Resultats de la cerca
Es mostren 658 resultats
visaia
Lingüística i sociolingüística
Conjunt de llengües del grup indonesi molt semblants al tagàlog.
La més important és el cebuano , parlat per uns 17 milions d’individus i usat en les publicacions locals, en alguna publicació de Manila i en la majoria dels films de les Filipines en llengües nacionals
retoromànic occidental
Lingüística i sociolingüística
Un dels blocs dialectals que conformen el retoromànic
.
És format per tres dialectes el sobreselvà i el sotaselvà -que junts constitueixen el romanx o grisó, llengua oficial del cantó dels Grisons i una de les quatre llengües parlades a Suïssa— i l' engiadinès , parlat a Engiadina
nynorsk
Lingüística i sociolingüística
Llengua noruega, basada en els dialectes occidentals i centrals, més arcaics i conservadors.
Abans era coneguda per landsmål i és contraposada al riksmål Es caracteritza per un purisme sever, sobretot respecte als manlleus danesos i baix-alemanys És parlat per un 25% de la població i és oficial des del 1910
escític
Lingüística i sociolingüística
Grup de llengües parlades pels escites; pertanyen al grup irànic nord-oriental.
D’aquest grup lingüístic resta l’osset, que representa un enclavament irànic en territori caucàsic i és parlat a Ossètia i a Geòrgia Es conserven restes de l’escític antic en certs noms propis, transcrits en assiri i en grec
Ponferrada

El castell templer (segle XIII), de Ponferrada
© Lancastermerrin88
Municipi
Municipi de la província de Lleó, Castella i Lleó, situat a El Bierzo i drenat pel Sil.
Indústria metallúrgica i química Fira ramadera Centrals tèrmiques Gran nus de comunicacions, canalitza el tràfic de mineral de ferro cap a Bilbao i Avilés, i el de la conca carbonífera d’El Bierzo A més del castellà, hi és parlat el gallec
aragonès
Lingüística i sociolingüística
Castellà dialectal d’Aragó, parlat a gran part d’Aragó.
És caracteritzat pel substrat de l’antic aragonès, desplaçat, lentament, pel castellà, a partir de la baixa edat mitjana
alguerès
Lingüística i sociolingüística
Dialecte del català, parlat a l’Alguer, ciutat de Sardenya.
Característiques lingüístiques Pel seu isolament de la resta de territoris catalanoparlants i pels contactes lingüístics amb el sard dialecte logudorès i l’italià, llengua oficial de l’estat, l’alguerès ha seguit una evolució que, en l’estat actual, fa difícil la comunicació amb parlants de la resta del domini, malgrat la seva indiscutible catalanitat Caracteritzen el lèxic l’abundor d’arcaismes gonella faldilla, amprar emprar, ver veritat, ixir sortir la infiltració de sardismes murendu ase, tiribriqui llagosta la penetració italiana en els sectors administratiu, comercial, eclesiàstic i,…
caixubi
Lingüística i sociolingüística
Parlar eslau occidental relacionat amb el polonès, parlat pels caixubis.
abrucès
Lingüística i sociolingüística
Dit del dialecte italià del grup centromeridional parlat als Abruços.