Resultats de la cerca
Es mostren 79 resultats
buata
Oficis manuals
Cargol de fusta que, fixat al banc de l’ebenista, permet de prémer, per ribotar-les, les testes o els biaixos de les motllures.
Pèmfig
Patologia humana
El pèmfig és una alteració crònica de la pell i les mucoses caracteritzada per la formació de butllofes de grandària diversa, que es trenquen i sagnen amb facilitat És una malaltia poc freqüent i es calcula que afecta, anualment, una de cada 100000 persones En general es presenta entre 30 anys i 50 L’origen d’aquest trastorn no es coneix amb exactitud Hom suposa que es tracta d’una malaltia autoimmune , en què, per raons desconegudes, el sistema immunitari elabora anormalment anticossos que reaccionen contra elements del mateix organisme Aquesta reacció immunològica anòmala provoca una…
Enregistrament de la pressió arterial
Patologia humana
Durant cada cicle cardíac la pressió de la sang que circula per les artèries oscilla entre uns valors màxims, o pressió sistòlica o màxima , i uns valors mínims, o pressió diastòlica o mínima Aquestes pressions es poden mesurar directament introduint uns instruments determinats a l’interior dels vasos sanguinis Tanmateix, però, aquesta mena de procediment és molt complex per a realitzar-lo de manera rutinària, i com que, d’altra banda, cal determinar la pressió arterial en tota consulta cardiològica, en la pràctica s’utilitza un mètode indirecte per a determinar aquests valors Així, el…
Substància espermicida
Definició Les substàncies espermicides són productes sintètics capaços d’immobilitzar o destruir els espermatozoides, que s’empren com a mètode anticonceptiu introduint-les a la vagina per tal que impedeixin l’accés d’espermatozoides viables capaços de fecundar un òvul Fonaments, tipus i utilització Les substàncies espermicides actuals presenten fonamentalment dos tipus d’accions Els productes pròpiament espermicides contenen una substància activa, com el nonoxinol-9, que, en entrar en contacte amb l’espermatozoide, n’esquinça la membrana i el fa esclatar D’altres productes contenen…
escapament
Música
Mecanisme del piano que fa tornar el martell a la posició inicial, després de percudir les cordes, per tal d’evitar l’apagament del so i permetre de prémer la tecla, si cal, ràpidament i repetida.
dispositiu d’home mort
Transports
Dispositiu de seguretat ferroviària que produeix l’aplicació de tots els frens del tren en el moment en què el maquinista no es troba en condicions de prémer el polsador de vigilància automàtica amb la freqüència prevista.
catalpa
Botànica
Jardineria
Gènere d’arbres de la família de les bignonàcies, de fulles caduques cordatoovades, acuminades, sovint verticil·lades i amb dos lòbuls laterals, que emeten una olor fètida en prémer-les, i de flors campanulades, blanques, rosades o groguenques.
Comprèn unes 10 espècies pròpies de l’Amèrica del Nord i de l’Àsia oriental, moltes de les quals són plantades com a ornamentals arreu de les regions temperades
piano
© Fototeca.cat
Música
Instrument musical cordòfon amb mecanisme de martellets accionats per mitjà d’un teclat.
Consta d’una caixa de ressonància de fusta, que conté una taula harmònica de fusta d’avet, a sobre de la qual hi ha un marc o bastidor de ferro de fosa que ocupa tot l’espai de la caixa de ressonància El bastidor és d’una sola peça i d’una gran resistència, per tal de suportar la gran tensió a què estan sotmeses les cordes Aquestes estan subjectades a un extrem del bastidor mitjançant un suport i per l’altre al claviller , de fusta de consistència dura, generalment de faig, que s’insereix en el mateix bastidor Les cordes són d’acer, de diferent gruix i llargada depenent de l’alçada de la nota…
punxonadora
Tecnologia
Màquina de perforar xapa en la qual l’eina de tall és un punxó accionat per una premsa, que en prémer amb molta força la xapa damunt el forat d’una matriu retalla la seva forma en la xapa.
La punxonadora és anomenada, també, premsa de punxonar
cornamusa
© Fototeca.cat/ Idear
Música
Instrument de vent, anomenat també bot, botet o sac de gemecs, consistent en un bot de pell que serveix de dipòsit d’aire i al qual s’adapten diferents canons o tubs, un dels quals serveix per a insuflar l’aire amb la boca i els altres per a produir sons, bé una melodia, bé un so continu que fa d’acompanyament.
En la classificació Hornbostel-Sachs, aeròfon de columna que barreja llengüeta doble i senzilla És constituït per tres elements bàsics el sac, el grall i els bordons El sac, també anomenat odre o sarró, és un recipient de pell d’animal semblant a un bot petit dels usats per a posar-hi vi que fa l’ofici de dipòsit de vent Sol sostenir-se sota un braç, que el pressiona per a insuflar l’aire que conté en els tubs sonors, i gairebé sempre és revestit amb una roba segons el gust del cornamusaire És tradició fer-lo amb una pell de xai o de cabrit assecada, adobada i impermeabilitzada o girada amb…