Resultats de la cerca
Es mostren 109 resultats
Joan Nieto i Gras
Arts de l'espectacle (altres)
Il·lusionista i escenògraf, conegut amb el sobrenom de Gargot.
S’inicià en l’illusionisme en espectacles de màgia al Poble Espanyol de Barcelona, juntament amb el seu germà, cap a la segona meitat dels anys trenta Durant la postguerra treballà com a delineant a FECSA, professió que compaginà amb actuacions en cinemes i teatres Posteriorment es dedicà sobretot a idear ginys per al cinema i els professionals de l’illusionisme Entre altres, fabricà un aparell per a facilitar el dibuix de còmics 1951 i un aparell per a la visió tridimensional de dibuixos animats, que patentà el 1954, creà la sèrie de diorames mòbils ‘Estampas españolas’ i uns murals de…
Herbert Henry Dow
Químic nord-americà, un dels capdavanters de la indústria química.
Fou professor de química i toxicologia a l’Homeopathic Hospital College de Cleveland 1888-89 Patentà un mètode per a extreure el brom de la salmorra, i el 1889 organitzà una companyia a fi d’industrialitzar-lo L’any 1890, l’empresa, amb el nom de Middland Chemical Company, inicià l’obtenció del brom per mitjà d’un procés electrolític en el qual fou emprat amb èxit per primera vegada dins la indústria química un generador de corrent continu El 1897 creà la Dow Chemical Company , on foren integrades diverses indústries del ram químic L’activitat d’investigació de Dow…
Salvador Valeri i Pupurull
La casa Comalat, a l’avinguda Diagonal de Barcelona, obra de Salvador Valeri i Pupurull
© Fototeca.cat
Arquitectura
Arquitecte.
Fill de Joan Valeri i Anglà, mestre d’obres originari d’Oristà Lluçanès Estudià a l’escola politècnica de Madrid i a l’Escola d’Arquitectura de Barcelona, on es titulà el 1899 Pertany a la segona generació d’arquitectes modernistes La seva obra és caracteritzada per l’ús dels frontons ondulats, els ornaments de derivació floral i el modelatge de materials en formes de composició lliure i de gran exuberància Projectà i construí la torre de Sant Jordi 1908, al carrer de Sant Eudald, i la casa Comalat 1909, a la Diagonal número 442, a Barcelona la casa Bou 1914, al Papiol, el Casino de Sant…
adob al crom
Tecnologia
Adob a base de sals de crom (bicromat sòdic o potàssic, o bé sulfat o clorur d’òxid de crom).
El primer a estudiar l’efecte de les sals de crom sobre la pell fou Friedrich L Knapp, químic alemany, que el 1858 efectuà els primers experiments sense arribar, però, a cap resultat pràctic No fou fins el 1884 que Augustus Schulz descobrí i patentà un procediment amb dos banys el primer amb bicromat de sosa, i el segon, de neutralització El 1893 Martin Dennis, seguint el camí iniciat per Knapp, desenvolupà un mètode amb un sol bany amb una sal bàsica de l’òxid de crom Aquest darrer sistema és més fàcil de practicar, però dóna cuirs menys suaus que el procediment amb dos banys L’adob al crom…
Antonio Meucci
Inventor nord-americà d’origen italià.
Emigrat a Cuba el 1833, treballà com a tècnic al Teatro Tacón de l’Havana El 1845 es traslladà a Long Island EUA, on treballà en una fàbrica d’espelmes i inicià els experiments del telèfon L’any 1857 aconseguí fabricar el primer aparell, que patentà el 1871, tot i que els problemes econòmics li impediren de renovar la patent Poc temps després presentà el seu invent al director de la Western Telegraph Co, del qual mai no rebé resposta En l’Exposició de Filadèlfia 1876, Alexander Graham Bell presentà el seu telèfon, pel qual fou acusat de frau, i davant la polèmica s’enfrontà a diversos…
Hedy Lamarr
Cinematografia
Actriu nord-americana d’origen austríac.
