Resultats de la cerca

Fou professor a Berlín S'especialitzà en patologia i neurologia i descobrí diverses malalties i síndromes La seva obra Lehrbuch der Nervenkrankheiten 1840 és considerada com a clàssica

Treballà amb Ramon Turró al Laboratori Municipal de Barcelona, a l’escola de fisiologia d’August Pi i Sunyer i a l’Institut de Fisiologia 1920 Fou director del laboratori de patologia dels Serveis Tècnics d’Agricultura de Catalunya càrrec del qual fou destituït el 1924 per la Dictadura i secretari i posteriorment president 1935-63 de la Societat de Biologia de Barcelona i de la posterior Societat Catalana de Biologia Estudià les malalties metabòliques i endocrines fou bàsic a l’època el seu text Fisiología y patología de las glándulas endocrinas 1926, que inicià les Monografies…

Fou professor de patologia a la Faculté de París, a partir del 1876 Estudià l’aparell circulatori i el 1889 ideà l’esfigmomanòmetre Publicà Des lesions des ganglions lymphatiques viscéraux 1859

Fou professor de farmacologia i de patologia i terapèutica a la Universitat de Copenhaguen i director de medicina clínica al Rigshospitalet El 1884 donà a conèixer un mètode de coloració diferencial, anomenat tinció de Gram

Exercí a Roma, on creà escola És autor de Biblíon Therapeutikón en 12 llibres, que resumeix els coneixements de la patologia i la terapèutica fins aleshores Aquesta obra fou traduïda al llatí i a l’àrab

Féu diversos estudis d’anatomia, fisiologia i patologia anatòmica És conegut sobretot per la descripció que féu de les acumulacions de follicles limfàtics de la mucosa intestinal, que són conegudes com a plaques o nòduls de Peyer

Fou professor de patologia mèdica i de medicina legal a la Universitat de Roma fou ministre d’instrucció pública i d’agricultura, i cap de l’esquerra dinàstica Féu descobriments remarcables en el camp de la semiologia

Els granulòcits engloben els neutròfils, els eosinòfils i els basòfils, però sovint només hi ha afectació dels neutròfils Les causes poden ésser congènites, per patologia autoimmune, per fàrmacs, postinfeccioses, etc El dèficit de granulòcits comporta perill d’infeccions

El 1925, es llicencià en medicina a la Universitat de Barcelona, on exercí aviat de professor ajudant a la càtedra de patologia i clínica mèdiques El 1926 amplià estudis a Lió i París Cap del Servei de Malalties del Cor de l’Hospital Clínic de Barcelona, fou també inspector municipal de Sanitat 1930 director de l’Institut de Cardiologia de la Generalitat de Catalunya 1932 regidor de l’Ajuntament de Barcelona i conseller delegat d’Higiene i Sanitat 1934 Durant la Guerra Civil, fou capità i cap del Servei de Depuració d’Aigües de l’exèrcit Exiliat a França, es traslladà ràpidament…

Professor a Leiden, exercí després a Viena, on contribuí al desenvolupament de la Wiener Medizinische Fakultät Fou metge de l’emperadriu Maria Teresa d’Àustria Féu estudis d’anatomia, diagnosi, patologia, etc, i ideà el licor de Van Swieten