Resultats de la cerca
Es mostren 790 resultats
Conxita Bardem i Faust
Teatre
Actriu.
Inicià la seva carrera al principi dels anys quaranta i actuà, principalment, a Madrid amb la companyia d’EJardiel Poncela Ha participat en diverses pellícules, entre les quals destaquen Las largas vacaciones del 36 1976, de JCamino, i Bearn 1983, de JChávarri El 1985 interpretà La pregunta perduda o el corral del lleó , de Joan Brossa
Penteu
Mitologia
Personatge de la mitologia grega, rei de Tebes.
Pel fet d’haver-se oposat a la introducció, a la seva ciutat, del culte de Dionís, suscità la ira del déu, que el feu trossejar per les mènades, dirigides per la mateixa mare de la víctima Èsquil tractà aquest mite en una obra homònima avui perduda i Eurípides l’emprà com a argument de les Bacants
ascensió capil·lar
Geologia
Ascensió de l’aigua profunda d’un sòl, que es realitza en virtut de les forces físiques de capil·laritat, a través dels porus fins del sòl.
En els casos en què l’ascensió capillar ateny a la superfície, es produeix una pujada contínua d’aigua en substitució de la pèrduda per evaporació sòls exopercolatius Aquesta ascensió té importància en el procés de maduració dels sòls però, atesa la seva feble intensitat, no sol tenir la significació que hom li havia atribuït per a la nutrició de les plantes
arxiu gremial
Arxivística i biblioteconomia
Arxiu format per la documentació de les corporacions de treball.
Les sèries documentals són, principalment registre de deliberacions, llibres de confraries o d’agremiats, llibres de privilegis, exàmens, passanties, plets, causes pies, comptabilitat Al s XIX la dissolució dels gremis dispersà la documentació una part de la vella documentació dels gremis pogué ésser conduïda a d’altres arxius o formà part de collecions particulars, però la major part fou perduda
Gaspar del Águila
Escultura
Escultor castellà.
Visqué a Sevilla del 1566 al 1602 Assolí un gran prestigi, i en la seva obra, perduda en la major part, segueix el manierisme propi del Renaixement avançat Són obres seves el sant Sebastià 1575 de Marchena, i la Verge 1579 de Trebujena Treballà també en el gran retaule de santa Maria, a l’església d’Arcos de la Frontera
Iacopo Peri
Música
Compositor italià.
Fou un membre destacat de la Camerata Fiorentina i posà en pràctica les seves teories sobre el drama musical en la que hom considera la primera òpera pròpiament dita, Dafne 1597, avui perduda Més tard escriví Euridice 1600, l’òpera més antiga conservada, i en l’estrena de la qual interpretà personalment el paper d’Orfeu Deixà també madrigals i altres obres escèniques
Bílbilis
Ciutat
Ciutat dels celtibers lusons localitzada al Cerro de la Bámbola (Huermeda, prop de Calataiud).
Perduda per Sertori 74 aC a mans de Metel, es romanitzà aviat Fills de Bílbilis foren el poeta Marcial i els juristes Matern i Licinià Bílbilis era famosa per la fabricació d’armes i per la qualitat dels seus cavalls Pertanyia al convent jurídic cesaraugustà, a la Tarraconense, com a municipi itàlic Hi ha les restes d’un temple, del fòrum i d’un teatre
Menip
Filosofia
Literatura
Escriptor i filòsof grec.
Visqué com a esclau a Sinope, però aconseguí la llibertat Típic representant de l’ escola cínica , és famós per les seves sàtires sàtira menipea , que demolien qualsevol dogma filosòfic o científic Eren compostes de mim i de diàleg socràtic, en prosa i en vers Imitades a Roma per Varró, influïren també altres autors, gràcies als quals hom coneix l’obra de Menip, totalment perduda
Bonaventura Armengual
Filosofia
Història
Lul·lista.
Guardià dels convents franciscans d’Alaior, Ciutadella i Alcúdia i definidor de l’orde, escriví l' Archielogium vitae, doctrinae et martyrii Raymundi Lulli 1643, afegit, dos anys després, a l’edició de l' Ars generalis ultima de Francesc Marçal L’autor hi reivindicà l’ortodòxia de Llull Escriví, també, De rebus Majoricarum , obra perduda, i l' Epítome del reino baleárico , inclòs per Damián Cornejo a la Crónica seráfica 1686
Idaci
Cristianisme
Bisbe de Barcelona (~666-689).
Fou amic del metropolità Julià de Toledo , amb el qual es tractà en el concili toledà del 688 i que escriví, a petició d’Idaci, el Prognosticon futuri saeculi El 689 trameté aquest tractat a Sunifred, metropolità de Narbona, amb el prec de difondre'l entre els seus sufraganis Julià li dedicà una altra obra, perduda, i el tractà de sant, fama que ha passat a la literatura posterior