Nascuda amb el nom de Hedwige Eva Maria Kiesler, actuà en diverses pellícules austríaques abans de fer-se famosa amb Extasis 1933, un film del txec Gustav Machaty en què, amb el nom de Hedy Kieslerova, protagonitzà una llarga escena en què apareixia totalment nua i que des d’aleshores anà sempre associada amb la carrera de l’actriu Emigrada a Hollywood arran de l’auge del nazisme, adoptà el nom de Hedy Lamarr per evitar –cosa que no aconseguí mai– les constants referències a Extasis Actuà en una trentena de pellícules nord-americanes, entre les quals la més famosa és Sanson et Dalilah 1949,…
George Harry Heilmeier
Enginyer elèctric nord-americà.
Graduat el 1958 a la Universitat de Pennsilvània, posteriorment es doctorà en enginyeria i electrònica de l‘estat sòlid a la de Princeton A mitjan anys seixanta s‘incorporà als laboratoris de la Radio Corporation of America RCA, on desenvolupà tècniques de visualització electrònica mitjançant la manipulació de cristalls líquids Aquesta tecnologia LCD fou adoptada a partir dels anys setanta fins a imposar-se en tota mena d‘aparells electrònics El 1970 abandonà la RCA i fins el 1998 treballà per a la secretaria d'estat de defensa, on fou director de l‘agència per al desenvolupament de…
Martin Cooper
Electrònica i informàtica
Enginyer nord-americà.
Després de prendre part en la guerra de Corea es graduà el 1950 a l’Illinois Institute of Technology, on també obtingué el màster 1957 Incorporat a l’empresa Motorola, el 1960 participà en el desenvolupament dels rellotges de quars, i el 1973, a partir dels radiotransmissors cellulars en vehicles, construí el primer telèfon mòbil DynaTAC, que posteriorment anà perfeccionant i reduint-ne les dimensions fins a crear-ne la primera versió comercial el 1983 Aquest mateix any fundà una empresa pròpia, Cellular Business Systems, que el 1986 vengué El 1992 creà una nova empresa, ArrayComm, dedicada a…
Ramon Casanova i Danés

Ramon Casanova i Danés
© Família Casanova
Història
Enginyer i polític pertanyent a la darrera família de fargaires.
Introduí al país les tècniques d’estampació de l’acer Ripoll, 1916 i la fabricació d’acers inoxidables 1916-18, i transformà la farga familiar en una gran empresa metallúrgica, que installà a Ripoll la secció de forja de la Hispano-Suïssa Apassionat de l'aviació, el 1917 assajà i patentà un reactor aplicable als automòbils i als avions es tractava d’un estatoreactor per pulsacions que s’engegava amb acetilè i que podia funcionar amb benzina la seva concepció i les seves dimensions crítiques són sorprenentment semblants a les de l’equip propulsor de les V-1 alemanyes 1944 Les seves invencions…
sarrusòfon
Sarrusòfon baix
© Fototeca.cat/ Idear
Música
Instrument de la família del vent-fusta, de llengüeta doble i tub metàl·lic de secció longitudinal cònica, proveït de claus, que fou inventat pel director de banda de l’exèrcit francès W. Sarrus per tal de substituir els oboès i fagots en els grans conjunts de vent militars del segle XIX.
En la classificació Hornbostel-Sachs, aeròfon de columna instrument de vent pròpiament dit de doble llengüeta i tub cònic Els sarrusòfons constitueixen una família de nou membres sopranino mi♭, soprano si♭, contralt mi♭, tenor si♭, baríton mi♭, baix si♭ i contrabaix mi♭, do o si♭ Inicialment foren construïts per l’empresa Gautrot de París, que els patentà l’any 1856 Tots ells són instruments transpositors, s’escriuen en clau de sol i tenen una extensió escrita que va del si♭2 al fa5 La seva digitació es basa en el sistema Böhm Els instruments més petits són rectes, mentre que el tub dels…
