Resultats de la cerca
Es mostren 263 resultats
Rafael Sánchez Martín
Atletisme
Entrenador d’atletisme conegut com Fali.
Dirigí bona part dels millors marxadors catalans, a més d’alguns maratonians i fondistes, com Nacho Cáceres, Antonio Peña, Marco Antonio Cepeda i Víctor Morente Fou responsable del sector de marxa i membre del comitè tècnic de la Federació Catalana d’Atletisme, i professor de l’Escola d’Entrenadors Fou entrenador de la campiona d’Europa Mari Cruz Díaz i dels medallistes olímpics Daniel Plaza 1992 i Maria Vasco 2000, entre altres marxadors, com Emilia Cano, Eva Pérez, Celia Marcén, Teresa Palacio, Maite Gargallo, Josep Antoni González Cobacho, Francisco Botonero, Germán Nieto i…
Eloy Alfaro i Delgado
Militar
Política
Militar i polític equatorià.
El 1895, al capdavant de les seves tropes i com a cap del partit radical, es féu amb el poder convocà una assemblea constituent que el nomenà president 1897-1901 Malgrat el seu radicalisme verbal, la seva política no fou sinó la materialització del capitalisme naixent El 1901 fou substituït en la presidència per Leónidas Plaza El 1906 es féu novament amb el poder fou altra vegada president constitucional 1907-11 Hagué d’exiliar-se a Panamà, però retornà al país, on fou derrotat i empresonat i, poc temps després, assassinat
Mario Lacruz Muntadas
Literatura
Novel·lista i editor.
Editor fundador de Plaza & Janés, durant molts anys estigué al capdavant de l’editorial Seix Barral Considerat el primer editor de best-sellers internacionals a l’Estat espanyol, fou el descobridor d’importants figures de la literatura castellana contemporània com Julio Llamazares i Antonio Muñoz Molina Com a escriptor, fou el precursor de la novella negra a l’Estat espanyol amb l’obra El inocente , guanyadora del premi Simeon 1953 També publicà, entre d’altres, La tarde premi Ciutat de Barcelona 1955, Ana y los niños 1959 i El ayudante del verdugo 1977
Gredos
Serra de la península Ibèrica, la més important del Sistema Central, separada de la serra de Guadarrama per la Paramera de Ávila.
Accidenta part de les províncies de Toledo, Àvila i Càceres Constitueix un gran horst de materials granítics originat per les dislocacions que afectaren l’antic massís en els moviments alpins La vall del Tiétar en limita el vessant meridional, mentre que les valls del Tormes i de l’Alberche en limiten el vessant septentrional L’altitud màxima és a la Plaza del Moro Almanzor, a 2 592 m Presenta formes suaus on no l’ha afectat l’erosió, i la vegetació hi és escassa, a causa de la degradació que ha sofert el pi i el roure són els arbres principals
Gran Premi de Marxa Ciutat de Viladecans
Atletisme
Prova de marxa atlètica que se celebrà anualment a Viladecans entre el 1986 i el 2007.
Organitzada pel Club Atletisme Viladecans, amb la collaboració de l’Ajuntament de la ciutat, començà a disputar-se en un polígon industrial, però de seguida s’establí en un circuit d’1 km al Parc de la Torre-roja L’any 1987 acollí el Campionat d’Espanya, que guanyaren Manuel Alcalde i Emilia Cano També serví quatre vegades de Campionat de Catalunya 1989, 1992, 1997, 2006 En el seu palmarès, hi figuren Daniel Plaza, Valentí Massana, Josep Antoni González Cobacho, María Vasco, Encarna Granados, Mari Cruz Díaz, Reyes Sobrino, Beatriz Pascual, Mikel Odriozola i María José Povés
Dhaulāgiri
Àsia La vall de Kali Gandaki amb el Dhaulāgiri (8.172 m) al fons
© Fototeca.cat
Massís
Massís de l’Himàlaia, al Nepal.
El cim culminant n’és el Dhaulāgiri I 8167 m, coronat per primera vegada el 1960 per una expedició austrosuïssa liderada per Max Eiselin i formada també per Kurt Diemberger, Peter Diener, Ernst Forrer, Albin Schelbert, Nyima Dorji i Nawang Dorji Els altres pics destacats que conformen el massís són el Dhaulāgiri II 7751 m, el Dhaulāgiri III 7715 m, el Dhaulāgiri IV 7661 m, el Dhaulāgiri V 7618 m i el Dhaulāgiri VI 7268 m Una expedició catalanonavarresa, en la qual participà l’alpinista català Jordi Pons juntament amb els bascos Iñaki Aldaya, Javier Garayoa i Gerardo Plaza, n’…
Alonso Zamora Vicente
Història
Literatura
Escriptor i erudit castellà.
Catedràtic de filologia romànica a la Universitat de Madrid des del 1968, el 1966 ingressà a l’Academia Española, de la qual fou secretari en 1971-89 S'ha dedicat sobretot a la filologia Dialectología española , 1960 i a la història literària, i ha fet estudis i edicions de diversos poetes És autor també, entre altres treballs, de Las Sonatas de Ramón del Valle Inclán 1951, La moda picaresca 1961, Lope de Vega Vida y obra 1961, Camilo José Cela Acercamiento a un escritor 1962 i La realidad esperpéntica 1969 Ha conreat, també, el conte Un balcón a la plaza 1965, El mundo puede…
Pere de Noguera
Arquitectura
Escultura
Escultor i arquitecte.
Fill d’entallador, ofici que aprengué del seu pare a Sevilla, on residí des de vers 1612-15, cap al 1617 marxà al Perú Amb obrador propi a Lima ja el 1619, li foren encarregades importants obres a la catedral d’aquesta ciutat, com ara el sagrari i la custòdia 1623, el cadirat de cent places 1623, extraordinària mostra del barroc americà, la tribuna i la trona 1627, l’acabament 1650 de la façana i la portalada del Perdón, iniciada, entre d’altres, per Juan Martínez de Arrona en 1626-36, a més de la restauració de la font de la Plaza Mayor Fou mestre major de l’art de l’…
Movimiento Falangista de España
Partit polític
Partit falangista constituït el 1980, identificat amb una línia “nacionalsindicalista” que rebutjà identificar falangisme i franquisme.
El gros de seguidors procedia de Falange Española de las JONS-Auténtica Pedro Cantero ocupà la Jefatura Nacional, Rafael Sánchez Plaza la secretaria general i Narciso Perales fou president honorífic A Catalunya, on el cap provincial era Luis Perelló, aconseguí una mínima presència el 1983, en ingressar-hi una vintena de militants del dissolt Frente de la Juventud Edità España Sindicalista i Praxis Política Concorregué a les eleccions legislatives de 1986 dins la Coalición de Unidad Nacional, que no es presentà a Catalunya Al març de 1986, un acte públic de l’MFE on la direcció…
Vicent Soto i Iborra
Literatura catalana
Escriptor.
Feu els estudis de dret a la Universitat de València L’any 1954 anà a Londres, on residí habitualment i on treballà com a periodista Dedicat al teatre, especialment a l’infantil, el 1942 guanyà el premi Lope de Rueda amb l’obra Rosalinda En el camp de la narrativa, escriví diversos contes i novelles Vidas humildes, cuentos humildes 1948, La zancada 1966, premi Nadal, Bernard, uno que volaba 1972, Casicuentos de Londres 1973, El gallo negro 1973, Cuentos del tiempo de nunca acabar 1977, Una canción para un loco 1986, premi de novella Plaza i Janés, Pasos de nadie 1991, Luna…