Resultats de la cerca
Es mostren 1927 resultats
notae iuris
Escriptura i paleografia
Expressió (‘notes de dret’) que designa els abreujaments emprats en els manuscrits antics d’obres jurídiques (especialment referits als termes tècnics).
Algunes de les notae iuris tenen formes molt particulars Conegudes ja a partir del s III, en algunes ocasions foren prohibides per evitar les ambigüitats i els fraus
quart
Política
Subdivisió administrativa d’algunes parròquies andorranes, la més elemental i probablement també la més antiga institució de convivència política i econòmica del país.
Els seus consells, integrats pels caps de casa, tenen autoritat sobre els béns particulars del poble i disposen d’un òrgan executiu unipersonal, el llevador, assistit pel manador
nervadura
Entomologia
Conjunt i disposició dels nervis de les ales dels insectes.
No és invariable, ans té característiques particulars per a cada família o grup, els detalls de les quals tenen un valor sistemàtic i són, doncs, emprats per a la classificació
Legnago
Ciutat
Ciutat de la província de Verona, al Vèneto, Itàlia.
Situada a la dreta de l’Àdige, és un centre agrícola important, amb mercat de grans, i nucli industrial Incardinada, en altre temps, a la República Veneciana, hi fruïa d’uns estatuts particulars
els Polvorers
Barri
Barri industrial de Manresa (Bages), a la dreta del Cardener, aigua avall del pont Vell, al lloc d’uns antics molins fariners i drapers convertits en fàbrica de pólvora el 1540.
La propietat d’aquesta indústria passà dels consellers de la ciutat a particulars i, des del 1789, a l’estat Suprimida el 1865, la substituí una fàbrica de filats i teixits de cotó
estrat
Ecologia
Cadascuna de les capes en què és dividida una biocenosi i que presenta característiques ecològiques particulars.
informant
Antropologia
Persona d’una cultura determinada que dóna informació sobre aquesta cultura a un etnògraf.
Els informants en etnografia han estat un collectiu anònim de la població estudiada o bé, en alguns casos, persones particulars que pels seus coneixements de les tradicions culturals eren claus per a l’etnògraf
despesa nacional
Economia
Renda nacional considerada sota l’aspecte de la seva destinació.
És constituït pel total de despeses per consum fetes pels particulars i el sector públic despesa pública, per la formació interior en brut de capital i pel saldo de les operacions amb estats exteriors
impedància operacional Z
Electrònica i informàtica
En un circuit lineal i invariant, sense fonts independents i condicions inicials nul·les, relació entre les transformades de Laplace de la tensió en els terminals d’un biport i la intensitat del corrent que entra en el circuit pel terminal positiu.
En el cas general, la seva expressió és un quocient de polinomis de s En els casos particulars d’una resitència R , una inductància L i una capacitat C , és respectivament R , Ls i 1/Cs
mode
Figures i modes del sil·logisme
©
Lògica
En el sil·logisme
categòric, disposició de les premisses segons llur quantitat (universal o particular) i qualitat (afirmativa o negativa).
Atès que les premisses poden ésser universals afirmatives A, universals negatives E, particulars afirmatives I i particulars negatives O, les possibilitats de combinacions entre premissa major i menor en el sillogisme són de 16 modes AA, AE, AI, AO, EA, EE, etc i, com que aquests 16 modes es donen en cadascuna de les quatre figures que el sillogisme pot tenir segons la posició del terme mitjà en les premisses, el nombre total de figures que els modes assoleixen en el sillogisme és de 64 D’aquestes, tanmateix, només unes quantes són considerades com a lògicament…