Resultats de la cerca
Es mostren 81 resultats
Sant Llorenç de Gratallops
Art romànic
El topònim Gratallops apareix citat el 1171 a les confrontacions de la vall de Porrera El lloc de Gratallops podria haver estat en el seu origen una alqueria, com sembla revelar-ho el seu nom, de procedència àrab Gratallops, però, que originàriament pertanyia al terme de la Morera de Montsant i fou de la senyoria d’Escaladei, no sembla que fou colonitzat fins al 1259 o almenys no hi ha cap notícia anterior a aquesta data, quan la cartoixa d’Escaladei va establir onze pobladors a la Cova del Pujó i a Gratallops Es desconeix quan es bastí l’església de l’indret, però ja era…
lo Molló
Cim
Cim dels municipis d’Alforja i Arbolí (Baix Camp) i Porrera (Priorat).
liliàcies
![](/sites/default/files/media/FOTO/133065.jpg)
Liliàcies (lliri)
© Fototeca.cat-Corel
Botànica
Família de liliflores que comprèn prop de 4.000 espècies, generalment herbàcies, que molt sovint són geòfits bulbosos o rizomatosos.
Les fulles són freqüentment lanceolades, però en alguns casos són suculentes o vestigials i substituïdes per cladodis Les flors són actinomorfes, hermafrodites i d’ovari súper trilocular, i els fruits són capsulars o bacciformes Marcòlic groc © Francesc Boada Liliàcies més destacades Agapanthus africanus flor d'amor , agapant Allium ameloprasum porradell , all de serp, all porro Allium ascalonicum escalunya Allium cepa ceba Allium polyanthum porro bord , porradell Allium porro porro Allium roseum allassa vermella , all bord, all de bruixa, all de colobra, all de moro Alium sativum all Allium…
Escaladei
![](/sites/default/files/media/FOTO/GEC24486_FOTOTECA99981.jpg)
Accés al recinte de la cartoixa d’Escaladei
© Fototeca.cat
Cartoixa
Cartoixa (Santa Maria d’Escaladei) situada al vessant S del Montsant, prop del nucli actual dit la Conreria d’Escaladei, del municipi de la Morera de Montsant (Priorat).
Fou la primera cartoixa de la península Ibèrica, de la qual sorgiren les altres cartoixes catalanes Fou fundada el 1163 a petició d’Alfons I el Cast en terres cedides per Arbert de Castellvell Els primers monjos, comandats per Pere de Montsant i Ramon de Sant Esteve, als quals s’uniren alguns eremites del Montsant, s’installaren a Poboleda, fins que vers el 1203, amb l’ajuda de Pere I, s’establiren al lloc definitiu El 1218 posseïen els pobles de Porrera, Poboleda, la Morera, Torroja i Gratallops, origen del priorat i, per tant, del nom aplicat modernament a tota la comarca El…
Pradell de la Teixeta
Pradell de la Teixeta
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Priorat.
Situació i presentació Es troba al límit oriental de la comarca Limita amb la Torre de Fontaubella S, Marçà SW, Falset W, Porrera NW, Alforja N i Duesaigües i l’Argentera E, aquests tres últims termes pertanyents a la comarca del Baix Camp S’estén pels vessants de ponent de la serra de l’Argentera o de Pradell 742 m, que separa les dues comarques en direcció N-S i forma una important cinglera que constitueix un magnífic mirador sobre el Camp El sector més septentrional de la serra separa la vall del riu de Cortiella al terme de Porrera de la vall de Pradell, a la capçalera de la riera de…
Gratallops
![](/sites/default/files/media/FOTO/A099976.jpg)
Ermita de la Mare de Déu de la Consolació, a Gratallops
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Priorat.
Situació i presentació El terme de Gratallops, al centre de la comarca, limita amb els termes de Bellmunt del Priorat S, Falset SE, Porrera E, Torroja del Priorat NE, la Vilella Alta N, la Vilella Baixa N i NW, el Lloar W i el Molar SW, i està situat entre el riu de Montsant que forma el límit occidental i el riu de Siurana en part límit oriental i meridional, que conflueixen a l’extrem SW del territori, i és accidentat pels darrers contraforts meridionals del massís de Montsant Diversos barrancs de la Vall de l’Obaga, de la Vall de la Font Nova, de la Vall dels Socarrats drenen…
Torroja del Priorat
![](/sites/default/files/media/FOTO/A099984.jpg)
Torroja del Priorat
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Priorat.
Situació i presentació Es troba a la part central de la comarca, limitant amb la Morera de Montsant N, Poboleda E, Porrera SE, Gratallops SW i la Vilella Alta W, a migdia del Priorat històric, a la vall del riu de Siurana, que travessa el terme en diagonal de NE a SW i forma pronunciats meandres a migdia, abans d’entrar al terme de Gratallops Rep per l’esquerra els barrancs del Coll de Poboleda i de la Vall del Metge i per la dreta els de les Comes, de la Vall dels Amigers, de Pardalasses o Pas de l’Ase i de la Vall de Vinyes El territori és molt trencat hi arriben els darrers contraforts de…
Josep Robrenyo i Tort
Retrat de Josep Robrenyo i Tort publicat a “La Piula”
© Fototeca.cat
Literatura catalana
Teatre
Actor, comediògraf i poeta.
De pares menestrals, exercí de fuster, que era l’ofici patern, i de gravador De molt jove participà en companyies teatrals d’afeccionats, i el 1811 ingressà com a actor còmic al Teatre de la Santa Creu Lluità a la guerra del Francès 1811 A Barcelona redactà nombrosos manifestos, proclames i himnes patròtics contra Josep Bonaparte Acabada aquesta guerra, es donà a conèixer per una abundant producció poètica, entre la qual destaquen dos llargs poemes satírics, el Sermó de les modes i el Sermó de les murmuracions , que tingueren nombroses reedicions A partir del 1821 es mostrà un entusiasta…
Josep Robrenyo i Tort
Literatura catalana
Actor i autor teatral i poeta.
Vida i obra Feu de fuster, que era l’ofici patern, i de gravador, però de molt jove preparà textos per a les representacions d’ombres, participà en companyies teatrals d’afeccionats i del 1811 al 1820 s’enrolà com a actor còmic alTeatre de la Santa Creu Participà com a soldati propagandista en la guerra del Francès 1811 i després es donà a conèixer per una abundant producció poètica, que inclou el Sermó de les modes i el Sermó de les murmuracions , dos llargs poemes satírics que tingueren una gran difusió al llarg del s XIX a través dels canals de la literatura de “canya i…