancash, el d’Ayacucho, el de Cuzco, el bolivià i l’argentí Deixant de banda un gran nombre de particularitats dialectals, hom podria assenyalar les característiques generals següents de la llengua Dins la fonologia , en els sons oclusius cal destacar l’existència de tres sèries simple, aspirada i…
basc

Domini lingüístic del basc i divisió dialectal
© Fototeca.cat
Lingüística i sociolingüística
Llengua parlada al País Basc.
A l’Estat espanyol és parlat al centre i a llevant de Biscaia, en una petita zona d’Àlaba, a tot Guipúscoa i al nord de Navarra a l’Estat francès, al departament dels Baixos Pirineus Pirineus Atlàntics, Lapurdi Labourd, Baixa Navarra i Zuberoa Soule L’entrada en massa d’immigrats de parla castellana, sobretot des de la Guerra Civil de 1936-39, ha facilitat el bilingüisme, que, d’altra banda, ja tenia arrels antigues, bé que no sempre de la mateixa intensitat i característiques Els límits de la zona de parla basca no coincideixen, doncs, amb el que hom anomena País Basc Malgrat tot, hom pot…